27 de gener, 2007

Arare romàntica (?¿)

Acabo de veure una magnífica pel·lícula protagonitzada per Anthony Hopkins i Anne Brancroft.
"La última carta"

Una meravellosa història d'amor epistolar entre un llibreter de Londres i una escriptora de Nova York.

Si aquesta història s'hagués donat avui en dia, haurien parlat cada nit una estona, potser fins i tot s'haurien vist a través d'una web cam, segurament, haurien fet un esforç per agafar un vol barat i travessar l'Atlàntic per poder-se fer amants. Però tot l'encant d'aquesta pel·lícula és, precisament, aquesta preciosa història d'amor llunyà, sense sexe explícit, carregada de tendresa, d'humor i de veritat.

Què voleu que us digui? sóc una romàntica empedernida (em sembla)

Acabo de ver una magnífica película protagonizada por Anthony Hopkins y Anne Brancroft.
"La última carta".

Una maravillosa historia de amor epistolar entre un librero de Londres y una escritora de Nueva York.

Si esta historia se hubiera dado hoy en día, habrían chateado cada noche un ratito, quizá incluso se habrían visto a través de una web cam, seguramente habrían hecho un esfuerzo para volar en una compañía barata y atravesar el Atlántico para convertirse en amantes y sin embargo, todo el encanto de la película está precisamente en esa deliciosa historia de amor lejano, sin sexo explícito, cargada de ternura, humor y verdad.

¿Qué queréis que os diga? Soy una romántica empedernida (creo)


27 comentaris:

barbollaire ha dit...

Doncs el llibre és preciós!!!
84 Charing Cross Road,de Helen Hanff i son fets reals...
I també s'ha portat al teatre. No fa gaire girava per Catalunya: Carme Sansa i Josep Minguell.

Si no heu llegit el llibre...Us ho recomano... És molt curtet i es llegeix de seguida.

Petó lletraferit... ;¬)*

Barbollaire ha dit...

L'he trobat!!
per si us interessa: Editorial Anagrama. Colecció: Panorama de narrativas. 128 pàgs. + - 12 €

El veí de dalt ha dit...

El Barbollaire té raó. És un de les novel.les epistolars més meravelloses que he llegit mai. Com "Adreça desconeguda" de Kathrine Kressman Taylor. Arare, m'imagino a la Helen Haff, la prota de la peli que comentes, una mica com tu. M'equivoco?

iruna ha dit...

Arare! la dificultat ve quan t'escrius amb més d'una persona, perquè no pots agafar tres vols a la vegada...! potser algú que es digués Trini podria fer-ho... Si algun dia tinc una néta, demanaré que li diguin Trini, per facilitar-li les coses més que res... jajajajaa
Bona nit, Arare

MoNaLiTzA ha dit...

Et puc ben assegurar Iruneta, que ni dient-te Trini pots abastar més d'un parell de coses alhora. Com a molt, anar planxant la roba mentre mires la tele, o passr comptes de les despeses de la setmana mentre fas el sofregit i poc més hehehe...

Aps! I si mai tens una neta, no demanis que la castiguin amb aquest nom, dona, que prou dificultats ja li posarà la vida com per a que, a més a més s'hagi de dir Trini hahahaa!!!

Arare, perdona l'off-topic hehehe (és que havia d'evitar que es cometés una injustícia amb una pobra criatura indefensa :-P)
Per cert..., la película, deliciosa! :)

Bon finde a tuttilimundi!!!

Albert ha dit...

No he vist la pel·lícula, però sí he llegit el llibre. No em va desagradar, però tampoc em va entusiasmar tant com a barbollaire o lletra ferit. Hi ha alguna cosa en aquesta epistolaritat que em recorda la blogosfera. M'he aixecat de la cadira i he consultat l'exemplar que tinc a la prestatgeria. Tot i que, a la contraportada, parla d'una història d'amor, confesso que em vaig quedar una mica més lligat amb la passió pels llibres.

pere ha dit...

Ai, les distàncies fan miracles que les immediateses s'encarreguen de desfer. O potser és a l'inrevés?

Arare ha dit...

Caram, em sembla que sóc l'única persona al món blocaire i al món real, que no coneixia aquest llibre/peli, perquè ahir a la nit en un sopar ho vaig comentar i tot cristo sabia de la seve existència. Sóc una ignorant, buf buf buf... si fins i tot 4 persones dels del sopar d'ahir l'havien anat a veure al teatre!

Barbollaire, gràcies per les dades, potser me la compri o la demani a la biblioteca municipal, me n'he quedat amb les ganes.

Petonet bibliotecomaníac!

Arare ha dit...

Veí, analitzem el teu comentari... la Helen de la peli... per l'amor als llibres potser si.

Quant a "enamorar-se a distància" doncs... crec en la possibilitat però també penso que és molt i molt difícil. Però molt molt, eh?

En qualsevol cas, els dissabtes a la tarda no em solo quedar embadalida davant la tele i ahir ho vaig fer:

"Siete Novias para siete hermanos "(la meva peli de la infància, digueu-me cursi)

La última carta -84 Charing Cross Road- (un caramel per quedar-se arraulida al sofà,amb el paquet de kleenex a la mà per si la llagrimeta)...

Un programa doble semblant a aquells del cine de barri de quan era petita!!

un dia en faré un post (com el Terenci Moix, quan parlava del cine de quan era petit)

Un petó endiumenjat, veí!

Liter-3 ha dit...

84 Charing Cross Road: he llegit el llibre, he vist la versió teatral dirigida per isabel Coixet, he estat al carrer de Londres, i ahir em vaig quedar al sofa ben cofoia veient la peli. GENIAL! FANTASTICA! Diu molt aquesta història, molt! I amb tanta sencillesa... Estic d'acord amb el Veí de dalt. En el meu cas també ocupa un lloc destacat i reservat, li tinc un apreci especial, de la mateixa manera que per "Adreça desconeguda".

Feliç diumenge.

Arare ha dit...

Iruna, filleta, es que tu ets una acaparadora, ehhhhhh?

Jo m'he "emailat" amb unes dos-centes persones a l'hora (a través de tres llistes de distribució, ep!)

I cada dia m'enamoro de molts de vosaltres, però "són amores distintos" ;)

petonets per passar el fred (que ja era hora que arribés, eh?)

Arare ha dit...

Iruna, per cert, això de la Trini no ho he entès (com no sigui per allò de la santíssima trinitat)

Jo era especialista en fer dues o tres coses a l'hora, però com més gran em faig, menys capcitat o més "amor" poso en fer-ne una de sola i ben feta que moltes i a mitges, com em solia passar.

:)

Arare ha dit...

Bon finde, monalittza, cuida't!!!
un petonet de diumenge.

Arare ha dit...

Albert, la història d'amor és tan subtil que podria passar desapercebuda, jo és que tinc un sisè sentit per olorar les històries d'amor, digue'm... "selestina"? (uixx)

Bromes apart, si, és cert, la blogosfera té un toc de tot això, però no solament la blogosfera... la xarxa, en general, la xarxa en general!!! (pensa-hi)

Un petonet!

Arare ha dit...

Hola liter-3, precisament t'ho hauria preguntat, si l'havies llegit o si havies vist la peli, veig que vas fer com jo!!!

Feliç cap de setmana, companya!

Angelusa ha dit...

Huy, esa peli la tengo que ver yo, que no la conocía.
Es que Arare, aunque internet a veces es mágico, nada como poner un sello de correos en un sobre y dejar que tiemble la mano mientras se deposita en el buzón... y, durante los días siguientes, ese deseo de recibir respuesta...

iruna ha dit...

Arare, jo no he llegit el llibre ni he mirat la peli. a veure si un dia ho faig, que fan bona pinta.
cadascú anem com anem. jo, com més gran em faig, més em sembla que això de centrar-me només en una persnoa ho tinc més complicat, però també està bé disfrutar de les persones a trossets (com fan els metges, jo que els critico...!). a la monalitza dir-li que sí és possible, mentre els altres es conformin amb algú així, que ni planxa la roba ni sap molt de sofregits -verdura, pasta, carn a la planxa...-, però és que la roba també queda prou bé si la planxes amb les mans després d'agafar-la de l'estenedor. és possible, de veritat, i encara que sigui a trossets i de tant en tant, també omple molt.
això de la Trini, sí, era per la santíssima trinitat, que sóc atea i moltes coses d'estes no les comprenc gaire, però de vegades em surt relacionar-les amb la vida, perquè encara que no vulguis la religió ho impregna tot.
una abraçada!

Gotoshit sisters ha dit...

Benvolguda Mrs. Arare,

li recomanem que ens visiti de tant en tant. A la meva germana Ethel li encanta el seu bloc, així potser podríem intercanviar papers, què li sembla?
Rebi una cordial salutació,
Jane Gotoshit

Arare ha dit...

Mrs. Jane Gotoshit

Amb molt de gust les visitaré de tant en tant, de la mateixa manera que espero que en aquest modest blog es sentin vostès gairebé com a casa seva, tot i les petites diferències.

D'això, què li anava a dir...
per allò que algunes paraules angleses fan de mal pronunciar...

No les han confoses mai amb un parell de llençols, a vostè i a la seva germana?

Acceptin, ambdues, la meva més cordial salutació i no passin pena, que les aniré visitant.

Arare ha dit...

ok, Iruna :D

Jo, gràcies als déus, també sóc atea.

La planxa potser és, de totes les feines de la casa, la que m'agrada més. I encara sort, perquè amb cinc xurumbels, el "maromo" i jo mateixa, no vegis quins gabadals de roba se m'acumulava... no fa tant!

òndia! gaBadals o gaVadals? no em feu buscar al diccionari, va... escolliu el que toqui.

Arare ha dit...

Angelusa, hace tanto tiempo que no mando correo del que mencionas, que casi me da repelús... pero es cierto, yo "también" lo hice. Mientras el padre de mis hijos hacía una cosa que se llamaba "mili" y que ahora ya no está de moda (por suerte) nos escribimos cada día sin interrupción. Guardo todas sus cartas y las mías, a ver si algún día escribo un libro con todo ese material (hay cosas que no tienen desperdicio y no dejan de ser una curiosidad sociológica del momento)

Besucos marineros, reina mora.

onix ha dit...

magnifica recomanació Arare ,m'ha fet molta gràcia lo del "romàntica?¿ "
a mi aquest llibre em va impactar ja n'he fet referència al meu bloc alguna vegada , i ara m'has fet dubtar , si seré romàntica ? ;)***

Gatot ha dit...

fins i tot els més pendons... sentim espurnes de romanticisme, encara que sovint toqui dissimular...

petons llibrescos!

Arare ha dit...

Jo no sé si sóc romàntica, em sembla que una mica si (si yo te contara...) però com diu el Gatot, també sóc una mica pendó.

A veure "como te la maravillaràs" amb els deures que t'han "penjat" alguns blocaires dolents, hehehe!

Arare ha dit...

Gatot, no cal que dissimulem que som uns pendons, hehehe!

estimeu marrameu!

fenixcaliope ha dit...

¿romántica? Pues ya somos dos.
Besos

Zifnab ha dit...

No he visto la peli pero al respecto de amores epistolares (y sin remontarnos a Abelardo y Eloisa) te recomieno muy mucho las cartas de Pedro Salinas a Katherine Withmore

Y es que el chaval escribía un rato bien

Se feliz