15 d’octubre, 2010

El dia després II- UN luxe total.

La presentació, ahir, del nostre llibre "Il·lusions i incerteses" a la llibreria Bertrand va ser una festa. Un luxe. Jo no hi havia estat mai, en aquesta llibreria, no hi tenia tendència, no em pregunteu per què; potser perquè és molt nova i jo estava acostumada a anar a altres llibreries de Barcelona. Es veu que ocupa el lloc d'un antic cinema, l'Alcázar. Jo no me'n recordava, d'aquest cine, ho vaig sentir ahir, quan algú li explicava a un dels meus companys d'aventura escriptora.

Francament, vaig passar uns nervis que no m'esperava. Estic acostumada a parlar amb pares i mares, amb mestres, en reunions diverses amb força gent, a fer xerrades, en una paraula, a parlar en públic, i a hores d'ara encara no entenc els nervis d'ahir. Quan vaig començar a veure familiars, amics i blogaires se'm va fer un nus a la gola, però d'emoció. Jo diria que més que nus a la gola, se'm va fer un nus al cervell, ja que, en el moment d'escriure dedicatòries em vaig col·lapsar i no vaig ser capaç d'escriure res més que burradetes de l'estil de "Per a tu amb carinyo", com si estigués fent una postaleta pel dia del pare o de la mare al parvulari. Sóc un autèntic desastre!

A poc a poc em vaig anar centrant i encara trobo que no la vaig vessar gaire quan em va tocar parlar. Tot i aixó, em vaig oblidar de donar les gràcies a tots els que estàveu allà, al peu del canó, aguantant estoicament el rollo que us vàrem engegar.

Sabeu una cosa? Els i les blogaires sou molt més guapos en viu i en directe que per escrit!!!! Que consti en acta.

Moltes, moltíssimes gràcies a tots, des del meu capità,  la tieta Fina, la Neus, el Xavier, la Rosa Mª, el Paco, el meu fill Ferran, l'Isaac, en Jaume,  la Magda, en Xavier (Vert),  l'Ivan, a qui no esperava, a la Rosa, a qui no veia des de feia ... quaranta anys! , a la IBM, la Jugant amb Barcelona, en Manel Marquès, la Fanal blau, el Barbollaire, el Paseante!!!, la Gemma blog, la Rita!!!!, per tots els déus, si em deixo algú que no se m'ofengui i que m'ho digui, que reobriré el post i l'afegiré! és que encara estic emocionada...i com no, gràcies també als meus companys: dels 9 que som, ahir hi havia el Silvestre, el Jaume, la Carme, l'Elisabeth, la M.Lluïsa i el Juanma. Faltaven la Regina i en Carlos.
I els editors, Óscar i Francesc.
I tots, tots i tots!

A qui endevini a qui correspon el cap que es veu a la dreta de la imatge (del públic, vull dir, no dels de la taula) li donaré un gallifante!
Aquí l'Arare, intentant dominar emocions, explicar-se i amagar braquets, tot alhora. Ehem...






22 comentaris:

Juanma ha dit...

He d'acceptar que tens un gran poder de convocatoria, la sala era practivament teva. :)

Va ser un acte molt maco. A veure per quan a Blanes.

Pilar ha dit...

Ahir era en una altra presentació...Tal vegada, la propera...

Glòria ha dit...

Ostres, sí que es veu una presentació en tota la regla, sí. I tu estàs fantàstica!!!
Felicitats, Montse!

Isabel ha dit...

Encara ressonen els aplaudiments per la Rambla Catalunya!

barbollaire ha dit...

jo sé qui és el capgrós, canós i orellut que hi ha a la primera foto, a baix a la dreta!!!


;¬P!

Va ser impressionant!

I ahir, sentint la passió i la dolcesa a les vostres veus mentre dibuixava-ho l'historia del llibre, l'hagués comprat igualment. Encara que no t'hagués conegut.

(i tu també ets encara més guapa en viu i en directe!!!)
Petoent dolç Mariana
:¬)****

Arare ha dit...

Juanma, no exageris, tu, ara! però reconec que estic orgullosíssima dels meus: familiars, amics, companys... buf,buf,buf! a Blanes ja no vindrà ningú, hehehe...

Arare ha dit...

barbollaire, esperarem a veure qui més sap del canós i orellut de la primera foto i a veure qui s'emporta el gallifante ;)

gràcies guapu!!!!!

Arare ha dit...

Isabel, ja deia jo, quan vaig sortir, que em ressonaven les orelles, hehehe...

fanal blau ha dit...

El gallifante em sembla que me l'enduré jo: aquesta closca em sona...Podria ser d'en barbollaire?
ÔÔ

Va ser un plaer, arare!
Friso per posar-me a llegir les il·lusions i incerteses...

Un petó molt gran!

Rita ha dit...

Em venia de gust conèixer-te i acompanyar-te amb motiu de la presentació, però és que a més va ser un acte molt agradable.

Donava gust sentir com cada autor exposava les seves impressions, sensacions, motivacions personals, les pors, les alegries, en fi que va ser una presentació, de debò, molt interessant.

A més de poder saludar i conèixer en algun cas companys blocaires, que això sempre fa il·lusió també.

Una presentació rodona, Arare, felicitats!
Petons!

Rita ha dit...

Ah i això del gallifante ho haurem de pactar, fanal, que jo també l'he reconegut al Barbollaire! ;-)

Arare ha dit...

Glorieta, moltes gràcies!

Arare ha dit...

Pilar, si hi ha una propera, t'hi esperaré amb il·lusió i tal vegada amb incertesa ;)

Arare ha dit...

Fanal, ja veurem, ja veurem...
a veure què en penses, del llibre (tu recorda: Almodóvar)

Arare ha dit...

Rita, em va encantar conèixer-te, guapa! en unes altres circumstàncies hauríem pogut parlar de la nostra illa roja, però amb els nervis que jo duia al damunt era gairebé impossible ;)

quant al gallifante, ja veurem, ja veurem :D

fanal blau ha dit...

Arare, t'ho explicaré.

Rita, compartim el gallifante! ;)
Em va fer molta il·lusió conéixer-te. A veure si en una altra ocasió podem fer un cafè!

Joana ha dit...

Moltes felicitats guapa! No saps com m'hauria agradat, no ho saps....

Vert! ha dit...

Va ser un gust ser-hi present, veure't de nou a tu i al capi i veure com malgrat els teus nervis vas parlar prou be. De fet, tots em vareu enganxar suficient per desitjar llegir aviat el llibre.
Enhorabona, de veritat.
I jo no conec al barbollaire, pero es veu que estavem junts perque per la posició, jo estava a la seva dreta.
Un peto ben gran!

Arare ha dit...

Òndia, Vert, no et vaig presentar el Barbollaire???????????? ja veus, els nervis!

Em va encantar veure't allà, Xavier!

Arare ha dit...

Joana, si que ho sé :)

ja vindràs a Blanes (si aconsegueixo que ens deixin fer una presentació)

i si no, ja vindràs a una presentació d'un llibre només meu (somiar no costa gens, hehehe)

Anònim ha dit...

TOT UN PLAER,EL NOI AMB EL QUE COMPARTIES "PERSONATJE"ENTENDRIDO....TAN JOVE I TAN FELIÇ., TU, VAS ESTAR DE "PELICULA",ETS COM JO T'IMAGINABA,VITAL,OBERTA I CALIDA MOLT CALIDA.
JUGANT

el paseante ha dit...

Doncs jo no et vaig notar gens nerviosa. Al contrari, em va sorprendre la teva capacitat (i la de la resta de companys d'aventura) per expressar-te en públic. Felicitats.