Fa fred i el blindatge no fa bé la seva feina. No hi ha abric pels mots gelats que s'escolen entre les escletxes.
Cal que el sol els escalfi i suavitzi. O posar-se un abric més gruixut.O no mirar, ni escoltar, ni parlar.
Esmunyir-se entre la boira, mostrant la no-presència. Fa massa fred, entre el gel. L'amor, cal escampar-lo, no val apropiar-se'n i amagar-lo sota terra.
16 comentaris:
paranoies de fred amb vida!
Si que en fa de fred, i l'únic que pot escalfar-nos és l'amor, donar-lo és la solució.
Ooliva_xafardera@hotmail.com
I el que farà! També poesia? Completita...
Un petonàs, mira, estic desvetllada, tu!
Ja voldria jo que fes una mica de fresqueta en aquestes terres... i ni en broma.
Arare, Arare, d'allò del toro... mira que no se't rifin. Ja hi va haver el renou fa uns anys del toro de veritat al teatre. I la bandera, que la besi la ministra Chacón, que en té el rècord.
Pensa que l'Estat Espanyol vol subvencionar amb 500 milions d'euros a la "fiesta nacional" (Bústia de l'Avui). Els que ens fan falta per escoles bressol i residències d'ancians.
No combregueu amb rodes de molí, que ens volen ofegar en sang.
El mal és que a molts els cau la bava amb la provocació continuada i no reaccionen.
Olga, com que l'òpera em va agradar tantíssim, no em vaig parar a pensar més enllà, però potser si que tens raó, en qualsevol cas és un tema per pensar-hi i intentar que no ens aixequin la camisa...
quant al fred, jo és que encara tinc el "termostat" descompensat, hehehe...
Glòria, no, res de poesia... vibracions, sensacions, un deixar-se anar, però res de poesia, ja m'agradaria!!!
Jugant, t'he enviat un email i me l'ha retornat, ho he repetit amb una sola O, la minúscula, pero no tinc clar que t'hagi arribat, ja em diràs, eh?
i gràcies!
Clidice, l'amor soluciona moltes coses, hehehe... però allò de "contigo pan y cebolla" és una mica massa romàntic i poc pràctic, veritat? ;)
Isabel, si no hi ha vida no hi ha paranoia, vet-ho aquí... que per molts anys ens puguem emparanioar,companya!
uix, emparanoiar!!!!
Un petonet i esclaforeta.
Què maca la frase final. Tot i que ha de costar compartir l'amor i no ser egoïsta.
Paseante, segurament, deu costar molt compartir l'amor i no ser egoista! i malgrat tot, crec que cal compartir-lo... no estic dient robar-lo ni apropiar-se'n indegudament, sinó, exactament, compartir-lo.
Albert, gràcies :)***
A mi, aquests dies, m'omplen de força...
Abric? ja?
Publica un comentari a l'entrada