Hauríem de respectar les diferents capacitats de les persones i respectar-los els seus ritmes, també diferents, per dur a terme tal o qual cosa, ja sigui un aprenentatge, ja sigui una feina, ja sigui un modus vivendi. També hauríem de tenir en compte que cadascú té una voluntat - la meva, diferent de la teva, la teva, diferent de la meva- i també diferents estils de vida. Sense aquest respecte mutu, la convivència es faria molt difícil (de fet, la convivència es fa molt difícil encara que es respectin tots aquests paràmetres).
Malgrat el paràgraf anterior, hi ha una pila de coses que haurien de fer que cada persona, dins la seva individualitat, fos capaç, també, de comprometre's socialment; és a dir, hi ha d'haver certes normes, certs camins, cert compromís, certa consciència d'aquest compromís, perquè sinó no arribaríem enlloc (de fet, no estem arribant enlloc).
Però potser ja va siguent hora que no solament respectin els d'un costat. Més que res, perquè els de l'altre costat tenen el mateix dret a ser respectats.
Sistema? Antisistema? O anti-antisistema?
Si sóc anti-antisistema vol dir que estic dins del sistema?
Per sobreviure en el sistema haurem de ser tots uns súper herois!
8 comentaris:
n'hi hauria prou amb subscriure el que dus al teu primer paràgraf, superheroïna!
no cal donar més voltes...
si, oi?
ja m'ho sembla, a mi, ja... però això no passa!!! com deia La Trinca, "ningú no comprèn ningú", la gent és egoïsta i passa de tot. No sé com ho farem, Gatot, no sé com ho farem per tirar endavant!
(per cert, m'alegra que hagis sortit indemne d'allà on t'haguessis ficat avui, no t'ho he dit a casa teva perquè he passat de puntetes)
Respecte, molt important.
Qui som? On som? Què és el sistema? Respecte, normes, convivència ... Noia, ens ho poses difícil, o m'ho poses difícil, aquesta lliçó de filosofia em sembla que se m'entrebanca. I malgrat tot n'hi hauria d'haver prou ... a mi també m'ho sembla, però ... alguna cosa se m'entrebanca. On són les super heroïnes? (en femení per persones, siguin homes o siguin dones) On són?
Jo crec que podem fer tot allò que vulguem, sempre que no emprenyi l'altra gent. No té més: dos dits de seny.
Joana, importantíssim (el més important de tot, diria jo)
Magda, qui som, on anem, d'on venim? (ah, no, que aquestes preguntes ara no toquen)
Paseante, o com deia Sant Agustí, "estima i fes el que vulguis"...
És bona aquesta frase. Me l'apunto. Gràcies, Arare.
és que mola molt, Sant Agustí, Paseante (és possible que, a més a més, fos guapo i ben plantat, uauuu)
Publica un comentari a l'entrada