20 d’octubre, 2010

Paranoies de fred

Fa fred i el  blindatge no fa bé la seva feina. No hi ha abric pels  mots  gelats que s'escolen entre les escletxes.
Cal que el sol els escalfi i  suavitzi. O posar-se un abric més gruixut.O no mirar, ni escoltar, ni parlar.
Esmunyir-se entre la boira, mostrant la no-presència.  Fa massa fred, entre el gel. L'amor, cal escampar-lo, no val apropiar-se'n  i amagar-lo sota terra.

16 comentaris:

Isabel ha dit...

paranoies de fred amb vida!

Clidice ha dit...

Si que en fa de fred, i l'únic que pot escalfar-nos és l'amor, donar-lo és la solució.

Anònim ha dit...

Ooliva_xafardera@hotmail.com

Glòria ha dit...

I el que farà! També poesia? Completita...
Un petonàs, mira, estic desvetllada, tu!

Olga Xirinacs ha dit...

Ja voldria jo que fes una mica de fresqueta en aquestes terres... i ni en broma.
Arare, Arare, d'allò del toro... mira que no se't rifin. Ja hi va haver el renou fa uns anys del toro de veritat al teatre. I la bandera, que la besi la ministra Chacón, que en té el rècord.
Pensa que l'Estat Espanyol vol subvencionar amb 500 milions d'euros a la "fiesta nacional" (Bústia de l'Avui). Els que ens fan falta per escoles bressol i residències d'ancians.
No combregueu amb rodes de molí, que ens volen ofegar en sang.
El mal és que a molts els cau la bava amb la provocació continuada i no reaccionen.

Arare ha dit...

Olga, com que l'òpera em va agradar tantíssim, no em vaig parar a pensar més enllà, però potser si que tens raó, en qualsevol cas és un tema per pensar-hi i intentar que no ens aixequin la camisa...

quant al fred, jo és que encara tinc el "termostat" descompensat, hehehe...

Arare ha dit...

Glòria, no, res de poesia... vibracions, sensacions, un deixar-se anar, però res de poesia, ja m'agradaria!!!

Arare ha dit...

Jugant, t'he enviat un email i me l'ha retornat, ho he repetit amb una sola O, la minúscula, pero no tinc clar que t'hagi arribat, ja em diràs, eh?

i gràcies!

Arare ha dit...

Clidice, l'amor soluciona moltes coses, hehehe... però allò de "contigo pan y cebolla" és una mica massa romàntic i poc pràctic, veritat? ;)

Arare ha dit...

Isabel, si no hi ha vida no hi ha paranoia, vet-ho aquí... que per molts anys ens puguem emparanioar,companya!

Arare ha dit...

uix, emparanoiar!!!!

Albert ha dit...

Un petonet i esclaforeta.

el paseante ha dit...

Què maca la frase final. Tot i que ha de costar compartir l'amor i no ser egoïsta.

Arare ha dit...

Paseante, segurament, deu costar molt compartir l'amor i no ser egoista! i malgrat tot, crec que cal compartir-lo... no estic dient robar-lo ni apropiar-se'n indegudament, sinó, exactament, compartir-lo.

Arare ha dit...

Albert, gràcies :)***

Joana ha dit...

A mi, aquests dies, m'omplen de força...
Abric? ja?