03 de febrer, 2012

Corteo (especialment pel Barbollaire)

El meu estimat Corto Maltés/Barbollaire m'ha demanat que faci una crònica sobre l'espectacle de CdS. Ja sabeu tots que no en sé, jo, de fer crítica, ni de literatura, ni de cine ni de teatre ni d'òpera quan hi vaig... ni de futbol! però m'ho ha demanat tan ben demanat, que no puc pas negar-me a respondre-li (oido, Barbollaire?)

Comencem pel principi: a mi el circ convencional (model americà i amb animals) no m'agrada. No m'ha agradat mai. De petita hi havia anat amb els pares i la iaia, però no gaires vegades. Recordo que em meravellaven els trapezistes, algun contorsionista, la mínima coreografia i algun mag, cas que en sortís algun. L'"ajudanta" dels mags em semblava  una tipa estúpida que només assenyalava el que feia el mag, com si els espectadors fóssim idiotes incapaços de veure-ho per nosaltres mateixos. Per tant, trobava estúpid que els mags s'haguessin de fer acompanyar d'una noia maca (o lletja, però vestida com si fos un aparador de joieria, la qual cosa a ella li devia semblar que la feia maca) i era un número que m'avorria espantosament. 

Els pallassos els trobava directament abominables. Feien bromes estúpides i tiraven aigua pels ulls plorant per qualsevol fotesa que no feia ni plorar ni riure. Hi havia només una excepció, en els pallassos: els que sabien tocar algun instrument. Els pallassos músics comptaven amb la  meva absolució. Només si sabien tocar, me'ls mirava i fins i tot els reia algun acudit d'aquells que no em feien gràcia.

Veure cavalls o elefants, gossets o algun pobre tigre o lleó em treia de polleguera. Em feien tanta pena que hauria condemnat  cadena perpètua als que els tenien allà patint per quatre aplaudiments.

Ara bé: quan sortien els trapezistes o els que volaven i feien piruetes, els equilibristes,els que ballaven d'alguna manera, llavors em quedava bocabadada i sense respiració. M'encantava!

Després d'aquest preàmbul, deixeu-me dir que una vegada, al meu barri, a l'esplanada entre la plaça dels Quaranta Metres (a la Via Júlia) i la Guineueta, es va instal·lar un circ diminut, diminut, que per no tenir, no tenia ni carpa. Hi havia un pare i una filla, el pare feia de presentador, de pallasso, de mag... era un tot terreny. La filla, amb un tutú de ballarina mig espellifat, feia de contorsionista, de gimnasta, d'ajudant del mag que era son pare i sense fer l'imbècil; només l'ajudava a posar les coses damunt una taula que era una ruïna de taula i, sobre tot, feia de trapezista en un improvisat trapezi entre dos pals que a mi em van semblar altíssims, però que no ho devien ser tant (o si)... Aquell dia em vaig enamorar del circ. D'aquell circ que se'm presentava a tocar, que, si estirava la mà, gairebé podia tocar el tutú de la trapezista.

Més endavant vaig veure "El fabuloso mundo del circo", amb  John Wayne i Claudia Cardinale, i em sembla que també vaig veure'n una altra que no recordo com es deia però la protagonitzava Chralton Heston. Ah!  i la infumable Trapecio, que en el seu moment vaig trobar meravellosa.

I després, ja de gran, però encara sense  fills, vaig descobrir el món dels clowns,  Tortell Poltrona, em vaig reconciliar una mica (no massa) amb el món pallassil/pallassero.

Aquesta era tota la meva relació amb el circ fins que va aparèixer en escena el Circ del Sol. Em vaig quedar sense veure Alegria perquè ... no recordo per què, però si que vaig veure Saltimbanco i Quiddam. No recordo quina va ser primer, però les vaig veure amb poca distància l'una de l'altra i em va semblar meravellós, però repetitiu: allò de "visto uno, vistos todos", per entendre'ns.

Visto uno, vistos todos, però em vaig entusiasmar, he de ser sincera: espectacle visual de llum, música i color, de fantasia, de  treball molt ben fet i per tant, caríssim.

Fa tres anys, aprox. els Reis ens van portar entrades per veure una "cosa" de Lluís Llach que es deia "Tranuites circus" i que em va agradar moltíssim. Crec que en vaig parlar, també, al blog.

I llavors arriba Corteo. I la meva mare, que des dels temps del Fabuloso circo americano a la Monumental amb mi de petita, el meu pare i la iaia, no crec que hi hagués tornat (menteixo: una vegada ella i el meu pare van portar els meus fills a un circ que venia a Blanes cada estiu, jo em vaig abstenir d'anar-hi). Bé, la qüestó és que ma mare hi volia anar, al Cirque du Soleil. I va decidir escriure als Reis Mags una carta on demanava entrades per ella, per al capità i jo, pel Martí i pel pare del Martí (en Caïm encara és massa peitet i es va quedar a casa amb sa mare). Els Reis de la "iaia meme", que són molt generosos, ens van portar, doncs, unes entrades per anar a veure Corteo.

Si heu arribat fins aquí, sou uns veritables herois: felicitats!

Per mi, dels tres espectacles que he vist, Corteo és el millor, de llarg.

Saltimbanco i Quiddam, tot i que no els recordo al detall, eren "més del mateix" però molt ben muntat i treballat. Una meravella "del mateix".

Corteo és circ, però és diferent... la història, el vestuari, els decorats... ai, no sabria dir ben bé què: ho vaig trobar senzillament  MÀGIC!

I ara, un apunt que pot fer que les persones "alienes a l'obra" es decideixin o no: Podria ser que ho hagués trobat tan màgic i tan meravellós perquè la cara de fascinació d'en Martí em va captivar, potser més, que la pròpia funció.

Qui avisa no és traïdor!

Buscava el possible apunt sobre Tranuites circus, però no el trobo. Aquí us deixo un parell de videos d'un bocí d'aquella obra que van fer el 2007 al TNC.



10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Podria signar jo tot el que dius del circ aquell de tota la vida, tampoc m'ha agradat mai. Ni de petita ni de gran... per les mateixes raons que expliques tu. Clavades!

Ara, al CdS no hi he anat mai. Ningú no entén que no em faci gràcia, però no me'n fa. I de moment crec que seguiré sense anar-hi. Tot i que si portar-hi un nét ha de fer aquest efecte... potser que m'ho pensi!

Pilar ha dit...

Quan puguis, mira de veure Alegria ^0^

El veí de dalt ha dit...

He arribat al final. Tinc premi? Un tirabuixó en salt mortal teu d'esquena?
Per no agradar-te les ressenyes, t'ha sortit prou bé..
Ara, no sé perquè fas cas al carallot del Barbollaire...;-)

el paseante ha dit...

Jo també he arribat al final i crec que sí que en saps de fer crítica. No vull ser menys que el Barbollaire, així que et demano crònica del partit de demà (22:00 h. -TV3) del Barça-Reial Societat.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies pel resum, jo també tenia ganes de veure Corteo; dimecres vuit de febrer hi vaig amb el meu fill, pel morro! Em van tocar dues entrades a un sorteig d'El Periódico.
Gràcies al Sr. barbollaire per inspirar-te el post ;-)

Montse ha dit...

T'agradarà, Glòria, i més si hi vas pel morro, heheheehe! Un petó amb pirueta.

Ui,Paseante, no sé, no sé... jo per menys d'un Barça - Mdrittt no sé si m'i posaré!quant a saber fer crítica, tu si que m'estimes! (em limito a explicar si m'argada o no i per què, això és fer crítica?) Un petó amb "piruleta" ;)

A veure, Veí... disposat a contemplar el premi? Tirabuixó... gñññ...salt mortal, uuuuuf! i d'esquena? (deumeu) (tambors!!!!!) Haaaaaaaaale hop! Jastàaaaaaaaaaaaaa!!! ;)*

Pilar, he vist algun video a youtube, però intentaré buscar la manera, el pare d'en Martí, el meu fill, em va dir el mateix (ell la va veure la segona vegada que la van portar a Barcelona). petonet des del trapezi!

Carme, una idea: agafa el teu nét gran (també té 4 anys, no?) i ves-hi! No cal que miris la funció: mira'l a ell! ;) petonets de saltimbanqui!

Elfreelang ha dit...

M'has fet venir ganes d'anar al circ..fa anys que no hi vaig...els circs tenen una màgia especial!
Jo també m'ho he llegit tot! si el veí té premi i jo no em queixaré al sindic blocaire!( no n'hi ha oi?)

Elfreelang ha dit...

Dispensa que matiso....malgrat el que dius com per paradoxa és cert que m'has fent venir ganes d'anar al circ, al circ de Soleil és clar el model d'importació americà tampoc em fa el pes... ai tant de fred em congela les neurones

Barbollaire ha dit...

Moltes gràcies Mariana...
ets un sol i una crack!

ara farem un enquesta a casa a veure si algú s'apunta (i queden entrades a preu raonable...)
mira tu que jo, pel que he vist a les filmacions, m'ha fet pensar en Llits, però "a lo grande"...

petonets dolços i agraïts, nina dolça...!

Elfree, que no son yankees... que són canadencs del Quebec, i per tant, un xic més europeus del que pot semblar a primer cop d'ull...

Montse ha dit...

Si,si,si, t'havia llegit i ara ho he comprovat de nou... jo no vaig arribar a veure Llits, ja m'hauria agradat, ja!

veig que li dius a Elfree que no són ianquis. No, van començar sent canadencs, però ara a les companyies que tenen per tot el món hi ha gent de tot arreu, eh? que fins i tot hi ha una pallassa catalana, de qui no recordo el nom, pero que vaig sentir una entrevista que li van fer a RAC1 abans de festes.

De res, guapu. Ja saps que per tu, fins i tot faig una crítica de circ!

petonets de colors

paraula de pas "mintio"

Conste en las actas que yo no he mintío nunca, oiga!