29 d’octubre, 2010

Una bona dutxa, una mascareta a la cara (transparent, ep! res de mascaretes verdes, encara que sigui Halloween, festa que jo no celebro perquè celebro la castanyada), treure les catifes de l'armari i tenir-les preparades per quan arribi el fred de veritat i no el metafòric, passar l'aspirador, treure la gossa, arreglar les plantes de la terrassa (la paret està preciosa) anar escoltant la ràdio, posar-me nerviosa quan parlen del català ( hem retrocedit vint anys????), i finalment, assajar somriures amb la boca tancada davant del mirall. I fer una gran riallada ensenyant els bràquets en descobrir que qualsevol somriure que vulgui dissimular alguna cosa, em fa fer el ridícul més vil. Pallassa!

Treure's la mascareta i descobrir que és veritat que deixa la pell lluminosa (ah, però aquesta és de mostra, qui sap si la compro, si farà el mateix efecte, que aquests publicistes se les pensen totes per atrapar-nos, ai... no, val més no fer "el gasto", ja estic bé tal com estic, tu)

fer una foto a la paret preciosa (vivim pel blog?)

passar per davant del mirall i tornar a riure (pallassa)

tancar la ràdio (no, no, que ara fan un programa d'humor, val més deixar-lo)

escriure el post que fa hores que tinc al cap (no he escrit res del que hauria volgut escriure, però és que aquestes coses són així. Si ho fes, no seria espontània i no seria jo. Seria com somriure amb la boca tancada perquè no se'm vegin els bràquets. pallassa)

Au, enviar (ai, que em falta la foto)

Ara si.

Aquesta nit assistiré a la festa del casament del Mano i el Pablo (sort que en aquest tema encara no ens fan retrocedir) Felicitats, parella. us estimo!

5 comentaris:

anna g. ha dit...

ets una pallassa (en to carinyós) perquè a mi em fas somriure amb aquestes coses tan quotidianes i la teva manera d'escriure-les. que vagi bé la festa! un petó, guapa :)

Arare ha dit...

Gràcies, anna g. Segur que anirà bé!

i ja pots riure, ja! m'havies d'haver vist, assajant "per la foto" (que per cert, m'he de fer la foto pel DNI i no sé com posar-m'hi, argggggggg, saps què és DEU anys arrossegant uns braquets?)

pere ha dit...

T'ha sortit un apunt primaveral en lloc de tardoral (com la bonica paret):) Per què no ens puges un somriure?; els somriures són tan misteriosos, realment tardorals.
Uf, la llengua! Retrocedir en democràcia (?) ja té...
Petó

Anònim ha dit...

APA NENA AIXO ES VIDA¡¡¡ JO M'ENFILARE AL "ALTILLO" I COMENCERA A BAIXAR TOTS ELS ESTRIS PER MONTAR UN "ALTAR DE MUERTOS",COSAS DEL EXILI I DE LA "BARREJA" FAMILIAR,EL ANY PASSAT HO VASIG FER AL JARDI,PERO NO VA AGRADAR GENS ALS VEINS,AIXI QUE AQUEST ANY HO FARE AL TERRAT...AIXI POTSER NO HO "CLISANT",I MENTRESTANT TU DE "BODORRIO"...A.
DISFRUTAR
JUGANT...

Pere-Màrtir ha dit...

Uf, menys mal! Em pensava que era jo l'unic que no celebrava això del jalouin...