24 de maig, 2006

Economía adivinatoria

Me levanto con la noticia de que la Braun de Esplugas de Llobregat -en una supuesta adivinación de las pérdidas que va a tener dentro de dos años (el economista Ureta dixit, eh? que no me lo invento) - va a ser protagonista de otra deslocalización. ¿Qué queréis? en China cobran menos, son más y los beneficios serán mucho más grandes, esto es lo que hay. Y está claro que a los más de 700 trabajadores les van a dar por shubidubi-ua-ua-ua!
Bueno... de todos modos... Buenos días. Son las ocho, hace sol y mi mar está como un espejo.
Em llevo amb la notícia que la Braun d'Esplugues de Llobregat - en un acte d'endevinació de les pèrdues que tindrà d'aquí a dos anys (l'economista Ureta dixit, que jo no m'invento res) - serà protagonista d'una altra deslocalització. I què us pensàveu? A Xina son més i es conformen amb cobrar menys, caram, els "pobrets" empresaris -o com es diguin- de la Braun han de fer un pensament! I els més de 700 treballadors que els donin pel shubidubiua-ua, com sempre!
Bé... de tota manera... Bon dia! Són les vuit! Fa sol i el meu mar és un mirall.

16 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

Quan un és prejubilat per una gran empresa i és part de 700 s'esdevé part d'una notícia. Quan un és l'únic prejubilat, per allò de la regularització, ningú no en parla. Per això, jo no en parlo, només ho dic.

Russafa ha dit...

Lo ocurrido en Braun es, desgraciadamente, demasiado común. Mi experiencia en una multinacional es de 30 años y estamos viendo de todo, las incongruencias aumentan día a día, siempre con la excusa de los costos. La mano de obra de estos países, llamados emergentes, es mucho más barata que aquí. Creo que las multinacionales, como en la que yo trabajo, explotan y chantajean a los gobiernos. En este caso, para salvar nuestros puestos de trabajo y no cerrar las plantas, el gobierno autonómico ha subvencionado con cientos de miles de pesetas (o euros, da igual) a la multinacional. Se creó una planta para fabricar motores a bombo y platillo. La inauguraron los reyes (los Magos fueron el Conseller de Economía y el Molt Honorable) vino todo el mundo mundial, más bonito que bonito. Años después, la fabricación de ese motor la trasladaron a United Kingdom y nuestra planta, tan elegante, quedó medio útil. El departamento de Contabilidad se ha trasladado a la India (allí suman y restan que te cagas) y los proveedores españoles se tiran de los pelos para entender algo de lo que ocurre. Así es todo. ¡ah! Para ahorrar costos, se ha reducido el servicio de limpieza, por ejemplo. Nos recogen las papeleras cada quince días. Han puesto contenedores dentro de la oficina para que nosotros nos sirvamos. Los bolígrafos te los dan con cuenta gotas. ¡Eso es ahorro!
Y no sigo porque se me está encendiendo el cerebelo ….

Bueno, sigo, aquí se han prejubilado, con la ayuda del gobierno autonómico, unas 2000 personas. A estas altura, y en vista de lo que veo, quiero que me prejubilen .....

júlia ha dit...

No oblidem que el creixement industrial hispànic també va venir motivat per la mà d'obra, més barata que a França, Anglaterra... c'est la vie. Estic molt d'acord amb l'Albert en això que diu, les empreses grans són privilegiades en el sentit que tot allò que els passa: vagues, acomiadaments, té molt de ressò mediàtic i sovint, malgrat la desgràcia, aconsegueixen millors condicions que els petits tallerets o establiments més modestos amb pocs treballadors. En un altre ordre de coses passa el mateix amb els accidents, molts ferits i morts de dos en dos o d'un en un no produeixen tanta alarma social com un accident d'autocar o d'avió. Fins en això, les audiències manen.

júlia ha dit...

Respecte a la qüestió de les prejubilacions, crec que és dramàtic tot plegat, la gran quantitat de gent de cinquanta-i-tants, en ple rendiment laboral i vital, que es veu acomiadada, normalment, quan té sort, de forma educada i compensada, sí, però bandejada del món actiu. Crec que és un problema important, que no es mesura, suposo perquè el col·lectiu no ha tingut una capacitat de reacció massiva, perquè tot plegat s'ha fet amb degoteigs i arreglant el problema de diverses formes individuals. La jubilació es presenta com una fita agradable, com una mena de caramel, però hauria de ser absolutament voluntària a qualsevol edat, no crec que el rendiment d'una persona de seixanta anys, avui, sigui molt diferent d'una de trenta-i-tants o quaranta, excepció feta d'algunes feines puntuals. Cada vegada està més mal vist ser vell, ni tan sols no ho pots dir, que ets vell, quan és un triomf de la vida, arribar a vell, i considero que s'és vell -en el sentit d'experiència vital, positiu, doncs- molt abans del que ens volen fer admetre amb totes aquestes bestieses de la tercera edat i la gent gran, eufemismes per arraconar-te a l'ombra dels centres de jubilats i dels cursets de tota mena i dels voluntariats -una font d'ingressos per a les institucions del país, al capdavall, i una possibilitat de feina, moltes vegades, per als 'joves', perquè, quan es deixa de ser jove? sembla que mai, ara. Paro perquè me n'he anat 'por los cerros de ÚBeda' -suposo que la dita deu tenir equivalent català però no el recordo-. Fa anys hi va haver una campanya, jubilat, aixeca el cap. Potser caldria posar-la al dia i sortir al carrer a moure brega.

Mónica ha dit...

Hola, mejor no doy demasiadas explicaciones sobre cómo he conseguido llegar hasta aquí porque ni yo misma recuerdo cómo, al fin, lo he conseguido. Gracias por tu mensaje y espero dentro de poco controlar "algo" el mundo del "blog". Un beso

Philo ha dit...

Arare Arare... pensant, estic al teu mar :-)

Una abraçada ben forta. :**

Philo

Russafa ha dit...

pel que respecta a la "meua" multinacional, he de puntualitzar que, en efecte, les condicions económiques d'aquell periode van ser paregudes o similars al que es donen ara al països del est. La difèrencia va ser que no estavem disposts a treballar a destall, como fan els chinesos, sense cobrar hores. Les condicions actuals han canviat a pitjor. I, sincerament, a la "meua" multinacional no fan força per que et jubiles. Tinc al costat meu dues companys de 72 i 74 anys. I una altra que ha fet 76 i està tan contenta per vindre tots els díes. Aquells que han escollit la prejubilació ho fan fet lliurement. Afortunadament.
De qualsevol manera, és un tema complicat, no és gens agradable el que veus al teu voltant.

Son55m2 ha dit...

De las prejubilaciones la verdad que me siento ambigua: ¡¡yo quiero que me prejubilen!! tal vez porque me encantaría dedicarle más tiempo a cosas que me gustan y no tanto a cosas "obligadas"... Pero cierto lo que se ha comentado por aquí... Yo lo que me temo es que cuando me toque jubilarme no tendré jubilación y encima tendré que trabajar hasta los 70 (por decir algo porque si no la economía del país no se aguantará por lo de la población activa y las tasas de natalidad y patatín y patatán)... No sé...
Lo que realmente a mí me pone los pelos de punta es que estas empresas consideran pérdidas NO el concepto que tenemos el común de los mortales de "tengo más gastos que beneficios" sinó que para ellos una pérdida es "aquello que dejan de ganar" todo teniendo en cuenta estadísticas y estudios de mercado y macroeconomías y churros en vinagre... Me pone los pelos de punta

Petonets Cuca en sucre marinera!!

TOROSALVAJE ha dit...

Tots els que han comentat tenen raó, no sembla just, però sembla inevitable tal com funciona el món.

Jo vull reflexionar sobre el fet de que a Europa ens trobem ja amb la primera generacíó que viurà pitjor que els seus pares (salaris, vivenda, etc.) i crec que això no es fàcil de portar quan sempre cada generació ha millorat el nivell de vida de l'anterior.

bellosoli ha dit...

Doncs si que és cert que tal com vam estar contents de que les multinacionals s'establissin aquí i ens donessin feina ja que els salaris en aquells moments eren molt inferiors als europeus, també hauríem d'acceptar que ara certes empreses marxin cap a païssos que s'estan desenvolupant i en els que els salaris són inferiors. Però s'ha de vigilar! perquè certs païssos, tipus la Xina, no respecten massa els drets humans. Així és ben fàcil que ofereixin mà d'obra barata. Però la unió europea hauria d'acceptar productes provinents de païssos on s'explota la mà d'obra? No seria millor bloquejar-los? perquè de fet oferir mà d'obra barata a base d'explotar no deixa de ser competència desleial. I això està prohibit a europa.

Les prejubilacions no molen, i menys encara quan hi ha mooving (o com s'escrigui) pel mig.

charruita ha dit...

yo lo unico que te digo Arare, es que hoy tengo unas ganas locas de verme en ese espejo de mar que ves...
asi que disfrutalo por mi
saludos!

manel ha dit...

Em sap greu tot això d'Esplugues com em va saber greu l'afer Samsung de Palau de Plegamans. Però oblidem que un temps vam ser "la China" i que la ma d'obra barata d'aqui es va endur les empreses d'altres "esplugues". Una consequència més de la societat que hem construit entre tots i que a tots ens toca patir

Molinera ha dit...

Mai s'han tingut en compte els drets humans a l'hora d'establir empreses a llocs pobres. Més aviat al contrari. El que passa és que posar traves a aquesta mena de desenvolupament evita també en aquests països un creixement econòmic que, a la llarga, pot portar també la democràcia (o alguna cosa semblant).

pere ha dit...

Fa uns quants anys alguns pensàvem que en el futur podríem arribar a viure en un món millor que mai. Ara sabem, com diu TS, que les noves generacions viuran en alguns aspectes pitjor que els seus pares.

La nit és tranquil·la i la temperatura, ideal. Demà serà un altre dia.

Margalida, la vedet ha dit...

Ja sé que vostès, senyors i senyores lletrats, em diran corporativista, però, qui es preocupa dels artistes com jo, a l'atur, per manca de teiatrus? Obrim el Molino!!!

Arare_ ha dit...

Como que las respuestas me salen demasiado largas, voy a ponerlas en diversos posts, para facilitaros la lectura. Bon dia a tothom i fins i tot a tot don!