Entrades
Ara em podeu dir llaminera, si voleu, però us equivocareu. Sóc molt més de pa amb tomàquet i pernil, jo, que de llaminadures, però trobo que a un bon cafè li escau una presa de xocolata ben negra i a un bon te, una pasteta "de te". Com que no tinc pastetes "de te", faig el fet amb un bocinet de galeta. O sigui: estic prenent te i tinc una mica de galeta damunt la taula, al costat del ratolí, damunt del millor tapís per a ratolí que hagi existit mai: un parell de fulls (també serveix un full de diari plegat per la meitat, però mai, mai,mai, una estora d'aquestes que venen, al menys amb el meu ratolí, que va molt lleuger i rellisca massa).
Ara que ho penso, us en faig una foto, perquè veieu de què estic parlant. Un momentet.
Bé, ja està.
El cas és que la galeta (és un bocí d'una galeta més grossa) té forma de cor. Quina casualitat, quan he començat a escriure el post estava pensant en algú a qui estimo molt...
En qualsevol moment pot néixer el meu segon nét... en qualsevol moment. Volen un part natural i a casa.És qüestió de respectar voluntats... i d'intentar no patir.
He dit intentar-ho.
Ara mateix m'he acabat la galeta (plaer intensament curt).
Quan acabi caçadors de bolets (programa que no m'ha agradat mai) aniré a veure Banda ampla, que avui hi ha l'Olga Xirinacs.
I encara no tinc lar què he de dir, al post d'avui. I si l'esborro?
12 comentaris:
jo he provat de fer un post que no em surt... i pensava dir-te coses que no et dic... així que pots esborrar el teu post i el meu comentari perquè no van enlloc!
Penso que al ratolí li escauria més un trosset de formatge... però el sentit (o el no sentit) del post no seria el mateix.
Just abans de llegir-te m'he menjat dos caramels, un d'apple i un altre d'orange, d'una capsa metàl·lica circular d'un supermercat "Dia" (no incloc la imatge). Encara em queda el sabor del darrer.
Ara donaré unes boletes de no sé què al meu ratolí.
Petons
He vist L'Olga. Quina ràbia poder parlar tan poc en aquest programa.
No l'esborris pas! Convides?
Gràcies, maca, pel que m'has dit de la tele. S'agraeix del fons del cor.
A les terres de l'Ebre fan unes galetes que en diuen "corasones", així tal com sona. Si vas a comprar, has de dir "corasones" i queden agraïts, corasón. També les venen en aquelles capses on hi ha pastissets i altres tipus de galeta, i que no et dic com engreixen, però com en són, de bones.
I és que a la vida...
Em mirava la Núria Feliu, davant meu, que se sap guanyar la gent amb aquella veu tan melosa i l'accent picaresc, i pensava, ¡com ens tornem, noies...! Jo renego de com canvia el meu cos, però no hi deu haver més remei, i no tries el que et ve, però t'esgarrifes del que vindrà.
Llavors és quan agafes l'Arare o un "corason", tan dolços, i dius: a fer punyetes tot
Gatot,no esborrarem res! encara que no arribem enlloc, sempre ens quedarà el blog ;)
Antoni, provaré a donar-li una mica de formatge, a veure si no s'accelera tant!
i mentrestant, intentarem no patir.
Pere, és força frustrant. El meu fill i jo, i em consta que molta més gent, vam prémer el botó per parlar m'es d'una vegada, però els més mediàtics (i més polèmics, repeteixo) copaven el micròfon. Els polèmics sempre donen més audiència, ja se sap.
I L'Olga deia veritats com a punys (però que els devien semblar incòmodes de sentir)
Joana, no l'esborro: et convido al que vulguis, un cafè, un te o millor... una copa de cava?
Olga, és que a mi m'agrada la naturalitat. I a tu et veia natural i a la Feliu... gññññ, com vols que t'ho digui? en fi, que jo trobo molt més guapa una dona que s'accepta tal com és que algú que es pinta com una porta per semblar no sé què.
A banda d'això,m'apunto els "corasones", que, pel que dius, deuen ser excel·lents!
Bon profit! trobo molt bé el menjar-se una galeta mentre s'escriu!
Publica un comentari a l'entrada