02 de novembre, 2006

QUE PACTIN!

No estic satisfeta, de com han anat les coses. Que què esperava? Ni ho sé. Pèro res del que ha succeït, en matèria d'eleccions, m'ha donat cap satisfacció. El fet és que no m'agradava ningú. No m'agradava cap de les opcions que tenia. El fet és que cinc minuts abans de baixar a votar, jo divagava frívolament per la virtualitat - com ja sabeu- explicant mitges intimitats - que no intimitats senceres- i intentava concentrar-me - sense èxit- en una decisió que potser ja hauria d'haver fet temps que hauria d'haver tingut clara.
Però vejam. I ara us en faré cinc cèntims, del que passava - i passa- pel meu cap. Quan mires al voltant i veus tot el que està passant, quan veus que no et pots refiar de cap polític, perquè no n'hi ha cap que mereixi la teva confiança, quan veus que l'únic que els interessa a tots plegats és l'ostentació del poder, quan veus de quina manera fan "el pena" davant qualsevol situació, quan t'adones que tots et volen vendre gat per llebre, que et volen fer combregar amb rodes de molí, quan t'adones que el país no pot tirar endavant de cap manera, perquè no hi ha ningú que no miri només pels seus interessos, i ara sé que molts dels semi polítics honrats - que n'hi ha- em miraran malament, et trobes que no saps a qui li has de donar les regnes i tenir la confiança que cal tenir per deixar-te conduir amb tranquil·litat. No, No em sento representada per ningú. Cap partit polític no mereix la meva total confiança i per això, per aquest motiu, ahir, cinc minuts abans d'anar a votar, encara no sabia què fer.
Ho vaig decidir mentre aparcava, mentre caminava cap al col·legi electoral, un segon abans de ficar-me al "confessionari", tirar la cortina, tornar-me a mirar les paperetes. Només en aquell moment, vaig ser conscient que "potser" havia d'atorgar el meu vot a algú que hagués de pactar forçosament amb alguna de les altres forces, perquè ningú no mereixia treure una majoria absoluta, que li podia fer molt mal al meu país. No m'agraden les majories absolutes. Per això, segurament, el meu vot no ha servit de res. O si.
Que intentin entendre's en aquest caos que, entre tots, hem assolit, per burros.
I que els déus ens agafin confessats! però per damunt de tot... QUE PACTIN!
No estoy satisfecha de cómo han ido las cosas. ¿Que qué esperaba? no lo sé. Pero nada de lo que ha sucedido en materia de elecciones me ha dado satisfacción ninguna. El hecho es que no me gustaba nadie. No tenía confianza en nadie. El hecho es que cinco minutos antes de bajar a votar me encontraba escribiendo un post más o menos frívolo, con la cabeza llena de candidatos y la mente indecisa. Muy fuerte, ¿no?
En fin, como no tengo ganas de reproducir todo lo que he dicho en catalán (siempre podéis intentar traducirlo) simplemente diré que no lo tuve claro hasta el momento mismo de meterme en el "confesionario", echar un último vistazo a las papeletas, como quien mira los apuntes antes de un examen, como si ahí estuviera la clave de todo, escoger una, meterla en el sobre, votar y salir pensando: que sea lo que los dioses cran conveniente, que nos coja confesados y, sobr todas las cosas,
¡QUE PACTEN!

19 comentaris:

MIB ha dit...

no. en catalán no entendí nada... pero el idioma de la política es igual en todos lados!

La misma sensación tuve cuando hace 3 años elegíamos presidente en Argentina... te encierras en el cuarto oscuro.. y ves las boletas, y piensas que te están tomando el pelo... pero hasta un punto indignante... partidos políticos que están representados por 3 candidatos... pero en partidos inventados, claro, tan evidentes no son... esos mismos candidatos se repeten en distintas boletas, en otros partidos políticos... y yo ya no entiendía nada... Me dio una sensación muy fea... qué tipo de democracia estaba ejerciendo allí?!?! cuál era mi derecha a elegir??!?!? a elegir que???????

y se me llenaron los ojos de lágrimas.. de verdad... salí angustiada...

y con el resultado... Menem había vuelto a ganar (increíble) pero sin mayoría de votos... por lo tanto había que ir a ballotage entre los dos candidatos que más votos habían obtenido... Kirchner y Menem... Entonces mi pico de indignación fue mayor... elegir entre dos peronistas... eso es democracia? eso es una representación justa?
Adiós! menos mal que no tuve que ir a votar porque el viejo ladrón decidió no presentarse a 2nda vuelta!

Uuuuuuuuuufffffffffffff Arare... me has hecho recordar momentos difíciles... tristes... casi desesperantes...

La política tiene que ser siempre tan desesperanzadora?!?!?

Trenzas ha dit...

Con tantas opciones te quedas sin ánimos.
Que tenían que pactar, me parece que estaba cantado. Nunca pensé que ninguno tuviera mayoría suficiente para gobernar solo.
Que no sigui un altre pacte-desastre.
Es un desig; no dic pas que pugui ser realitat :)
Petonets

jbauer ha dit...

Molt ben dic Arare, Que pactin, ...però qui amb qui???????
Al final no saps si això de les eleccions ha valgut per alguna cosa, perquè si tot es queda igual amb el tripartit de marres...
Uf! no m'imagino a Montilla, millor que no...

Dan ha dit...

Be, pactar hauran de pactar. La questio es en base a que? I la resposta me la temo.
El que mes cansa es que ara tots juren que "cal escoltar la ciutadania", "hem entes el missatge" i "nosaltres hem guanyat".
En tot cas, reconec que prefereixo aixo a les majories absolutes. Es mes fatigos, però eviten els deliris de grandesa d'alguns politics. Despres de tot, la politica es l'art dels pactes.
(Si al menys ho fessin amb una mica de gràcia...)

Albert de la Hoz ha dit...

La idea d'un president xarnego m'encanta.

Abans que un partit representi perfectament el meu pensament, un camell passarà pel forat d'una agulla. Crec que hauria d'haver tants partits com votants.

júlia ha dit...

A mi també m'agrada això del xarnego.

Però... entre tots els xarnegos ben plantats, magnífics, simpàtics, integrats, espavilats, sincers, atractius, que he conegut... amb tants ex-alumnes brillants que tinc, d'origen divers...

...només ha aconseguit ésser candidat aquest senyor????

Sempre pacten, si els cal. I amb qui sigui. Altrament ja no serien on son. Ai, el poder.

vedette ha dit...

Si el Muntilla és honorable,
o si el Mas es president,
si fan conseller el Saureta
si el Carod està content,
jo trista estaré
perquè a mi m'enamora... el Piqué,
però no el puc votar perquè no puc...
votar el pepeeeeeeeeeee.
pe-pe-pe
M'enamora quan s'aixeca
les ulleres amb els dits,
amb aquells ulls de mar blava
plens dels espais infinits.

No hi ha res a fer,
jo no el votaré
amor impossible, ni amb una imperdible,
mai me'l lligareeeeeee.

Pi-qué, pi-qué, tens nom de robeta fresca, de la que duia a l'estiu,
quan estava més de fresca i m'anava a banyar al riu.

Em faré un vestit, vestit de Piqué,
però no, no, no, no,
no et puc votar, t'he d'oblidar,
perquè no et passes a un partit més convergent, o més sociata o diferent, tu que ets un noi intel·ligent...

Al teu costat, no sé que fas,
no em sembla guapo ni tan sols el Mas.
mas-mas-mas catacràs.

vedette ha dit...

...'més de gresca', sorri.

Albert de la Hoz ha dit...

vedette,

Ets la vedette de la blogosfera.
M'has tocat el cor amb això del piqué, paraula que fa anys que no sentia i que a casa meva -fill i germà de modistes- la sentia molt.

Zifnab ha dit...

Soy madrileño pero es un gusto que pueda aparecer en tus sueños

Iba a decir que la culpa no es tuya sobre esas dudas pero luego lo he pensado mejor y si lo es un poquito y mía y de todos. Los partidos políticos viven instalados en la hipocresía y engordan con nuestro votos. La lucidez de Saramago les condenaba al voto en blanco que es lo que tengo intención de hacer el resto de mis días

En cuanto a lo de darle preferencia al PC que a la familia, amigos y similares, tal vez, pero muy escuetamente. Tengo la suerte de disponer de tiempo libre suficiente como para que todo tenga su sitio... eso creo al menos

En fin, lo único bueno que tiene lo de votar, es que más o menos, sea quien sea el resultado, hace lo mismo que el anterior

Se feliz

jaka ha dit...

Que pactin si, però que Catalunya sigui Catalunya i no Cataluña.

:)

Sani ha dit...

Fas bé de dir-ho. Sí, em sembla que això és el que cal, això ens anirà bé a tots.
Jo tinc les meves preferències de pactes, però ni que no surtís la meva opció, ja és molt que no hi hagi hagut cap majoria absoluta.
El fet que uns vigilin de prop els altres socis em sembla que és gairebé l'única cosa bona que podem esperar de la política.
És una mica com evitar que la corrupció no sigui massa total i profunda.
Que et sembla poc? !!!!! A mi no !!!!! ;-)
Si a sobre fan funcionar bé unes quantes coses, en creen d'altres i n'elimnen algunes de nefastes .. aixo ja fóra l'Olimp.

I tu que ho vegis i en disfrutis, maca !

onix ha dit...

Això que pactin , però no amb el Montilla per favor!!! No perquè sigui del psc , ni per xarnego es què és un mal educat !!
Jo tampoc sabia a qui donar el meu vot , així que per obligar-me anar a votar em vaig mentalitzar que no donava el vot que sols l’hi deixava i amb molta recança

:)***

Molinera ha dit...

Els sindicats i altres organitzacions que van néixer al caire de determinades ideologies s'han convertit en burocratitzats centres de serveis que de tant en tant fan el paperot.

Al final hauríem de gestionar el país com una empresa, amb un bon gestor i unes auditories ja n'hi hauria prou. El problema és qui mana de veritat. Al cadpavall... Crec que amb tots els seus defectes la generació Pujol-Maragall-i altres recolzaven determinades idees i aspiracions socials -més o menys-, a causa de la dictadura anterior, de la història, encara recent, però la gent d'ara sembla moure's tan sols pel poder, vernissant-lo una mica amb ideologies sovint força arnades. La política com a modus vivendi de prestigi ha fet forat, proposo que creïn una carrera universitària per a ser polític -només- i ja està, un escalafó com tots. Per cert, per què presenten tants alcaldes? No tenen feina al seu poble, tota aquesta gent?

Rosa_Maria ha dit...

Lo malo no es tener tantas opciones, lo malo es que aunque salga elegida la opción que tu votas, es muy posible que no sea quién te gobierne.

Estoy de los políticos hasta el gorrrrrrrrooooooooo...¡ajkght!

jcp ha dit...

els senyors feudals han organitzat el seu torneig habitual, i dels resultats només depèn si ens robaran per un costat o per un altre, no si ens deixaran d'estafar. Si el mar es queda sense peixos, o la muntanya sense castanyers, no ho decidim nosaltres. Si hi ha massa cotxes a la carretera, tampoc. Els continguts matussers de la tele en horari infantil, tampoc. La salut, la garanteix una reunió d'accionistes, la justícia també és cosa de negocis. Les votacions són com les reunions d'escala. Manen les multinacionals. Per millorar hem d'esperar l'opa d'una empresa ianqui o japonesa que assumeixi la nostra nòmina.

Vert! ha dit...

Arare... tu i ja hem discutit del tema. I veient quants pensem semblant, em reafirmo en que cada cop mes serem un pais abstencionista militant.

Enhorabona Vedette!! Mereix vosté un premi i m'encantaria haver sentit la musica d'aquest cuplé.

deric ha dit...

Jo vaig decidir el meu vot també en el moment d'agafar la papereta. I sí, també els he obligat a pactar.

Albert de la Hoz ha dit...

Estic segur que si Montilla hagués estat alumne de la Júlia l'hauria trobat brillant, però hauria perdut brillantor als seus ulls a partir del moment que hagués entrat en política.
D'això en diuen prejudici