Neva neu i jo treballo i llegeixo i...

A Blanes no hi neva gaire, però en aquest moment ho està fent. No sé si s'enganxarà a la terra, però si ho fa, tots sabem que, per molt bonic que sigui a la vista i entranyable a nivell emocional, ens donarà molts més problemes que satisfaccions.

Per què, les coses boniques solen ser perjudicials?
O allò que diuen: que si un menjar és bo de gust, segur que porta colesterol o qualsevol altra porqueria, o engreixa o...

Actualment estic llegint Olga Xirinacs i Mati Nuri. Elles i tots els que em llegiu sabeu que no sóc una bona crítica, jo. Que només sóc subjectiva.

Jo sempre llegeixo un parell o tres de coses al mateix temps.
Mal fet! diran els bons lectors, segurament.

Bé, m'és igual, el que diguin els bons lectors. D'Olga estic entre els poemes d"Óssa major" i "L'agonia de Severià Vargas". Aquest darrer el vaig començar ahir i em durarà un parell de dies més, perquè ja m'ha atrapat del tot. Trobo alguna semblança entre un personatge - la Celeste- i un altre personatge, en Carles Maria, protagonista de "Sense malícia", també de l'Olga. Però potser ella em diria que veig visions, no ho sé. Potser li preguntaré. O potser ella mateixa em respondrà des d'aquí. O no. La qüestió és que m'ha atrapat.

També estic atrapada pels poemes de la Mati (Fractal, una de les components de Liter-a-tres). Els seus poemes em colpeixen profundament, potser perquè la conec tant... ella és críptica, però transparent per mi. O a mi m'ho sembla. El dia que els publiquin us els recomanaré perquè realment valen la pena.

I ara per ara, fora del diari, els blogs i els escrits d'alguns alumnes de l'escola, no estic llegint res més. Ah, si. Com que tinc poca memòria, cada dos per tres estic llegint les instruccions del forn, que encara no m'he après si el botó del gratinat és el de ratlletes o el de la mena d'espiral. Sóc un cas com un cabàs. Els llibres d'instruccions són molt difícils de llegir. Estan fets per a tontos, però els tontos no els entenem... què hi farem.

I ara us deixo, que, després d'interpretar el sociograma de la classe de quart de primària - deunidó- em ve de gust escriure una estona.

I continua nevant, però el terra està moll, no pas nevat.

He "salvat" les meves plantetes, les he posat sota cobert, no sigui que se'm gelin, ara que estan tan precioses... no puc fer-vos-en cap foto perquè - com sempre- quan la necessito, la màquina té la bateria esgotada. Sóc un cas com un cabàs, ja us ho he dit.

ah, si: avui és el dia de la dona... no?