Albert, les anguiles no les he provat, em fan una mica d'angúnia... no em preguntis per què, que no t'ho sabria respondre...
Si, torosalvaje, realment em sento afortunada de comptar amb el nostre mediterrani. Des de la costa és preciós però des d'alta mar canvia les dimensions.
7 comentaris:
Quin plaer un viatge com aquest. Només el mar i el vent, i el dia que passa. De vegades deu saber greu arribar a terra.
Ja en parlarem, Pere, espero poder-ne parlar aviat. Un petó.
Una meravella de foto.
I un privilegi poder veure això.
Em recorda quelcom.
Petons.
Quina foto !
¿Vas menjar anguiles al Delta? Estan de p.m.
Albert, les anguiles no les he provat, em fan una mica d'angúnia... no em preguntis per què, que no t'ho sabria respondre...
Si, torosalvaje, realment em sento afortunada de comptar amb el nostre mediterrani. Des de la costa és preciós però des d'alta mar canvia les dimensions.
Petons a tots dos.
Tienes mi permiso, Sagarmat (la foto es mía y la hice yo misma, así que no tienes ningún problema de royalties, jejeje)
El mar, el sol, la brisa, ja ho tenim tot.
Una salutació
Publica un comentari a l'entrada