Els vells amants
S estimen com jo voldria ser estimat...
Se aman como yo quisiera ser amado...
Powered by Castpost
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Comentaris
13 comentaris:
És mot maca, tot i que jo soc més del Llach, coneixes la cançó Tendresa? Li va dedicar als seus pares quan ja eren grans, la trobo preciosa, et poso un trosset:
"Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre,
estimo l'ànsia dels teus ulls,
l'impúdic arc del teu cos nu,
però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre,
sabent-te esclau de la tendresa..."
Definitivamente sí...
A esa edad se ama en paz.
Es la vida que pasó..
Nestor
Antoni, a mi m'agraden gairebé tots els cantautors (només no m'acaba d'entrar Manolo García i no sabria definir-lo com a cantautor) tinc tota la discografia de Llach... ahir mentre "pujava" els vells amants al castpost pensava que un dia d'aquests en posaré una altra, que també és - des d'un altre vessant- una cançó d'amor: "Homenatge a Teresa", de l'Ovidi...ho faré un dia d'aquests. Un petonet!
Bienvenido a mi blog, Nestor, todavía no puedo hablar con conocimiento de causa respecto a cómo se ama a esa edad... pero intuyo que la ternura es lo que impera. Un beso para ti, vuelve cuando quieras!
Querida Arare,
A esa edad estoy segura de que el amor se hace perfecto y de acuerdo contigo en que la ternura es lo que une!
Besos desde un sur que encontrara proximamente su otro sur! Meli
Des del meu humil puntet de vista en Serrat té poques cançons bones en català, però les que ho són es mengen d'un glop totes les dels grans alhora i aquesta només té una competidora "When I'm sixty-four", una lletra que m'emociona. Mentre que Llach té moltes cançons bones, com Raimon, però no m'han emocionat mai.
Perdoneu, m'ho he deixat, la cançó esmentada és de The Beatles.
A mi el Llach tampoc no em diu res, ho sento perquè sé que té molts incondicionals admiradors. En Serrat té un grapat de cançons -en català i castellà- magnífiques, sublims, tan bones que, en general, les canti qui les canti, continuen sent bones. Crec, però, que la veu ja fa anys que li falla i que no ha aconseguit fer de la necessitat, virtut, com han fet, per exemple, Cohen o fins i tot Sabina, aconseguir ser bons amb una veu 'cascada'. Té també una bona pila de cançons dolententes, la veritat, però no hi ha ningu que sigui bo en tot. Raimon m'havia agradat molt, li reconec l'ofici, té una veu en bon estat, però darrerament no m'emociona com abans, potser he canviat jo. Trobo magnífiques les versions que fa dels clàssics, això sí. Les seves lletres em semblen poc reeixides -literàriament, no de contingut, que tot és relatiu-. Respecte als amants grans, hi ha una cançó de Brel que va versionar Guillermina Motta, força bé, 'al nostre cel hi ha hagut molt núvols, tants anys d'amor fan un empatx, sovint tu feies les maletes, sovint jo deia 'adéu, me'n vaig', molt bonica i una mica més dura que la dels amants serratians. Mostra un amor que ha superat infidelitats i entrebancs.
He encontrado la letra en francès, para que practiquéis,
Bien sûr, nous eûmes des orages
Vingt ans d'amour, c'est l'amour fol
Mille fois tu pris ton bagage
Mille fois je pris mon envol
Et chaque meuble se souvient
Dans cette chambre sans berceau
Des éclats des vieilles tempêtes
Plus rien ne ressemblait à rien
Tu avais perdu le goût de l'eau
Et moi celui de la conquête
{Refrain:}
Mais mon amour
Mon doux mon tendre mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore tu sais je t'aime
Moi, je sais tous tes sortilèges
Tu sais tous mes envoûtements
Tu m'as gardé de pièges en pièges
Je t'ai perdue de temps en temps
Bien sûr tu pris quelques amants
Il fallait bien passer le temps
Il faut bien que le corps exulte
Finalement finalement
Il nous fallut bien du talent
Pour être vieux sans être adultes
{Refrain}
Oh, mon amour
Mon doux mon tendre mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore, tu sais, je t'aime
Et plus le temps nous fait cortège
Et plus le temps nous fait tourment
Mais n'est-ce pas le pire piège
Que vivre en paix pour des amants
Bien sûr tu pleures un peu moins tôt
Je me déchire un peu plus tard
Nous protégeons moins nos mystères
On laisse moins faire le hasard
On se méfie du fil de l'eau
Mais c'est toujours la tendre guerre
{Refrain}
Oh, mon amour...
Mon doux mon tendre mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore tu sais je t'aime.
Meli, reina mora, vuelve a mi comentario sobre libros del 28 de abril (vas a tener una grata sorpresa) aunque lo publicaré como post extra.
Albert, la canción de The Beatles que comentas era una que se usó para un anuncio de esos de vacaciones para personas mayores (no me gusta lo de la tercera edad, lo encuentro un eufemismo absurdo)
Julia, Lluís Llach es un gran músico, la pena es que cante ;)
(exagero, exagero... a mi me gusta muchísimo. Sólo que a veces cuando cantaba aquello de "Ohhhhhhh quina ràaaaaabia que tiiiiiiiiiiiiinc" lo hacía con una entoncaión de "figa tova" que no cuadraba con la rabia que decía que tenía). ¡¡¡Pero me encanta!!!
Molinera, muchas gracias por la canción (practicaremos el francés)
(el idioma)
Petonets!
Fe de erratas (que suena a ratas)
Hoy mis dedos tienen un deje disléxico que tira de espaldas (me está pasando en mi propio blog y en los blogs vecinos)
A ver: hablando de Llach, donde dice entoncaion tiene que decir, evidentemente, ENTONACIÓN
Y perdonen la broma de mal gusto sobre el francés (a veces debería morderme el teclado)
Per cert, els de la tele sempre es foten molt del Llach a Polònia, però no m'estranya, he, he.
Ja ho deia l'Eugenio, en pau descansi, encara que parlava del búlgaro... i es un idioma, oiga.
Doncs si que és maca aquesta cançó, i ha de ser maco arribar a aquesta edat estimant així. En Serrat te cançons molt bones tot i que jo sóc més de Llach.
Sobre l'ús comercial de la cançó de The Beatles és un problema afegit a la música. Em sembla que tots els gran músics tenen el seu anunci o la seva música de sintonia... Suposo que els seus ossos es remouen. Jo estic jubilat, però no sé pas què és ben bé això de la tercera edat. El mèrit de la cançó del nois de Liverpool és que és respira la quotidianitat de la vida, casolana, sense pretensions.
Publica un comentari a l'entrada