23 de gener, 2007

Quan no hi ha res a dir/Cuando no hay nada que decir...

Cuando tengo una idea para escribir y algo o alguien me interrumpe, me da una rabiaaaaaa... tenía un par de cosillas para decir (de actualidad política, ¿eh? no vayais a pensar que os habéis perdido algo importante) , me había sentado a escribir, pero alguien me ha interrumpido (una tontería) y me ha roto la inspiración. Si, debéis reconocer conmigo que la inspiración también se puede romper. Os dejaré algunas fotos de las que no se han colgado (de momento) en la web. Ya veis, estamos con nuestra página web como Geromo con la vaca, que decía aquél... En el fondo, los humanos, con cualquier cosita nos conformamos. Y mira que "desde arriba" ya intentan jorobarnos, ya... pero no siempre lo consiguen.



Quan tinc una idea per escriure i algú o alguna cosa m'interromp, em fa una ràbiaaaa... tenia un parell de coses per dir (d'actualitat política, eh? tampoc no us perdeu res), havia començat a escriure i algú m'ha tallat la inspiració. Una xorradeta. Si. Heu de reconèixer, amb mi, que la inspiraciço també es pot estroncar. Us deixaré algunes fotos de les que no hem penjat (encara) al web. Ja ho veieu, estem amb la nostra pàgina web com nens amb sabatetes noves... i és que en el fons, els humans, amb qualsevol coseta ens conformem. I mira que "des de dalt" intenten fotre'ns, eh?... però, per sort nostra, no sempre ho aconsegueixen.


FOTOS




En aquestes dues fotos podeu veure el Blauet, encara mig desmuntat. Una feinada!!!



En estas dos fotos podéis ver el blauet, todavía medio desmontado. ¡Un curro!









En medio tenéis una imagen de un rincón del Blauet: una pequeñísima colección de barquitos en miniatura que sirven para decorar y llenar de mier... de cosas la ya de por sí pequeña estantería.



Al mig teniu una imatge d'un racó del Blauet: una petitíssima col·lecció de barquetes en miniatura que serveixen per decorar i omplir de mer... de coses la ja petita per ella mateixa prestatgeria.





Una lagartija, un móvil de tucanes y unos periquitos que se aguantan con una trenza de lanas de colores, que un día formó parte de las rastas de uno de nuestros hijos. La fauna del Blauet, aparte de nosotros mismos. Todo eso lo fuimos coleccionando mientras navegábamos con nuestros churumbeles y que nos da penita quitarlo.


Una sargantana, un mòbil de tucans i uns periquitos (enganxats al sostre amb una trena de llanes de colors que un dia fa formar part de les rastes d'un dels nostres fills. La fauna del Blauet, apart de nosaltres mateixos, és clar. Relíquies, tot plegat, de la col·lecció de coses inútils de quan navegàvem amb la nostra mainada.

Y termino con una foto de parte de la marinería, creo que en el año 1992, mientras viajábamos hacia Sevilla en el "Menjavents". Por suerte para todos, en ese momento no estaban de guardia.

I acabo amb una foto de part de la marineria, crec que l'any 1992, mentre viatjàvem cap a Sevilla amb el "Menjavents". Per sort per tots, en aquest moment no estaven de guàrdia.




Le debo a alguien una foto del Delta de l'Ebre, pero ahora no la tengo "a mano". Queda en pie.

Li dec a algú una foto del Delta de l'Ebre, pero ara no la tinc "a mà". Queda en peu.

26 comentaris:

Joana ha dit...

Fins i tot quan no tens rés a dir... m'agrada el que dius!.
Aquest vaixell és preciós!.
Petonets.

pere ha dit...

De vegades van bé les interrupcions -quina ràbia!- per deixar anar divagacions suaus com aquesta. Vigila, però, la marineria :-)

MIB ha dit...

Sii! tal cual! me alegro por las interrupciones.. porque me ha encantado ver las fotos y oír de los rinconcitos, las rastas y los marineros... lindos detalles... todos!

Además he aprendido que sargantana es lagartija... como comentabas en el blog de fractal... yo pensé en una salamandra... mira ves cómo me enseñas!?

Bueno reina mora! no estés sensible!! eh!!

un gran beso desde esta orilla del mar (que no es ninguna orilla en madrid... pero sí en mi ciudad natal.... )

Júlia ha dit...

Veig que estàs 'viento en popa'. Compte amb les ones! Com diuen a la sarsuela, 'la niña que a la mar se va a lavar los pies ha de tener cuidao que no la pique un pez, que no la piquen dos, que no la piquen tres..'

D'un poema de Joan Oliver:

El mar, pertot el mar!
Em brunz a les orelles,
em barrina el cervell,
em sacseja l’estómac,
em fa mudar de pell...

Una abraçada matinera (no marinera) i endavant amb el Blauet.

Liter-1 ha dit...

¡qué buen aspecto tiene el Blauet!

¡a disfrutarlo!

Angelusa ha dit...

Qué emocionante, Arare... Me ha parecido, durante unos segundos intensos, navegar en el Blauet.
Por cierto, llevo dos días que entrar en este blog es casi imposible (me ha pasafdo en un par de otros tb). No sé si entrará esta reseña. Per si de cas, un peton.

MoNaLiTzA ha dit...

A veure per a quan la foto del Delta, que a mi també em faria gràcia ;)

Bonic vaixell i bonica web. Si mai teniu intenció d'atracar a l'Ametlla, aviseu, que farem una cerveseta al bar del Nàutic ;) Ep! Convido jo! :))

barbollaire ha dit...

Quina enveja Mariana...
Apendre a navegar sempre ha sigut un dels meus somnis...

Apa, que sols faltaria això!!! Una barbollaire mariner!!

Podió, podió, podió...

Un petonet (llamp de rellamp!!!) dolcet

CEL ha dit...

Parece que no tenias nada que explicar y nos has hecho todoun relato del Blauet,

A la pregunta de que conozco a la Merçe Boada, te dire que he trabajado más de 30 años en l'Vall de Hebrón, donde ella ejerce de neurologa, y ahora ella es la dra.que me lleva, ya que estoy de larga enfermedad,"vaya" incapacitada para trabajar.

Un petonet Reina de mars y vaixells.

Gatot ha dit...

Com omplen les paraules quan estàs esperant escoltar-les...

per sort... som tota una colla que parlem i escoltem, amb temps, amb respecte, amb un somriure als llavis.

un ptonet... i gràcies per les gratades a la barbeta....

:)

jaka ha dit...

Bona nit!!!
Records !!!
;)

Arare ha dit...

Bona nit, jaka!
fins ara no he pogut entrar, he tingut un dia molt agitat :)

Arare ha dit...

gatot, recorda que em deus una dada! Que no és broma, t'ho juro! Espero aquesta dada!

Arare ha dit...

Caramba, Cel!qué pequeñito es el mundo :D

petonets, bonica!

Arare ha dit...

Rellamp de rellamp (però un heroi com vós hauria de saber navegar, ehhhhh?) És igual jo sempre seré la vostra Mariana tant si en sabeu com si no (a que mola?)
;)

Arare ha dit...

Monalitza, a veure si demà (avui, ja, que veig que ja passenm cinc minuts de les dotze) a veure si busco i enganxo un parell de fotos del delta, tot i que a la web en trobaràs un parell!

bonanit!!!!

Arare ha dit...

Ha entrado, angelusa :)

Si, hay días que entrar en según qué blogs es imposible, yo hoy he tenido problemas también, durante un par de horas y como ya he llegado tarde... (mira a qué horitas me muevo, buf buf uf)

jo, chica, no llegaste a conocer el Swing y ya te hablo del Blauet! qué cosas... y cómo pasa el tiempo, eh???

Pillado el "petón" yo te mando unos besucos :)***

Arare ha dit...

A tu salud, Liter-1!!! Com està el nostre oboe?

Arare ha dit...

molt bons el poema i la cançó, Julieta!

Que no me pique un pez, ni dos, ni tres... i `d'allò de "La luna en el mar riela..." què me'n dius? eh? eh? eh?

Una abraçada noctàmbula!

Arare ha dit...

Ya te aseguro yo que es mucho más emocionante hablar de navegación que de política, jejeje

UN besazo, Mib, ¡nos leemos!

Arare ha dit...

Si yo te contara, Pere... més d'una vegada quan estàven de guàrdia (feien guàrdia de dos en dos per no adormir-se) ufffff, és un anecdotari (ja t'ho explicaré) :)

Arare ha dit...

MOltes gràcies, Joana, és un honor saber que em llegeixes. Bona nit, maquíssima!

Pd40 ha dit...

Molt maca aquesta última foto, quin relax. Segur que et porta molts bons records :)

Zifnab ha dit...

Y a mi que me gustan las maquetas de barcos

Todo es ponerse

Solo que no me voy a poner

Se feliz

Arare ha dit...

Huy, zifnab! si a mi me hacen hacer una maqueta de un barco, ese barco seguro que zozobra (aunque ya sabes lo que dicen: má vale que zozobre que no que zu farte) (chiste más malo no he visto en mi vida, pero bueh...)

Un beso, Mago.

Arare ha dit...

Segur que si, Pd40, bons recorsd, records que em fan somriure amb un somrís ample d'aquells que sembla que m'hagi de posar les arracares amb les dents, aixxx... si, va ser una molt bona època, tot i els problemes de "criança" de cinc galifardeus que jalaven com a llimes!

petonets, maco!