04 d’octubre, 2010

Necessito set vides i una agenda trucada

Quan tens un marit encantador i cinc fills amb les seves respectives parelles, més la família materna llarguíssima,amb qui et veus tres o quatre cops l'any, una part de la família paterna vivint a la France dels francesos, amb qui no et veus tot el que t'agradaria, un milió de coneguts, uns quants bons amics i un parell de bones amigues amb les que desitjaries veure't cada dia per fer el talladet i comentar la jugada però que et queden lluny i, ves, no pot ser, i la distància es va eixamplant, però tu voldries que no fos així, però no hi pots fer res, perquè el dia a dia et marca i llavors t'apareix una consogra susceptible de ser -també- una bona amiga amb qui compartir el talladet, però la distància que et separa d'ella encara és més gran que amb el parell d'amigues llunyanes i al damunt, t'encanta la poca feina (feina de feina) que encara fas, tot i que no t'agrada gens ni mica la feina (feina de no feina, o sigui no remunerada i tal) que hi ha per fer cada dia, i quan ets a la feina (feina de feina) ets feliç i et deixes absorbir i a més a més tens un nét que és una preciositat i que et deixa bocabadada cada vegada que parles amb ell, i n'esperes un altre que és a punt a punt d'arribar, i tens una mare amb qui a poc a poc et vas retrobant, tot i que no tens pas el temps a favor, i que voldries tenir-lo tot per parlar de la vida sencera i un dia et truca una antiga amiga de l'escola a qui fa potser quaranta anys que no veus i et mores de ganes de tornar a veure i no trobes el temps, però ho estàs desitjant, i cal tornar a visitar l'àvia paterna dels teus tres fills (els biològics) perquè està sola i ja fa massa temps que no la veus i has d'acompanyar el marit encantador a veure què coi passa amb la seva espatlla,perquè com no li arreglin la tendinitis perenne no podrà pujar i baixar veles a mig termini i et truca qui confia en tu i et proposa veure't demà a les cinc perquè t'ha d'explicar una cosa que fliparàs i mires l'agenda i veus que no pots, d'acord, demà passat. Molt bé, i tornes a mirar l'agenda i veus que no et queden caps de setmana per fer la trobada amb les dues amigues relativament llunyanes i la distància es fa una mica més gran i no saps com estrènyer llaços i t'agradaria anar a conèixer persones que coneixes només perquè les llegixes, susceptibles de ser conegudes en viu i en directe i l'agenda et confirma que l'any no té un annex o un suplement perquè puguis, còmodament, buscar un dia per a cada cosa...
En mig de tot aquest enrenou (entranyable, tot s'ha de dir) t'adones que voldries tenir set vides, com els gats.

13 comentaris:

Magda ha dit...

Doncs crec que sí, que es diu ubiqüitat i algun dia, no sé quan ni com, t'estamparé dos petonassos a les teves galtes. Metre cuida't molt. Déu no va fer el món en un dia, diuen, i mira ell sí que era ubiquo (ostres, em sembla que aquesta sí que me l'he inventada)és igual sí la paraula no existeix, déu tampoc. O sí. Apa, que hauria de ser a 24 llocs més ara. Els petons, de moment en clau virtual.

Clidice ha dit...

I que n'és de difícil fer tantes coses com hi ha per fer a l'hora! I algú com tu, amb tantíssima gent al voltant encara més! Vitamines, gingseng i una agenda fins i tot pels caps de setmana! Una abraçada d'ànim!

Carme ha dit...

No saps pas com t'entenc! Una vida més ampla... que hi cabessin més coses... no?

fanal blau ha dit...

I si et converteixes en gata?
Petons per les 24 properes hores!

el paseante ha dit...

L'Arare és una persona asocial i tancada en sí mateixa? Val, però llavors haurem d'acceptar el pop com animal de companyia.

Olga Xirinacs ha dit...

Arare, m'has fet venir vertigen amb la teva saga familiar, que sembla aquella de l'Antic Testament amb la genealogia de Josep, de la casa de David. M'he quedat sense respir, sense alè, sense esma, sense...argggh

Tens resposta del teu comentari d'avui al meu blog, si la vols mirar.

Gràcies, noia. Demà vaig a Banda Ampla...ja em penso que no podré dir gran cosa. La meva filla Alba diu que et va conèixer mirant el programa un dia que eres allà.

Arare ha dit...

Olga, una mica si que semblem una saga bíblica, hahaha! ja m'imaginava que els trets anaven per allà on van, quan parlaves de la "mort" del llibre, sabia que passaven aquestes coses perquè la Júlia Costa ho havia explicat. Al mateix temps que deu provocar un sentiment de pèrdua i tristor, també deu fer molta ràbia!

Intentaré veure Banda Ampla, demà! jo hi vaig anar l'any passat amb el meu fill, ens hi van convidar, però després els personatges més polèmics van copar tot el programa (nosaltres som molt inofensius i no donem prou joc, hehehe)

Arare ha dit...

Paseante, i un veler, seria un animal de companyia, també? ;)

Arare ha dit...

Fanal, gata no ho sé, però he estat bastant "lloca" durant força temps, fins que han anat trencant les closques, hehehe!

Arare ha dit...

Carme, benvinguda al club! :)

Arare ha dit...

Vitamines, ginseng i potser... una miqueta de calma, no, Clidice? ;)

Arare ha dit...

Magda, seran quatre petons a la galta: els teus a mi i els meus a tu :)****

Joana ha dit...

Jo no tinc la família tant llarga però tinc moltes coses per fer, persones per veure i feina i feina ...de la renumerada i de casa que cada dia es multiplica.
M'ho apunto a l'agenda però sovint he d'improvisar.
7 vides quin regal!
Bona nit Arare!
Paraula clau:jingi...