11 de novembre, 2006

El meu impromptu

22 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Preciós!!!
Quina estrena amb el youtube arare_!!

Petons "clàssics" :)

rhanya2 ha dit...

és divertit, a través dels clips que escullim, s'intueixen brins dels nostres somnis, aires que es respiren a les nostres cases... i al capdevall, allò que hem escollit és allò que els altres imaginaven de nosaltres.

Vico ha dit...

Arare, gracias por ser parte de Victoria´s Home en este año de vida.
Gracias por todas tus visitas.

L.A. noviembre 2006.

Ángela ha dit...

¡Qué delicia! De mayor me pido ser piano:-)

Anònim ha dit...

Schubert... romàntic, íntim...
Si et digues que aquest impromptu el se/sabia tocar que diries?
Verdad o mentira? ;)

Albert ha dit...

I qui està al teclat?

Montse ha dit...

Albert, el que toca el piano és Zimmerman. I l'impromptu és el nº 4 de Schubert, una de les peces de piano que m'agraden més en aquesta vida.

Montse ha dit...

jaka, et diria que t'admiro i que t'envejo, per aquest ordre! :) la tocaràs per mi quan ens coneguem?

Montse ha dit...

angelusa, yo si fuera un instrumento sería o piano o voz de soprano :)

Montse ha dit...

Charruita, felicidades! Acepta ese impromptu como regalo de aniversario. Un beso.

Montse ha dit...

Violette Moulin, m'imaginaves "així"? ;)
que macoooooo!

Montse ha dit...

hum, clàssics, barbollaire, ok! :)*

P@P@LLoN@ GRoG@ ha dit...

Un exel·lent exemple del que és navegar pel mar de la música. Quina maravella!

Gonzalo Villar Bordones ha dit...

a qué huelen tus sueños?

Montse ha dit...

¡huy!
Me alegra que me haga esta pregunta, joven ;)

¿A qué huelen mis sueños? ...

Pues, podría responder que a tierra mojada, a jardín en primavera, a lilas y a azahar, pero quizá también a brea y a mar, a aquél olor algo mohoso que desprenden los viejos veleros con historia...

Bienvenido a mi blog, Gonzalo.

Montse ha dit...

Rosa María, me ha encantado tu metáfora. Un petó en la major.

Anònim ha dit...

M'agafen ganes de sentir més coses de Schubert...neòfit com sóc en música clàssica. (No com la Jaka, que segur que el sap tocar).Mercès per l'agradable estona.

Barbollaire ha dit...

Ai,ai,ai... què he dit amb això de petons clàssics..!!! M'he possat ben vermell... jajajajajaja!!!
Res que sàpigues que he solucionat els problemes de so de casa, substituint goear per box...
Moooooooooolt millor ara!!. O sigui que quan et vagui pots venir.
Sempre tinc un café o un té a punt. (ei! depen a quina hora també hi ha malta i altres espiritosos ;) )

Agraït que vagis passant per casa.
Petons, eeeehm..., ummmm..., musicals??
;)

Vico ha dit...

arare, gracias!
ah queria avisarte mi amiga parte definitivamente para Uruguay hoy.

gracias por haberte puesto en contacto con ella...una abrazo.

Montse ha dit...

OK, Charruita, pero sólo hablé con ella por teléfono. Y ¿Cómo es que ha estado tan poco tiempo entre nosotros? cuéntamelo por email, vale? un beso.

Montse ha dit...

Hola veí, més coses de Schubert... et buscaré més coses d'ell, vale? M'alegra que t'hagi agradat, ja et dic que per mi és una de les peces més boniques que existeixen.

Mar ha dit...

He disfrutado mucho,lo sabes:)

Un beso.