Entrades
Algunas veces las personas emitimos unas vibraciones que pueden llevar a otras a pensar que somos capaces de algo de lo que realmente no somos. Dentro de mi misma tengo la sensación - triste- de que me está ocurriendo eso con alguien a quien quiero de verdad.
No: no soy capaz. No doy para más. Esa persona que veis es la que soy. No hay más. Detrás de mi no hay nada más que lo que encontráis. No busquéis más porque no lo encontraréis. De verdad. Puede parecerlo, a priori, podéis tardar más o menos tiempo en descubrirlo, pero la verdad es la que yo misma manifiesto. No la encontraréis en ningún otro lugar, ni siquiera escondida entre las palabras, ni de este blog, ni de ningún otro blog en donde tenga yo algo que ver.
Es posible que a partir de ahora no sea tan prolífica. Ello no quiere decir que me vaya, simplemente, es que no doy para más y tengo demasiadas cosas para hacer y decir en la vida real. No me voy, pero habrá lo que habrá.
De vegades les persones emetem unes vibracions que poden portar a d'altres persones a pensar que som capaces d'alguna cosa de la que en realitat no en som capaces. Dins meu tinc la sensació - trista - que això m'està passant amb algú a qui estimo de veritat.
No: no sóc capaç. No dono per més. Aquesta persona que veieu és la que sóc. No hi ha més. Darrera meu no hi ha res més que el que esteu trobant. No busqueu més perquè no ho trobareu. De veritat. Podria semblar-ho, a priori, podeu trigar més o menys temps a descobrir-ho, però la veritat és la que jo mateixa manifesto. No la trobareu a cap altre lloc, ni tan sols amagada entre paraules, ni d'aquest blog ni de cap altre blog on jo hi tingui alguna cosa a veure.
Podria ser que a partir d'ara no fos tan prolífica. Tal com dic, no dono per més i tinc moltes altres coses a dir i a fer a la vida real. No vol dir que me'n vagi, no. Però hi haurà el que hi hagi.
28 comentaris:
Uy, uy... Todo esto lo dices xq hoy estás mal alimentada. Aigua i enciam tot el dia, per favor!!!!!
Ibm
Joder, joder, joder...
No hem començat (uns quants) bé l'any, pel que es veu....
Malos tiempos para la lírica...
Un petó petit, tímid, de suport, nina. ;)*
No, IBM, nooooo, que me he comido unas galletitas "de estranquis" ;)
Es "colapsadura o colapsación", només això, però tranqui, tu ja saps de quin peu calço, el fotut és que algú es pot pensar que calço un número més alt...
Petonets, maca!
yeps, barbollaire, si no cal suport, home, tranquil, només confesso que no dono per més (se m'acumula la feina)
Bona nit empordanesa (petó)
Pues mal comenzamos el año!! No te habrás puesto demasiadas propuestas de nuevo año no? Bueno un besazo y un abrazo muy grande. Y sobre todo no te agobies.
Arare, peonets de bona nit, descansa i dema a la LUCHA!!!
:*******)
Arare!! Con lo que ya nos dejas escrito hay muchísimo para descubrir... tienes unos blogs buenísimos! Puedes controlar tú el ritmo de escritura, hasta puedes escribir en un solo idioma... porque el catalán ya lo estamos leyendo fenomenalmente... (y sino hay un traductor online que es verdaderamente bueno - http://www.internostrum.com/- pero yo no lo uso para leer... sino para escribir a veces.. que sino vas a pensar que no he avanzado nada con el idioma! y no es cierto che!)
Aquí estaremos... de hecho... algo positivo es por ejemplo contestar no uno por uno sino genérico y sobre lo que más te llamó la atención de los comantarios.. Vamos Reina Mora! que si has conseguido que todos hagamos un collage con binomios puedes conseguir lo que quieras con nosotros!!
Un gran beso y mucha paciencia para tomarte las cosas con calma...
gracias por el link!! me alegro que te hayan gustado los cristales! ;o)
A la ducha, dius, Jaka? ;)
Si que fa falta despejar-se, si!
un petonet, maca!
mib, mibbbb, ya sé que no haces trampas cuando lees y escribes en catalán (no lo necesitas).
Me gusta contestaros a todos uno por uno, reina mora. Y ya me va bien, lo que hay.
Sólo me sabe mal fallar a quienes depositaron -quizá sobreestimando mis posibilidades - su confianza en mi.
por eso digo que "lo que hay está aquí y no hay más".
Un gran beso.
Tu post de hoy no es para mi. Así que no lo leeré.
Tengo la ventaja sobre el resto de lectores de que siempre te tendré.
:-P Ale! Feliz día!
Cuida't
Tens un meme en elmeu blog per tu
Arare, dedica els esforços on et calguin, no som robots. Millor postejar poc amb ganes que estressada i de mal humor. Ànims!!
Arare bonica..., es fotut pensar que pots decebre, eh? Però si intentes abastar tot el que creus que s'espera de tu pots arribar a no abastar res de res. És important que hagis escrit això, perquè tots necessitem el nostre temps sovint tant limitat i només nosaltres hem d'escollir com el distribuïm.
Una abraçada teletubbie, guapetona. I una cançoneta per a respirar-la a fons ;)
doncs la veritat... jo tampoc dono per gaire pq quasi no he entès el q has escrit!!! estic molt espès darrerament... el poc dormir!
sigui com sigui, espero que segueixis per aquí!
Res, Bellosoli, eren reflexions en veu alta. Gràcies, i no t'estressis!
Moltes gràcies, monalitza, bonica cançó per respirar :D
Si, el més fotut és que hi hagi algú que creu que pots fer quelcom que tu no creus que ho pots fer... va per aquí.
Un petonet.
pd40, així serà. Gràcies. :)*
Gràcies, Albert, per pensar en mi. Ho faré quan pugui, ara, com veus, vaig una mica de bòlit. UN petó.
No, Vert, no va per tu, amb tu ja sé que sempre has pensat directament que sóc un desastre :D
un petonet
arare, també passa a vegades que quan tu potser et penses que no tens vibracions per res, aquí sí que han arribat i ens ha agradat trobar-te.
això de les vibracions i els nivells d'intensitat amb què sentim les coses o les senten els demés, és complicat... però passa en tot, i pararíem més boges del que ja estem si això ens preocupés massa. més val anar fent i prou... i cadascú que "s'apanyi"! tranquil·la, que ningú donem per més.
una abraçada
Iruna, de vegades "penso" en veu alta. I això és un error pe part meva. No et preocupis, no és "aquí" on rau el neguit. Gràcies, una altra abraçada per tu.
Ei, què passa! redueix la marxa, doncs. L'important, ja saps, no és la quantitat, sinó la qualitat. I tu en tens.
Per cert, sempre hi ha quelcom més. No ens enganyis.
Si hicieras lo contrario desvirtuarías el sentido de ub blog que en resumidas cuentas supone proporcionar otra forma de placer
Sea lo que sea, que te haga feliz
Un beso reina mora!
bien, bien, bien, bien, bien.......
ole, ole, ole, ole...........
p.d. a ver lo que te dura.
p.d. :ayyyyyyy, los propósitos de año nuevo........
Pues nada, Arare, prioridades mandan. Aquí te esperamos, eh. Sé siempre felíz y, de vez en cuando, cuéntanoslo.
Un besito marinero.
Arare... ahir parlava a altes hores (hores petites) amb una amiga.
Em deia: vaig obror el blog per estar bé.
Si ens paguéssin per fer blogs... i potser algun té la sort que li paguin, seria una feina. Quan és un esbarjo... qui té dret a reclamar-te rès? Penso que ni tu mateixa.
Mentres és un plaer, perfecte. Si és una obligació o crea problemes... cada un té les seves solucions personals.
Petons i llepades.
Un massatge Cuqueta?
Aquest blog on descansar és portat per una dona hiperactiva (encara que no donis més de sí... xata!! més??). Saps que acabo de dir una cosa ben paradoxal? Tu hiperactiva i fas de massatge per la resta... aych...
T'anava a dir que t'apuntessis a un curs de relaxació, ioga, meditació, tai-chi... però crec que veient el post anterior encara t'agafaria algun burning d'aquests estranyots i sortiries disparada a l'estratosfera.
Petonets al teu ritme
Publica un comentari a l'entrada