Entrades
Me gustaría que lo hiciéseis y a partir de aquí iniciar un debate... no me atrevo a reproducirlo aquí, supongo que es mejor que lo leáis directamente del periódico.. de todos modos si alguien tiene problemas para leerlo, se lo puedo enviar a su email (si me lo da)... es un artículo interesantísimo sobre educación, con el que estoy de acuerdo en muchas cosas (matizando algunas).
Me interesáis TODOS, aunque sé que el artículo puede interesar más a los profesionales de la educación. Pero a mi me gustaría comentar y debatir con todos. ¿Vale?
Aquí os dejo la dirección de otro enlace que nos remite Júlia, que va en la dirección opuesta. Es interesante ver que siempre que surge una idea neuva, inmediatamente surge su contraria...
Us ho tradueixo? No cal, veritat? Només es tracta d'anar a l'articlei llegir-lo i si us sembla bé, d'aqui a unes hores o demà iniciem un petit (o gran) debat. D'acord?
Us acabo de deixar un altre article, que ha enviat la Júlia, que es veu que rebat la idea de l'article anterior. És curiós que sempre que sorgeix una idea, immediatament sorgeix la idea contrària...
Els meus articles al Diari de Girona d'aquesta setmana i de les dues anteriors han estat tan "locals" que no m'ha semblat adient posar-vos l'enllaç aquí.
34 comentaris:
La meva opinió.
Aquest home em fa por, vull dir que totes les persones que s'hi creuen en possessió de la veritat de forma tan rígida com aquest trobo que poden arribar a ser un perill pels demés, i que independentment de l'exit de la demagogia barroera que fa servir, hauríem de vigilat tots per que no s'apropés a menys de 200 metres de cap alumne´.
Potser sería millorable algun punt dels que toca, però també es cert que menteix més que parla, perque no es cert que es passi automaticament de curs, al menys a l'ESO no es així, i en canvi es dona per certa aquesta afirmació i sobre la mateixa s'edifiquen arguments quan es una mentida podrida i per tant l'argument no pot ser més que podrit també.
M'emprenyo perque ho he sentit moltes vegades això i no es així, fins i tot abans de l'ESO es pot arribar parlant amb els pares i conec algun cas, a recomanar que l'alumne repeteixi curs i l'han repetit.
En quant a encarar als 12 anys a determinats menors cap a la formació professional em donen ganes de vomitar, a ell si que l'encararia jo però d'una patada al cul on jo sé. Però que s'ha pensat primer insinua que la formació professional es pels que no arriben al nivell dels demés, o sigui, un electricista l'etiquetem de gandul o tonto directament, amb el que devalua aquest tipus de formació i tots sabem que als 12 anys hi han nois que no saben on tenen el cap encara, perque maduren més tard o per altres raons.
M'estaria parlant tota la tarda del totalitarista aquest però no mereix la pena.
Espero que es guany uns quants diners amb el seu oportunisme i la seva demagogia barata i desapareixi del mapa per sempre més.
HO he llegit, Arare, i fa dies en vaig llegir una altra, de 'contra'
http://www.lavanguardia.es/web/20060512/51257303992.html
que precisament, és molt diferent.
No voldria opinar ara en profunditat, dir que tot plegat ha de portar a una certa reflexió sobre els objectius de l'educació en el món d'avui i sobre si les institucions educatives responen a la realitat social. Fa anys la pervivència de la mateixa escola era tema de conversa i de publicacions (La escuela ha muerto, El fracaso de la escuela...), ara tot sembla estar bé, no hi debat de fons, acceptem uns programes sense qüestionar res, en fi, m'allargaria molt. Hi ha coses que em semblen bé tant en un entrevistat com en l'altre i altres que no, com que suposo que la gent opinarà, paro, de moment.
Contundente, Torosalvaje. Tus razones debes tener, estoy convencida, para hablar así. Yo tampoco creo que nadie tenga la verdad absoluta. Como dice Julia (leeré la contrapartida a la que nos remite) siempre que surge una idea, casi inmediatmente surge su contraria...
Por el momento, gracias a los dos.
Buf! Arare_. Potser no seria mala idea, passar l’article pel tamís de Torosalvaje, i rellegir el què en sortís. A mi, em sembla que hi ha un fons de veritat, crua, però certa, en l’article. Fer anar a tothom a la mateixa velocitat, i sense possibilitat de renunciar a la cursa, no em sembla una bona opció. I amb això, no estic dient, que no tothom tingui dret a rebre una educació —cosa que em sembla del tot inqüestionable—, però, igual que en un campionat d’atletisme, trobo que la pista, s’hauria d’escurçar o allargar, segons les aptituds dels corredors. En cap cas, mai! estaré d’acord, però, en menysprear l’opció de la formació professional, com fa l’articulista. Jo tinc una filla de disset anys, que em té vocació d’artista, i de moment, té les seves expectatives posades en entrar a l’institut del teatre; sinó ho tingués tan clar, però, o si més endavant dubte, no dubtis, en què procuraré que es decanti cap a una formació de caire professional, com ara, electricitat, aigua, gas, paleta... Amb això, li asseguraria el seu futur, i jo —davant de qualsevol avaria domèstica— viuria més tranquil. Un petó de terra endins.
Gràcies pensador!!! Continuem?
Quan tots hi dieu la vostra farem "el nostre" article, veureu quina riquesa!!!
Doncs jo vaig sentir el primer a la ràdio, diumenge, quan anàvem camí de la platja amb la maeva filla de 13 anys que estava interessadíssima en el que deia aquell senyor. I bàsicament d'acord.
Quan vàrem arribar a destí vam estar caminant una hora i mitja a la vora de l'aigua parlant, jo de les escoles que havia anat (monges a províncies, escola activa privada i una mica pija, i institut públic heterogeni), ella de la seva experíència (cole laic privat) i com la viu.
Li va sobtar el que deia l'autor del pamflet: quan un nen diu "Per qué tinc que anar a classe?, m'aborreixo!!" era més sà dir-li "per que és la teva obligació" que no pas intentar-li vendre la moto de que s'ho passaría bé o l'entretindrien. Que a classe de mates el profe ha d'ensenyar trigonometría, no a estar en silencia, a mocarse, a demanar permís per anar al lavabo o donar les gràcies quan toca. La meva filla té molt clar que al cole es va per aprendre, i no a jugar. Si t'ho passes bé, perfecte, i si no, doncs et fots. Es la teva obligació. Com la dels adults és anar a treballar per tenir diners, o la dels pares és assegurar que tothom tingui menjar a taula, roba neta i un llit per dormir.
Ja paro, que aixó sembla un post. Però en resum, i independentment de com ho deia, estic més a prop de la filosofia del primer, que no pas del segon. Si vaig al metge prefereixo que hagi memoritzat prous malalties com pe reconèixer la que pateixo. La seva creativitat en aquell moment no és rellevant.
Moltes gràcies Xurri!
Em sembla interessantíssim el que diu la teva filla. Me parece muy interesante lo que dice tu hija, esperemos más opiniones...
De momento cada uno tiene su propia verdad... ¿Seguimos?
A mi em sembla valent en expressar-se així. I crec que té pasrt de raó. Però també penso que deu haver altres camins. El problema és que quan ens adonem que una educació no funciona ja és massa tard, al menys per una generació. Al final tot es redueix a una elecció: eficàcia o libertat. Torosalvaje està més aprop de la llibertat, crec. Però no sempre aquesta és la millor solució.
Hola, de tota manera crec que donem massa valor al sistema, tant en un sistema més rígid com en un de més obert i liberal, les persones tenen recursos i fan camins impensables. Una cosa que crec qüestionar és l'obligatorietat de l'educació. Crec que hi ha coses que han estat, en una època, avançaments importants, però que cal revisar. Venim d'una època dictatorial, els que som grandets, i tot allò que sona a control, repressió, obligació, desplau. Però tot es relatiu, fa poc, en un blog, parlàvem de la vaga, del dret de vaga, que jo crec que s'ha de revisar perquè ja no som els obrers explotadíssims del segle XIX. El mateix amb l'escola, s'ha aconseguit per a tots, però només cal revisar els continguts i mètodes, tan admirats, de les bones escoles republicanes, per adonar-nos que 'no era això, companys, no era això'. Hi ha molts blogs de profes de secundària, sovint amb comentaris molt sucosos, que fan pensar en si no hi ha molt de fons a pensar, en les idees del primer senyor entrevistat. De tota manera, us remeto al document sencer que ha escrit i corre per la xarxa, es pot trobar amb facilitat. I també sobre Egan, el de la imaginació. Com en tot, el seny és qui ha de reir les actuacions educatives, però és un món que mou molts vots populars i s'hi fa molta demagogia fàcilment. La permeabilitat del sistema, el poder permetre que joves que no fan més que destorbar a les aules tant com poden puguin guanyar uns diners, sempre amb la possibilitat de reincorporar-se, coses així, em sembla que no són disparatades. En fi, en això cadascú parla segons com li va a la fira.
Gràcies, Manel. Com dius, hi ha qui es decanta més per una "educació lliure".
Aquesta manera de veure-ho va estar molt de moda quan jo vaig acabar magisteri, llavors "semblava" que els nens havien de poder fer tot el que els donava la gana... però jo penso, com la Júlia, que s'ha de mirar tot, que no hi ha fòrmules màgiques...
Continuem?
Gràcies a tu també, Júlia. Aquest tema és tan sucós que no crec que en traiem ll'aigua clara.
Digo que cuando yo terminé magisterio estaba de moda una educación "libre". Tanto, que parecía que a los niños se les tenía que dejar poco más o menos hacer lo que les diera la gana... creo que los tiros no van por ahí. Los años de experiencia me han hecho ver que las fórmulas mágicas no existen y que hay que hacer verdaderas filigranas para tratar de amoldarse a lo que pide la sociedad en cada momento...
¿Continuamos?
Como yo me tengo por una persona medio-ocre (Manel, toma nota!), siempre tengo tendencia a huir de los extremos. Existe mucha tendencia a extremar las posiciones y cuando aparece un articulo que dice las cosas claras, pasamos a interpretarlas como dramáticas, extremas y casi totalitarias. Vamos al concepto de fondo y huyamos de la literalidad. La reflexión que hace, se basa en las experiencias, tanto de resultados habidos en nuestra juventud, como en los resultados que se aprecian en las escuelas hoy día. ¿Quien puede negar que se precisa mayor respeto a los profesores y mayor disciplina? Pienso que muchos padres con hijos con problemas en la escuela, hemos sufrido las incoherencias del sistema educativo actual. El resultado en mi casa, es que mi hijo con 22 años y buen nivel en general, me confesó que "El alcalde de Zalamea" no le sonaba de nada. En términos generales, somos muchos que soñamos por aplicar los métodos que Moreno propone. Pero claro. Como tantas veces, no es políticamente correcto. Sobre todo si eso nos lleva a ver fantasmas totalitarios.
Doncs continuem:
El senyor del primer article té raó en certs aspectes sols que espanta un xic la forma. Estic d'acord que el que manca darrerament és una mica de disciplina però no crec que sigui l'escola l'única responsable. Principalment crec que són els pares que s'han excedit en el seu "vull que el meu fill tingui tot el que no vaig tenir" donant més del que cal. Així els joves d'avui en dia no saben assumir el fracàs, ho volen tenir tot i no tenen miraments en trepitjar a qui sigui pel sol fet que els han ensenyat que "el seu món són ells". Però be, això és un altre tema i té més a veure amb el fet que en la nostra societat ens hem començat a assumir com a drets certes coses que realment haurien de ser luxes.
Estic d'acord que si cal els alumnes han de repetir curs. Però no només pels seus companys de classe a qui així no farà anar malament sinó per ell mateix que podrà assumir els coneixements sense que se li faci una pilota. Per contra estic totalment en desacord amb que un nen de 12 anys hagi de decidir el seu futur. Ja és prou fomut quan als 18 anys s'ha d'escollir carrera com per donar aquesta responsabilitat a un crío de 12. L'estudi ha de ser obligatori fins almenys els 16, i si és possible fins als 18. I cadascú al seu ritme, però tothom ha de tenir accès a l'educació. No crec que tots els mals alumnes ho siguin perquè els hi surti de dins ser-ho. N'hi ha molts que ho són per les circunstàncies que els envolten, com els problemes familiars. La societat, doncs, ha de vetllar per ells oferint-lis la mateixa educació que a tothom. I si per això cal obligar, doncs és trist obligar però es fa.
Totalment desacord amb obligar a memoritzar. Ja ho deia l'Einstein (crec que era ell qui ho deia): no cal memoritzar quelcom que puc trobar a un llibre. De res serveix saber-se els noms de tots els reis d'espanya des dels Catòlics. Be, de res tampoc, és cultura i sempre va be. Però exigir a un alumne en un exàmen d'història de 6e d'EGB que se'ls sàpiga és absurd. Molt millor és que tingui clara una certa cronologia, una lògica del perquè han succeït les coses. I no cal que sàpiga els noms dels Austries majors ni dels menors ni dels Borbons, senzillament conèixer el context social de l'època i que els va dur a uns o altres al poder.
Jo sóc de ciències però quan vaig començar camins me'n vaig adonar de la manca de coneixements matemàtics que tenia i de les dificultats per assolir el tipus de raonament que la carrera requeria. I això és perquè m'havien exigit massa memoritzar i molt poc raonar. I val a dir que l'època en que més història vaig assimilar va ser a 7e o 8e d'egb amb una professora que no primava ni els noms ni les dates sinó la comprensió. En canvi a BUP vaig fer un retrocès amb un professor que només volia (i exigia) que li escribíssim les frases als examens igual que ens les havia dictat (en serio, amb comes i tot! era increïble). I no vaig aprendre res, perquè després s'oblida tot.
Admeto que em manquen moltes coses per saber, que el meu nivell d'escriptura és, per dir-ho d'una manera, bàsic, i que tinc una memòria que fa pena. Però n'estic segur de que estic molt més immers en el món de les lletres que els meus amics de lletres en el món de les ciències. I és que sento moltes vegades a gent de la cultura i polítics lamentant-se del baix nivell de llengua dels joves i intentant promoure noves lleis de l'ensenyament (com la de la "Espe"). Però el nivell que tenim de ciènciees és realment baix, baixíssim!
Ressumint (que se'm dona molt malament): aposto més pel raonament que per la memòria. Als alumnes se'ls ha de motivar, però sent conscients que estudiar és un rollo. Si s'ha de repetir doncs es repeteix, però a un nen de 12 anys no se li pot exigir la responsabilitat de decidir el seu futur. Als examens s'ha de preguntar el que realment importa i no el que li resulta més fàcil al professor de preguntar, però els examens són, a manca d'una alternativa millor, necessaris.
Gràcies, Vert! A veces tampoco se trata de saber quien era el alcalde de Zalamea (no quiero decir que no sea importante, sino que a veces no es sólo el contenido...)
En lo que si que tengo que estar de acuerdo al mil por mil contigo es en el respeto. No sólo en el respeto a los profesores y a las figuras parentales (padres, familiares) Hablo del respeto a la Humanidad.
Sigo encontrando matices a aplicar en ambos artículos.
¿Continuamos?
Bellosoli, en tu escrito también hay matices, pero de momento sólo puedo decir que si un joven como tú tiene estas ideas... a lo mejor es que no andamos tan mal. Me devuelves la confianza. Gràcies :)... acerca de la ejercitación de la memoria tendríamos que discutirlo un poco, eh? pero ya te digo, con matices...
Intento quedarme con todo lo que vais diciendo para hacer una síntesis (me meto en cada lío...)
Entro al trapo.
Tengo una hija de 24 años. Acabó Magisterio Musical y ahora Musicología. Y otra de 19 que, confío acabe Bachiller. De la una a la otra, cuatro años y medio, el resultado de sus respectivas educaciones es abismal. Y parece mentira.
Yo creo más en el razonamiento que en la memorización. Es cierto que las tablas de multiplicar se aprenden memorizando,pero cuando les explicas que tienen una lógica, los niños lo entienden.
Me parece aberrante que a los 12 años les hagas decidir su futuro, eso les falta, ahora que creen que a esa edad ya son capaces de todo. Pero tampoco creo que ir pasando curso sobre curso, sea sensato.
Sigo creyendo en la disciplina, en la responsabilidad, en el esfuerzo.
Creo que deben entender que su deber, de momento, es ese: estudiar y prepararse para un futuro. Pero, surge la pregunta: ¿de qué futuro me hablas? la cuestión que todos, o casi todos, te hacen.
Nuestros chicos, en general, no están preparados para pensar. No les han enseñado a razonar. ¿Es esto función sólo del colegio? NO. Si en casa no nos encargamos de ellos, jamás pensarán. Nos colocaremos todos cara a la caja tonta y ahí acabará la conversación, el diálogo y la discusión.
sé que me podría alargar mucho más.
Me parece bestial la falta de respeto hacia los profesores. Y no hablamos de la diferencia entre "profesor" y "maestro". ¿No es acaso más bonita la última?
yeyyee. He salido como usuario anónimo y no era mi intención.
Lo sorriverimuch
Gràcies, catalana sureña!
Yo estudié para maestra y en aquel título pone Profesora de Enseñanza General Básica... anteriormente eran maestros de primaria... ahora ya no sé cómo les llaman.
Por suerte, cuando hay vocación, el nombre es lo de menos, ¿no?
Sigamos...
Esta demostrado que alargar la edad de la enseñanza obligatoria, (a 16 o a 18 años)tiene un efecto directo de reducción de la calidad de la enseñanza. Los niveles medios se reducen y la problemática en la escuela aumenta significativamente.
Alguien tiene solución para eso?
Al margen de lo anterior y repaldando lo que comentaba "el pensador", hago una reflexión. En muchos paises centroeuropeos, la formación profesional está mucho más valorada que en España (Recordemos las escuelas técnicas alemanas, que son de primer nivel, sin ser univertarias.) Y por contra, estamos muy necesitados de buenos profesionales de oficio. Hoy día, un oficio solo se aprende bien, con la experiencia. O sea... como aprendiz. (¿donde se fue a parar el contrato de aprendizaje?).
(y mientras nosotros charlamos de esto... 20.000 catalanes corren por paris disfrazados! Ay! señor! ;-)
Como russafa, tampoco he puesto el nick en el anterior. Lo siento. El anterior es mio.
Gràcies vertito...
Yo tenía un amigo (tenía, porque falleció) que llevaba a sus hijos a la escuela donde yo trabajé durante 13 años. Francesc fue delineante de la Seat. Siempre le oí hablar bien de sus estudios en La Maquinista de Barcelona, de la época en que los chicos que no querían estudiar podían hacer de aprendices en los talleres y, poco a poco, acceder a un trabajo bien remunerado... entonces no se hablaba de los contratos basura y esas cosas... Quanta raó tenies, Francesc...moltes vegades, en xerrades com aquesta, recordo les teves paraules a les reunions del que llavors s'enomenava A.P.A. (és ara, que es diu A.M.P.A.)...
Yo tampoco entiendo lo de París (ni que alguien pueda pagar 3000 euros por un par de entradas)
No hace mucho le comentaba a un amigo blocaire/bloggero sobre este fenómeno... y luego se quejan de los que nos gusta la ópera y hacemos cola para comprar entradas, ay Señor, qué crusss!!!
Hale, ¡ya estamos mezclando churras con merinas!
¿Nos volvemos a concentrar?
La proposta que has fet abasta tants camps, oferiex tantes possibilitats de resposta, hi ha tanta literatura i pràctica sobre ella que qualsevol comentari que es faci aquí serà només una aproximació parcial, insignificant. Dit això, ja hauria de plegar, però afegiré algunes idees i intuïcions.
En primer lloc, els professioonals de l'educació són aquells que treballen a primaria, secundària, universitat, però també els pares (hi qui s'hi vulgui afegir). Sense una linía educativa coherent per part dels pares, les altres instàncies educatives -sobretot primària i secundària- estan abocades al fracàs en el cas de molts alumnes (per exemple, imaginem un alumne de 15 anys que ahir va marxar a París a veure la final del Barça i que tornarà divendres...)
L'escola no reprodueix o reflecteix més que el sistema de valors (diguem-ho així) que té la pròpia societat, sovint amb un cert retard; pensar que a l'ensenyament es fa una altra cosa és una il·lusió. La varietat i la contradicció dels valors (?) en la societat actual és enorme i canviant. La varietat d'enfocaments pedagògics i les mateixes contradiccions que es llegeixen en les entrevistes respon a la realitat que també es viu a les aules (amb tota la gamma d'entremig).
Coses més concretes:
Estar-se a les aules obligatòriament fins als 16 anys no vol dir res més que això: estar-s'hi. Els resultats finals d'aquest procés d'estada tothom sap que seran enormement diferents en funció de paràmetres diversos, no només de programes, ensenyants i mitjans materials. Una altra cosa és l'ensenyament postobligatori.
A l'ensenyament obligatori només solen repetir aquells que es creu que tenen possibilitats d'aprofitar la repetició. Dit d'una altra manera, repetir és un premi, encara que sembli contradictori. Per altra banda que un mateix alumne vagi repetint força cursos no tindria cap sentit en l'ensenyament obligatori en la majoria dels casos.
La informació és troba en els llibres si saps en quin llibre buscar. I trobat el llibre cal saber el que realment té interès i el que és secundari pels objectius que t'has proposat. Crec que la memòria i el seu exercici és un dels factors bàsics de l'evolució animal, entre altres coses perquè -situem-nos en l'aspecte pràctic- et permet relacionar, et permet adaptar-te, et permet triar. Evidentment el concepte memòria que reivindico no té res a veure amb aprendres una llista de reis, ni que siguin catalans.
Rebre els mateixos continguts, aproximadament, amb la mateixa metodologia, aproximadament, és una aberració que ni tan sols intentaré justificar. I no dic que l'alumne triï a 12 anys el seu futur, sinó que s'han d'aprofitar les aptituds que té (tots en solen tenir d'algun tipus) i mirar d'encaminar-lo. I si falla alguna cosa, la vida és molt llarga.
Anant a coses més fàcils de solucionar, cal racionalitzar i repassar programes i la manera de dur-los a terme. Ensenyar, per exemple, totes les figures retòriques i que els alumnes les sàpiguen identificar en els poemes no serveix de res si no són capaços de veure per què serveix, quin efecte fa, una determinada figura, és a dir, per entendre millor el text que estan llegint. Alguns ens passem anys intenant ensenyar a llegir (què vol dir l'autor d'aquest text, com ho relaciones amb la realitat que t'envolta?), escriure (què vols dir realment, perquè ho vols dir?)i parlar (parlar poc, perquè en aquest país de xerraires el temps dedicat a fer parlar els alumnes coherentment és insignificant, repeteixo, alguns intentem tot això i no ho aconseguim del tot, com es pot veure. Alguna cosa falla: en els que ensenyen, en els que haurien d'aprendre i en les interferències que té aquest procés, des de dins i des de fora.
En fi, mira que no m'agrada parlar de feina fora d'hores, però no m'he pogut resistir a dir alguna cosa, encara que siguin obvietats en un bloc amic.
Per cert, l'any que ve serà de transició, perquè l'altre entrarà en funcionament un nou pla que encara no té concrecions en molts aspectes.
I jo que fa quatre dies m'estava empollant la LOGSE!!!hala! Snto tornem-hi... (La Loe ´també me la vaig llegir, però ningú no me'n va demanar comptes, per sort)...
Mil i escaig de gràcies, Pere (seguirem informant)
Hola Arare, em llegeixo totes les contres de La Vanguàrdia.Estic d'acord amb el fet que s'hauria d'educar diferent als nens segons si avancen més o menys. Jo proposaria passar de curs segons el nivell i no segons l'edat d'aquesta manera cada nen estaria al nivell que s'adaptaria al seu ritme d'aprenentatge.
Només un aclariment. No em crec que vert sigui medio ocre. O un color o un altre
Pensant-ho be potser posar l'edat obligatòria d'estudiar als 18 anys és massa perquè es pot estar obligant a estudiar a algú que ja té molt clar que aquest no és el seu camí. Tot i que no m'atreveria a baixar-la dels setze.
No estic massa d'acord en dividir les classes entre avançats i gent amb més dificultats d'aprenentatge, que en l'argot dels estudiants de dotze anys acaba sent "els llestos i els ximples" ja que potser si que motiva als "llestos" però a la gent que li costa més aprendre i a qui els seus companys anomenen injustament "ximples" els pot perjudicar molt.
Quan jo feia EGB la gent anava avançant de curs si els seus resultats eren bons, i si no doncs es repetia. Però no hi havia un 6eA pels avançats i un 6eB pels que no ho són. De fet a 8è d'EGB vaig tenir una professora de matemàtiques que es va dedicar a fer això i va dividir la nostra classe entre els que tenien més aptituts i els que tenien més dificultats (sempre segons el seu criteri, es clar). Així teníem un noi els excel·lents del qual no resultaven ser prou bons com per estar al grup dels llestos i li va tocar estar amb el peloton (o ximples). La veritat és que aquest fet va desmotivar al noi i va baixar un xic el seu rendiment, però no tant com altres companys seus que ja van començar a passar olímpicament de la matèria. Ara, d'aquí dues setmanes, ja serà enginyer de camins, la titulació amb més exigència matemàtica de les que els seus companys de cole han cursat. Però segons la seva professora ell no valia per les mates.
Amb això vull dir que si ara em sento fràgil i vulnerable davant els cops de la vida i la influència de la gent, em fa por recordar com n'arribava a ser als dotze. I jo era allò que se'n sol dir "madur per la seva edat i responsable". Crec que la motivació és molt important en els nens i s'ha de tenir molta cura amb aquest aspecte.
Per altra banda jo sempre he sigut de pública. El meu cole era públic i dins dels públics era dels considerats "bons" a la meva ciutat. Raó per la qual els meus pares hi van portar el meu germà gran, la meva germana i finalment a mi. Però quan jo feia quart o cinquè algú va decidir que fora bo reunir els nois conflictius de Tarragona al meu cole i centrar els esforços allà per reeducar-los. Greu error. Això no va fer més que crear un guetom de nois que es sabien assenyalats per la seva conducta. Fer grups de "bons" i "dolents" no fa que els "dolents" es puguin tornar "bons" sinó que fa que es fustrin, s'uneixin, es rebelin i tothom hi perdi fent que els "bons" tampoc ho siguin tant. És un tema delicat i que vaig viure durant molts anys a l'escola on vaig estudiar, cosa que evidentment ha marcat el meu punt de vista.
M'agradaria que tot fos tan senzill com canviar un pla d'estudis per millorar la situació, però tot és més complicat que no pas això. Els problemes d'avui no venen només de l'ESO sinó també de l'educació (o la manca d'aquesta) que donen els pares als fills, dels dubtosos valors que es transmeten per la tele... (avui sentia la notícia que els noticiaris de tele5 han pujat d'audiència. Si, aquells que es basen en els successos i notícies sensacionalistes).
Be, ja m'he enrollat massa i encara tindria moltes coses a dir!
Bellosoli:
Doncs digues-les! :)
Violant: és un honor per mi que hagis visitat el meu bloc i encara més que hagis fet un comentari. Sigues molt benvinguda!
Yeps Manel! Dono fe que el Vert ni tan sols és verd!!!
Je! Jo m'envolto de persones intel·ligents ;)
Aquest apassionant debat no té solució, l'educació sempre fracassarà perquè li exigim coses impossibles. Jo, a l'escola, darrerament, tan sols procuro que els espatllem el menys possible. De fet, a l'escola -primària, i potser també a la secundària- crec que hem de tenir molt clar que, amb teverosquis, amb teories i amb el que sigui, s'ha d'aprendre a llegir, escriure, pensar i comptar. I que potser, sense l'escola, tot això també s'aprendria. I que tenir estudis de magisteri no fa les persones millors, ni tampoc la medicina, ni l'enginyeria, ni la filosofia, ni res. Hi ha un sistema, dolent o no tan dolent, però que havia estat molt pitjor -en això estic d'acord en moltes opinions de Salvador Cardús- i que l'hem de fer funcionar el millor possible. I que, com et vaig dir que deia el senyor Llopis, Arare 'a pesar de todo... los niños, aprenden'. El fet que un sistema no dona mai el producte esperat, altrament tots seríem patriotes hispànics, èmuls de Viriato i el Cid, i els nostres fills, d'escoles del cepec, mentalitzats catalanistes, plens de civisme i capaços d'una autogestió positiva i de viure en comunes democràtiques i assemblearies, sense competivitat i sense preoucpar-se de la banal estètica... i, res de res, de tot això. Els nostres polítics catalans, fills de l'escoltisme, estarien cada dia fent la bo i dient allò de 'prometo ajudar tothora l'altra gent...' Vaja, que tot allò de 'fem un mon millor', no funciona massa.
manel, llavors haig de ser blau o grana? hummm... ho tinc fumut doncs.
S'ha produit la catarsi colectiva. Avui fins i tot el estatut s'aprovaria, prescindin del contingut. I malgrat tot... es ben cert que es una terapia social.
No he llegit tots els comentaristes i m'he adonat que hi ha per tots els gustos. De tota manera aprovo el que diu l'entrevistat de La Vanguardia. En primer lloc no em fa por perquè no és un llepa com passa a la majoria de gremis i els que em fan realment por són els llepes que per no perdre la cadira accepten tot que els ve de dalt, en el fons els ENEMIC DEL POBLE (Ibsen) em cauen bé. Té raó a demanar que s'aprenguin les coses de memòria, però clar no s'aprenen sense disciplina. I com no hi ha disciplina així ens va. El problema és que després de l'autoritarisme franquista ens hem passat a l'altra extrem i ara jo veig que qualsevol tuteja a tothom i vosaltres direu que el tuteuig no té importància, però el tuteig és indicador de l'estil. Fa quatre dies parlava de l'educació dels cambrers de Torí i hauria d'afegir que no em van tutejar mai, mentre que aquí tutegen per telèfon, és a dir, sense saber qui ets. Clar que tot això que dic no és pedagoria, però és el resultat de la seva manca. I qui no en tingui prou que llegeixi l'article de Jesús-María Silva Sánchez de La Vanguardia del 12.10.2004. El que si està clar que concretar això amb un sistema d'ensenyament és difícil, que no tot són els mestres perquè tots sabem de pares que peguen els mestres i també recordo que quan a Anglaterra es va posar un nou sistema que es deia Secondary School va ser revolucionari i que quan els nens havia de passar l'eleven plus, els pares estaven acollonits perquè si no passaven ja no podia anar a la universitat i es va fer allò dels streamings -no sé traduir- diguem categories. També m'agrada que un professor que es diu ser de PSOE, que digui que discrepa del PSOE, o sigui que pensa i val més un que pensa que no cinquanta que diuen "sí senyor"
Acabo de llegir els comentaris i he vist la llum.
Molts pares uns desastres.
Molts alumnes també.
El sistema falla.
No n'hi ha disciplina.
Els alumnes no reciten de memòria.
I més....
Menys más que tenim els millors professors del mon.
Professionals que sempre aporten solucions inteligents i imaginatives per ajudar als alumnes amb dificultats, que renuncien als mesos de vacances per ajudar a aquests alumnes a millorar, que repudien ponts, periódes de vacances el que sigui per tal de desenvolupar la seva vocació......
Uns àngels de la guarda.
Ah, com era allò, si,"la letra con sangre entra".
Faltaria más.
Adeu.
Deu meu.
Hola Arare:-) , carai quin exit! , es que el tema dona per molt.
Be dons la meva opinio . Si els plans de educacio no canviesin cada tres dies ,tambe permetirien veure una millora, pero com ha dit algu,a pessar de tot els joves aprenen. I es que com tot la aplicacio del professor i el centre es fonamental .Crec tambe que els pares tenen/im molt que veure ,en que la educacio sigui "bona", i aixo s oblida, corregant a la escola la culpa de tot,quans molts pares no prenen la responsabilitat que els pertoca , ja sigui per manca de temps , de ganes o perque no en saben . i tambe crec que falta una mica de disciplina , no estic parlant mes de que els prfessors o
els centres puguin aplicar certes mesures sense tenir el temor de que seran denunciats per maltractament psiciologic o apallisats per la familia directament. en aixo hem passat de la impunitat mes absoluta als nostres temps ,amb castigs fisics inclossos a la indefensio total del mestre devant de nens conflictius. Per un altre banda Jo no permetria poguer decidir per part de un jove que es el que realment vol amb menys de 16 anys no crec que tingui elemnets suficients de criteri , ja es prou complicat als 18 ... ,i en cuant als reis godos dons jo soc un desmemoriat , sempre em va fer mal aquella educacio ,pero no oblidem que es te tambe que apendre de memoria inclus pels de ciencies! qui podria multiplicar sense enrecordarse de la tabla? per dir algo , ah si clar per aixo estan las calculadoras oi? , al final no en sabrem ni fer aixo tant simple .
En algunas cosas estoy de acuerdo. Tales como que el profesor debe recuperar la autoridad en la clase o que se debe potenciar la formación porofesional como alternativa al bachillerato. Y en otras no
En el tono de soysuperlisto que emplea, en la mala leche que se le nota, en pensar que lo único que importa es el éxito, en considerar residuos aquellos que no cumplen la santísima trinidad de los estudios, graduado bachillerato licenciatura
La educación esta mal, pero yo creo que siempre lo ha estado, sólo que no nos acordamos. Yo siempre me he tenido por respetuoso con los profesores y considero unos vándalos a las nuevas generaciones, pero si miro para atras recuerdo como yo también llamaba la Coja a la profesora de latín y como yo también me reía de ella en su cara. Así que tan mal tan mal no estamos o no estuvismos tan bien antes. Todo ello sin perjuicio de que los apadres asilvestran a sus hijos y que se ha perdido la filosofía del esfuerzo y sobretodo, que me parece aberrante que un chaval no pueda repetir, pero de ahi a considerarle poco menos que un delincuente.
No se
Es un tema muy complicado. Julia lo siento pero no leo la opinión contraria creo que tenemos demasiados extresmos, los partidarios dse que los niños se traumatizan por cualquier cosa y aquellos que desean regresar a la regla en los nudillos.
No se
Nunca se
Se feliz
Publica un comentari a l'entrada