Entrades
Catorce páginas de Word (14) con vuestros comentarios al debate. Sólo los vuestros, los míos no, que ya me los sé. Ahora ya lo tengo recopilado. Cuando termine de analizarlo, lo "colgaré". Gracias, muchas gracias.
Catorze planes de Word (14) amb els vostres comentaris al debat. Només els vostres, que els meus ja me'ls sé. Ara ja ho tinc recopilat. Quan acabi d0analitzar-ho, ho "penjaré". Gràcies, moltes gràcies.
La canción que estuvo sonando una semana era de Cesaria Evora:Mar azul
11 comentaris:
buf! doncs quina feinada que se't ve a sobre!!! anava a comentar alguna coseta més però em sap greu!! que ja m'he enrollat molt i ja tens prou material! ànims!
Arare_, t’ho he de dir: la Júlia, m’ha posat dels nervis. Com que no tots els que correm per aquí, hem tingut l’honor de passar per la UOC, em sembla que cal fer un aclariment.
Per a qui no sabent-ho (com jo), ho vulgui saber, aquí hi teniu un enllaç: NECNUM
Espero que en treguis força suc. Jo avui he vist al metro un pare que duia la motxilla del cole i una bossa de la seva filla que anava al seu costat llepant un gelat. Com no es veia una motxiñña especialment pesada, pregunto als experts que opinen d'aquests pares i mares que mimen tant al seus fills.
tranquil, Bellosoli, enrollat' tot el que vulguis fins demà a la nit, ok? tot el que diguis després de demà a la nit no serà tingut en compte en l'anàlisi (ai Déu meu)...
Bona nit Pensador, d'on has tret aquesta relíquia? quina gràcia! (de vegdes penso que m'hauria agradat guardar-me tots els missatges dels forums uoquis!) doncs ara ja saps què és un Necnum... què, us animeu?
Albert, de la sobreprotecció en podem parlar en un altre post... quan ho desitgeu tots plegats. I fer-ne un altre debat (és un tema sucós, molt sucós)
Bona nit a tothom!
Deus estar encantada d'aquest cap de setmana que t'hem preparat entre tots.
Sort.
Petons.
HO estic, Torosalvaje. Encara que sembli una ironia, no ho és. Em sento "llegida" i recolzada, per tant, repeteixo: gràcies!
Per cert... ahir vaig posar una altra música i no la sento... Sentiu Mark Knopfler i Eric Clapton?
Hola Arare... m'he passejat pel teu blog... i m'agrada.... continuaré passejant-me de tant en tant... fins aviat!
Gràcies laia Babel. Et dono la benvinguda i t'espero més sovint per dir-hi la teva. Petonets!
Albert, em sap greu, tinc l'ordinador espatllat i no he pogut entrar fins avui, que ho faig des de l'escola. Doncs resulta que a la UOC teniem uns fòrums on xerraven molt, com ara els blogs, i vam decidir muntar unes xerrades 'reals', conferències convencionals amb debat, en un lloc per conèixer-nos i tot això, ja que a la uoc tot és virtual, és clar. No sé a qui se li acudir posar-li aquest nom, encara que després, la profe de llatí, ens va dir que això era una invencio, el cas és que el terme va fer fortuna i vam endegar tres o quatres trobades. Era una broma de complicitat amb l'Arare, en fi, espero que ningú s'hagi enfadat per això i que quedi aclarit.
He fet un 'fallo', he dirigit el missatge anterior a l'Albert en lloc de fer-ho al Pensador que era qui feia el comentari, demano excuses, la pressa porta aquestes errades...
Per cert, Pensador, com ho has aconseguit????? Anaves tu o algú proper a la UOC en aquells gloriosos temps????
No, Júlia, ni hi anava en aquells gloriosos temps, ni hi he anat mai a la UOC ; i si bé, sí que tinc col·laboradors que hi han passat, no ha estat gràcies a ells que ho he trobat. La veritat, és que ni se’m va acudir de preguntar-los-hi. Per dir-te com ho he aconseguit, hauré de començar donant-li la raó a la vostra professora de llatí, doncs, el primer que se’m acudí fora anar-ho a cercar en els diccionaris on-line que hi ha d’aquesta llengua morta. L’infructuós de la recerca, em va esperonar encara més, i llavors, qui se’m va aparèixer va ser Sant Google —que és l’únic que conec jo amb capacitat de fer miracles.
Un cop trobat el document, el que em va costar més, va ser llegir-me les 542 pàgines. ;-)
Arare_, per a tu també (l'enllaç)
Publica un comentari a l'entrada