22 de maig, 2006

¡Oh Capitán, mi Capitán!

Mi mar se enfada muy fácilmente... es lo malo que tiene. Tenemos un hijo que está participando en una regata "Triangle du soleil" y parece que pintan bastos... espero que lo tengan todo controlado.
Nada que ver con la regata de la vuelta al mundo, donde el único barco español participante, el Movistar, ha tenido que ser abandonado por parte de la tripulación... son cosas que pasan en la navegación...

El meu mar, quan s'enfada pot ser terrible. S'enfada fàcilment. Tenim un fill participant en la regata "Triangle du soleil" i sembla que pinten bastos. Els fa molt mal temps, nosaltres els seguim per internet. Esperem que ho tinguin tot controlat...
Res a veure amb la regata de la volta al món, que l'únic vaixell participant espanyol, el Movistar, ha hagut de ser abandonat per la tripulació...són coses que passen a la navegació...


He llegit moltes coses del tema, però els tres llibres que més m'han impressionat són / He leido muchas cosas sobre el tema, pero los tres libros que más me han impresionado son:


José Luís Ugarte: El último desafío
Ed. Juventud


G. Bruce Knecht: Desafío en el mar. La verdadera historia de la regata Sydney-Hobart de 1998
National Geographic


Naomi James: A solas con el mar
(Este se lo dejé a alguien que debe de haber aumentado su biblioteca y aun no me lo ha devuelto)


Perdoneu el rollet, se me n'ha anat "l'olla"...

10 comentaris:

El Pensador ha dit...

Et desitjo que els déus del mar i els déus del vent, portin el vaixell a bon port. Tot estarà ben controlat, Arare_; segur.

aladern ha dit...

Ostres, Arare, això del Movistar sí que ho he sentit a les notícies, però de la regata Triangle du Soleil, ni piu. Millor, no? ja saps la dita: "sense notícies, bones notícies"
De totes maneres farem una invocació a Neptú per aplacar-lo una mica.
:*)

Albert de la Hoz ha dit...

M'has fet recordar una cançó que començava així:
Perdut en la immensa mar blava
(i més endavant deia:
una ventitxol va inflar les vel.les
i va conduir-nos a port
(Ho sento, no en sé més).
Jo, com els que em precedeixen. Que arribin a bon port i que no s'assembli a Moviestar
Petons des de l'Eixample
Albert

Arare_ ha dit...

M'ha sortit el post quan el Capità m'ha comentat que allà on són fa molt mal temps, són per allà el Golf de Lleó, però per altra banda confio tant en la perícia del nostre fill i el seu company que estic força tranquil·la, a part de perícia, saben ser prudents. El fet de veure'l a ell tranquil, fa que jo també ho estigui. Moltes gràcies a tots dos!!!
(el seu vaixell és l'Akali)

bellosoli ha dit...

doncs si que fa por el mar quan s'enfada! i a sobre quan és d'imprevist! és allò de "guardame del buen tiempo que del mal tiempo ya me guardo yo!"

manel el travieso ha dit...

Té certa "guasa" que el llibre de l'Ugarte el publiqui Ed. Juventud (divinotesoro). Consti que he escrit dempeus el nom d'Ugarte.

Arare_ ha dit...

Ei, Albert!! Jo també cantava la cançó que dius (una mica kumbaià, però molt xula)

Bellosoli, hola, feia dies que no et veia :)

Manel,realment té guasa!!! però - això mateix- l'Ugarte és un paio que els té molt ben posats!!

"Perdut a la immensa mar blava
les mans al timó de la nau,
perdut a la immensa mar blava,
sols penso tornar al teu costat..." (és xulo... eh?)

Almond ha dit...

Jo vaig llegir el llibre d'Ugarte per recomanació d'Arare.
El vaig comprar a Bilbao. Va ser una odissea pq a totes les llibreries que anava em deien que estava esgotat i que probablement no el trobaria enlloc... fins que va a apareixer!
Caminar ho vam fer molt i molt i més, però va valer la pena. Ara tinc el llibre amb sabors i aromes bascos i la sensació de què m'estava esperant, tal com de vegades fan alguns llibres...

És una lectura apassionant. El relat posa els pèls de punta en més d'una ocasió.

Almond

Arare_ ha dit...

Ei, Almond!!! Desaparecida en combate! Gràcis per tornar "a casa meva", doncs si tinguéssis la sort de trobar "A solas con el mar", també te'l recomano. És la història de la Naomi, una dona que va fer la travessa de l'Atlàntic en solitari. N'hi ha més, però a mi aquest em va arribar particularment al cor... em sembla que està esgotat i qui el tingui no me l'ha tornat :(

Un petó de bon matí!

Son55m2 ha dit...

Te acabo de imaginar cual Penélope tejiendo... versión diferente pero me recordaste esas esperas de las mujeres de pescadores. Aych Cuca. Segur estàn molt bé (m'has emocionat tonta!) Petonets