09 de febrer, 2012

teclat del dimoni

Ooostres, que no m'hi acostumo, tu! que he de picar les tecles gairebé com quan feia anar l'Olivetti! i després de probar els teclats d'ordinador, qualsevol torna a l'antiguitat, oi? I no, no és la funda de silicona, no. És el format del teclat.

Em deixo lletres, però en realitat no me les deixo, és que als dits petits no hi tinc tanta força. Quan tocava el piano em feien fer uns exercicis que ara m'anirien bé, llàstima que ara no toco el piano, més que res, perquè li vaig regalar al Martí, que després de més de divuit anys sense tocar-lo... ja vaig pensar que mai més no ho tornaria a fer.  Jo és que vaig néixer per sentir música, no per tocar-la; en sóc molt conscient. Que als cinc anys comencés a fer música i encara no hagi acabat la carrera ja diu molt de mi, ehem; això, diu: que he nascut per sentir-la, no per fer-la.

Així doncs, no puc fer més força amb els dits, perquè no en tinc (de força. De dits, si que en tinc). Ah! Sóc de les que utilitzen TOTS els dits, en escriure, i no sabria fer-ho d'una altra manera. Consti a les actes.

Teclat el dimoni! tchts,tchts...


Buscava una imatge per il·lustrar i m'he topat amb aquesta, d'un "tebeo" dels de quan era petita (ei, aquests somriures irònics, que us veig!) Mireu el títol! "Mecanógrafa en apuros", hehehehe, m'ha fet riure! i la col·lecció, què me'n dieu? Sentimental! deumeu!

Bé, jo no es pot dir que arribi a plorar, amb el teclat, eh?  però és un desastre. Deu ser perquè és barat?


10 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Però quin teclat t'has firat? és de silicona? és ergonòmic? jo cap problema només faig servir dos o tes dits per a teclejar i m'estalvio comprovar si els dits petits em responen....ai a mi m'hagués agradat molt saber tocar el piano!

Joana ha dit...

De vegades lo barat surt car.
Jo tampoc en tinc de força als dits, però per escriure no en cal gaire no?.

Vert ha dit...

Bah! Amb un apple no tindries aquest problemot. ;-)
(holaaaa, ninaaaa!!)

Montse ha dit...

Hombreeeeee, XSola! que tal?

Si,si ja ho dic jo, que el teclat de l'apple del JS és meravellós!

El proper ordinador que tingui jo quan aquest es mori serà un apple (però sisplau, que tardi uns quants anys a morir-se, el que tinc ara!)

New look, eh? no t'havia vist mai amb barba, jo també estava pensant en deixar-me-la ;)

Petonets per tota la família!

Montse ha dit...

Joana, per escriure, no t'ho creuràs, però amb aquest nou teclat meu, necessito una força temenda! per això em pregunto si no serà que el vaig comprar baratet i m'està fent la pirula... prò noia, amb la crisi...tampoc no em volia gastar una pasta per un trist teclat!

Montse ha dit...

Elfre, no, no é de silicona. De silicona és la "fundeta" que té perquè no s'hi posi la pols. És "normal", només que les tecles són duríssimes i no responen bé als meus "toques". Suposo que ja n'aprendé, o s'aniran etovant.

Quant al piano... jo mai no he tingut prou paciència per acar la carrera. Vaig fer tres cursos de piano i quatre de solfeig, però no sóc prou disciplinada... i el piano requereix practicar cada dia i, per tocar bé, hores i hores! I jo no tobava mai el temps i quan el tenia preferia fer altres coses. Per això, val més que el tingui en Martí. Ja veurem...

Montse ha dit...

Ho veieu? Hi ha lletres que jo sóc conscient d'haver licat, i que no surten a la pantalla (aixxxx)

el paseante ha dit...

Fes com jo, dona, que tinc un secretari que em tecleja els posts i els comentaris mentre jo li dicto. De fet, és el Veí de Dalt, però no ho escampis, eh? eh? eh?

Montse ha dit...

ja m'estranyava a mi, paseante! aquesta relació d'amor-odi que us porteu tu i el veí havia de ser per força una relació empresari-teballador! no pateixis, no ho diré a ningú!

Anònim ha dit...

Exagerada!!! La imatge no té desperdici...