és divertit, a través dels clips que escullim, s'intueixen brins dels nostres somnis, aires que es respiren a les nostres cases... i al capdevall, allò que hem escollit és allò que els altres imaginaven de nosaltres.
¡huy! Me alegra que me haga esta pregunta, joven ;)
¿A qué huelen mis sueños? ...
Pues, podría responder que a tierra mojada, a jardín en primavera, a lilas y a azahar, pero quizá también a brea y a mar, a aquél olor algo mohoso que desprenden los viejos veleros con historia...
M'agafen ganes de sentir més coses de Schubert...neòfit com sóc en música clàssica. (No com la Jaka, que segur que el sap tocar).Mercès per l'agradable estona.
Ai,ai,ai... què he dit amb això de petons clàssics..!!! M'he possat ben vermell... jajajajajaja!!! Res que sàpigues que he solucionat els problemes de so de casa, substituint goear per box... Moooooooooolt millor ara!!. O sigui que quan et vagui pots venir. Sempre tinc un café o un té a punt. (ei! depen a quina hora també hi ha malta i altres espiritosos ;) )
Agraït que vagis passant per casa. Petons, eeeehm..., ummmm..., musicals?? ;)
Hola veí, més coses de Schubert... et buscaré més coses d'ell, vale? M'alegra que t'hagi agradat, ja et dic que per mi és una de les peces més boniques que existeixen.
Entrades
22 comentaris:
Preciós!!!
Quina estrena amb el youtube arare_!!
Petons "clàssics" :)
és divertit, a través dels clips que escullim, s'intueixen brins dels nostres somnis, aires que es respiren a les nostres cases... i al capdevall, allò que hem escollit és allò que els altres imaginaven de nosaltres.
Arare, gracias por ser parte de Victoria´s Home en este año de vida.
Gracias por todas tus visitas.
L.A. noviembre 2006.
¡Qué delicia! De mayor me pido ser piano:-)
Schubert... romàntic, íntim...
Si et digues que aquest impromptu el se/sabia tocar que diries?
Verdad o mentira? ;)
I qui està al teclat?
Albert, el que toca el piano és Zimmerman. I l'impromptu és el nº 4 de Schubert, una de les peces de piano que m'agraden més en aquesta vida.
jaka, et diria que t'admiro i que t'envejo, per aquest ordre! :) la tocaràs per mi quan ens coneguem?
angelusa, yo si fuera un instrumento sería o piano o voz de soprano :)
Charruita, felicidades! Acepta ese impromptu como regalo de aniversario. Un beso.
Violette Moulin, m'imaginaves "així"? ;)
que macoooooo!
hum, clàssics, barbollaire, ok! :)*
Un exel·lent exemple del que és navegar pel mar de la música. Quina maravella!
a qué huelen tus sueños?
¡huy!
Me alegra que me haga esta pregunta, joven ;)
¿A qué huelen mis sueños? ...
Pues, podría responder que a tierra mojada, a jardín en primavera, a lilas y a azahar, pero quizá también a brea y a mar, a aquél olor algo mohoso que desprenden los viejos veleros con historia...
Bienvenido a mi blog, Gonzalo.
Rosa María, me ha encantado tu metáfora. Un petó en la major.
M'agafen ganes de sentir més coses de Schubert...neòfit com sóc en música clàssica. (No com la Jaka, que segur que el sap tocar).Mercès per l'agradable estona.
Ai,ai,ai... què he dit amb això de petons clàssics..!!! M'he possat ben vermell... jajajajajaja!!!
Res que sàpigues que he solucionat els problemes de so de casa, substituint goear per box...
Moooooooooolt millor ara!!. O sigui que quan et vagui pots venir.
Sempre tinc un café o un té a punt. (ei! depen a quina hora també hi ha malta i altres espiritosos ;) )
Agraït que vagis passant per casa.
Petons, eeeehm..., ummmm..., musicals??
;)
arare, gracias!
ah queria avisarte mi amiga parte definitivamente para Uruguay hoy.
gracias por haberte puesto en contacto con ella...una abrazo.
OK, Charruita, pero sólo hablé con ella por teléfono. Y ¿Cómo es que ha estado tan poco tiempo entre nosotros? cuéntamelo por email, vale? un beso.
Hola veí, més coses de Schubert... et buscaré més coses d'ell, vale? M'alegra que t'hagi agradat, ja et dic que per mi és una de les peces més boniques que existeixen.
He disfrutado mucho,lo sabes:)
Un beso.
Publica un comentari a l'entrada