16 d’octubre, 2010

Literatura, blogs,cinema, xarxa social, vida real, paranoies vàries.

Arran del naixement del nostre segon nét el dia 11 d'octubre (el mateix dia que vaig néixer jo) he reobert el blog de l'àvia. Ara es diu "Diari d'una àvia primerenca-segona part".

Arran, també, de la presentació del llibre el dia 14 d'octubre, amb totes les emocions , no solament les derivades de la presetació en sí sinó també les derivades de tots els blogaires que vaig conèixer, encara que només fos per un momentet i les derivades de veure com m'estimen els meus amics i la família i... buf,buf,buf... amb tot això, al meu cap els pardals no callen. Al final han aconseguit una migranya d'aquelles d'antologia (els pardals, vull dir, amb la seva xerrameca).
imatge de google


Tinc tants projectes literaris al cap que els pardals es tornen bojos i es riuen de mi, pobra mortal amb ganes d'escriure. I mentrestant, els autors consagrats i reconsagrats van guanyant premis. Heus ací el Planeta per a l'Eduardo Mendoza.

Hi ha alguns autors que jo pensava que no jugaven a segons quins jocs, però veig que en qüestió de premis "grossos" "todo el monte es orégano". Felicitarem, doncs l'Eduardo Mendoza. I potser l'haurem de llegir, no?

Han estrenat una pel·li sobre les xarxes socials (em sembla que té a veure amb el facebook, amb qui fa poc que m'he reconciliat) però no sé si l'aniré a veure. Parlant de cinema, la darrera que he vist ha estat "Buried" (enterrat). Una gran pel·lícula, afirmo. Tenia por que m'agafés la claustrofòbia, jo que no agafo un ascensor si no és per més de cinc pisos, i en canvi, em va encantar! em va fer patir molt, eh? però la vaig trobar una molt molt bona pel·li, així que us la recomano.

A la vida real, avui hi haurà patates amb bledes, a casa, que tanta copa de cava i tant "pica-pica" per celebrar coses no pot ser bo per cap organisme. De tota manera, si voleu venir, esteu convidats. Com? Que no us agraden les bledes? però si és una de les verdures més bones i nutritives que existeix! que no tant? bé, com vulgueu!

I em sembla que no cal que parli de les paranoies... en realitat, no hi ha res que no sigui una paranoia!

10 comentaris:

Isabel ha dit...

bon profit i llarga vida!

Arare ha dit...

menjant bledes, llarga vida? nusé, eh? ;)

Magda ha dit...

M'encanten les bledes! de veritat que sí, a més a mi m'ajuden molt en un dels meus problemes, com tot el que te fibra.

Joana ha dit...

Jo vinc i xerrem, però les bledes....

zel ha dit...

Vols parar, sisplau? Vols fer el fotut favor de parar una mica? Coi, dona, que ens fas enveja...


petons!

Clidice ha dit...

són de penca ampla les bledes? és que jo, si no són de penca ampla ... ^^ així m'agrada, un no parar! :)

Joana ha dit...

T'he deixat un petit premi al meu bloc :)

fanal blau ha dit...

Bleda fa bleda..., em deien.
Jo no m'ho he cregut mai!

Cuídeseme i felicitats de nou...i (així entre "nos") m'explicaràs el secret de la teva energia incombustible? :)

Petonassos!

Arare ha dit...

fanal blau: el secret? les bledes! ;)

Joana, gràcies, me'l vaig mirar, aniré a buscar-lo i el penjaré aquí, moltes gràcies, reina del Maresme!

Clidice, de penca ampla i van ser boníssssssssssimes. Un no parar, buf,buf,buf... si!

Zel, mira qui parla! :D

Magda, bledes, espinacs, mongeta tendra, col-i-flor... hmmmmmmm, sóc una gourmet, hehehhe!

el paseante ha dit...

Ep, ep, ep. A mi sí que m'agraden les bledes. Però em sembla que a hores d'ara ja te les has menjat :-(