Primer de tot, felicitats pels anys. Si puc, felicito sempre les vigílies, quan la gent està enfeinada enfarinant el motllo del pastís, ai no, que es compra a la pastisseria.
Suposo que bufes espelma, ¿no? Si no ho fas, sacrilegi.
¡¡¡57!!! Deixa'm riure, criatura. ¿Què feia jo als 57? Ai, que no me'n recordo... alguna cosota dolenta, segur, i per això la memòria l'esborra; bé, del tot no l'esborra, he, he.
Et desitjo que els anys a venir siguin almenys tan bons com els meus. Per la manera com et lamentaves de les feines em pensava que en tenies almenys 92... Però és clar, això no lligava amb les navegacions.
Mira, ara hi ha cel rogent: pluja o vent. Aquí tot es resol amb vent, que de pluja, poca. El mar és preciós, de color de vi.
Moltes felicitats, estimada, moltes, ja saps, fins això de ser balança tenim en comú...ara em falten els néts, però sisplau, encara no... que al pas que anem em queda moooooooooooolt per jubilar-me i només em faltaria fer hores extres...
Desitjo de tot cor que gaudeixis dels ia i de tota la vida que tens al davant. Per cert, tu i jo som amigues al feisbuc? Uix, ho hauré de mirar, que sóc un trasto...
Entrades
7 comentaris:
pos eso.
Primer de tot, felicitats pels anys. Si puc, felicito sempre les vigílies, quan la gent està enfeinada enfarinant el motllo del pastís, ai no, que es compra a la pastisseria.
Suposo que bufes espelma, ¿no? Si no ho fas, sacrilegi.
¡¡¡57!!! Deixa'm riure, criatura.
¿Què feia jo als 57? Ai, que no me'n recordo... alguna cosota dolenta, segur, i per això la memòria l'esborra; bé, del tot no l'esborra, he, he.
Et desitjo que els anys a venir siguin almenys tan bons com els meus. Per la manera com et lamentaves de les feines em pensava que en tenies almenys 92... Però és clar, això no lligava amb les navegacions.
Mira, ara hi ha cel rogent: pluja o vent. Aquí tot es resol amb vent, que de pluja, poca. El mar és preciós, de color de vi.
Un petonàs.
pos eso, Elena, ja he vist que has tancat Liter. Una llàstima, però calia que ho féssim.
Olga, no sé si ho saps, que és un honor, ser felicitada per tu! (això de criatura també em fa molta gràcia :) )
No lamentava les feines, Olga, només lamentava no tenir més temps per fer-les!
Una forta abraçada, et guardo un tall de pastís i una copa de cava.
Moltes felicitats, estimada, moltes, ja saps, fins això de ser balança tenim en comú...ara em falten els néts, però sisplau, encara no... que al pas que anem em queda moooooooooooolt per jubilar-me i només em faltaria fer hores extres...
Desitjo de tot cor que gaudeixis dels ia i de tota la vida que tens al davant. Per cert, tu i jo som amigues al feisbuc? Uix, ho hauré de mirar, que sóc un trasto...
Zel, em sembla que si, que ho som, al menys jo t'he vist per allà pul·lulant, però per si de cas... ho miraré i et donaré un toc.
moltes gràcies per la felicitació!!
Felicitats!...tot i que arrivin tard. De fet si no és pels links, ni me'n entero.
Per que vegis que no està tan menyspreada (la cançó) la comparteixo amb tú com a regal; amb el meu Germà sempre present al cor i la seva guitarra.
Petons!
http://www.youtube.com/watch?v=ZyuGM3wCkN4
Publica un comentari a l'entrada