Estic fent un kit-kat de la neteja de casa. Un mini entrepà de formatge, un cafetó i mirar el correu. La meva R. encara està de baixa (y lo que te rondaré, morena), així que estic fent de mestressa de casa "comme il faut", que ara feia temps, des de la marxa dels nois a estudiar les carreres respectives "a fora", que no m'hi posava amb tanta fúria. Que una és i ha estat mestressa de casa "a més a més" de totes els altres rols que li pertocaven, però mai li ha agradat res que no sigui la planxa, la cuina (de vegades) i poca cosa més. Odio treure la pols. Odio fregar el parquet i que després vingui la Taca i hi torni a marcar les potetes. Odio netejar els banys, fregar vidres, fer els llits (deumeu, aquí l'odi ja és visceral).
E puo, si muove.
O sigui: malgrat el meu odi visceral a algunes de les tasques casolanes, les faig i (anava a dir les faig i callo, però no és cert: les faig i no callo).
Ahir va fer un any de la mort de Pepe Rubianes. Fa un moment, a cal Saragatona, deixava un comentari al respecte. L'acidesa de l'humor del Pepe, homenatjat a moltes emissores de ràdio i cadenes de tele, ahir, se'm va barrejar amb l'ensucrada música de Chopin, a qui admiro profundament, però del qual no puc escoltar gaire música seguida perquè m'empatxa. Els seus grans valsos, per exemple, són preciosos, però per escoltar-ne un parell i canviar el cd per una micona de jazz.
I que per què parlo de Chopin? doncs perquè ahir va fer dos-cents anys del seu naixement.
És que com més escric, més m'oblido del que volia dir (Alzheimer de lletres?) i menys sé estructurar les frases.
Oix, a més, és que estic aquí escrivint, pensant que ja porto un quart d'hora fent el kit-kat, que ja m'he menjat l'entrepà i m'he pres el cafè i he llegit el correu i em falta fer tot el menjadoooooooooor! arggggg
Us deixo una miqueta de Chopin. Jo vaig tocar aquest vals un dia... ara no sabria ni com posar-m'hi, aix, que tinc els dits molt més avesats a acariciar el teclat del pecé que les tecles del piano.
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
16 comentaris:
apa, no t'hi cansis, i quan acabis, si no en tens prou a ca meu hi ha les portes obertes :D (huas huas huas)
Jo odio fer les feines de casa...Gran Rubianes....com passa el temps...no l'oblidarem era irrepetible únic genial....De Chopin m'agraden els nocturns...els valsos no gaire....Només passava a saludar-te...excompanya de personatges itinerants....
ei,
compaginar les "labores del hogar" i la música és la millor manera de disfrutar netejant.
;)
Uf! quina mandra això deles feines de casa!
Em sap molt de greu sempre que sento algú que sabia tocar uns instrument i diu que ja no... potse r perquè jo no n'he tocat mai cap i em sembla imperdonable deixar-ho perdre... aix! Serà culpa de les altres tecles?
Fixa't, ahir recordava Chopin al bloc i se m'oblidava Rubianes: imperdonable. Veig que també els ajunta Biel Mesquida. Ai, aquest meu anar lluny per oblidar els de la vora. Encara que el que importa no és el mes i l'any sinó que romanguin vius en la memòria i que surtin i entrin quan sigui.
Estic amb la Carme, què pot haver més bonic que interpretar? Practica!
LES FEINES DE CASA QUIN FASTIC¡.
LA GENT NO ES MORA MENTRES LES RECORDEM....PUTSER CHOPIN ES MORT?NO ES VIU I BEN VIU.
ARA SURTO DE CASA PER ANAR A ESCOLTAR A JOAN BAEZ.
JUGANT AMB BCN.
Jugant, que bé! et va agradar, la joan Baez? A mi m'encantava, però d'això fa molts anys! ara fa molt i molt temps que no la sento...
Pere, ens passa tates vegades, això, eh? vull dir, oblidar-nos dels que tenim més a prop per recordar-nos dels més llunyans... no puc practicar piano, està desafinat, jejeje... (i els meus dits no se'n recorden de res)
Carme, a mi també em sembla imperdonable, però no dono per més! i la meva paciència no està feta a prova d'aprenentatge d'instrument (em moria, quan havia de passar hores davant el piano, era superior a mi!)
Eulàlia, la música que no falti mai! (encara que no la pugui tocar!)
Hola Elvira, jo fa temps que no vaig a casa de ningú, sóc una impresentable... a veure si reprenc el bon costum de passar a saludar. Una abraçada!
Clidice, si vols vinc! les penes entre dues, són menys (o no era així?)
no es podrien autogestionar les funcions de manteniment de les cases? tants i tants avenços tecnològics per acabar passant el motxo perdent el temps a diari!!!
LA BAEZ,ESPLENDIDA,QUINA SOPRANO¡.
PERO LO MILLOR, EL MEU RETROBAMENT AMB LA NOIA QUE VAIG SER......
JUGANT,,,,
IBM, no hi havia un robot que "donaven" amb La Vanguardia que es veu que s'ho fa tot sol? (ignoro si també fa el sopar i si talla els cabells, si fos així ja seria la repera)
Jugant, quan comencem a mirar enrere i retrobar la noia que vam ser... jejeje, vol dir que hem viscut força, oi que si? (i tat de bo poguem viure molt més!)
¿Saps per què odiem tant treure la pols? ( A mi és el que més em fastigueja ) Perquè ens recorda contínuament allò de : Ets pols i tornaràs a la pols. Quina merda.
Ets una dona volcànica: pendent del diari, dels aniversaris, de la neteja, del blog, de la música, de prendre un respir, de treure la Taca... buf, buf, buf
Ostres, Olga, vols dir, que és per això? No m'ho havia plantejat mai, però potser tens raó!
Paseante, ser una dona volcànica és bo o és dolent? eh? eh? eh?
jo també odio fer les feines... i siiiii és horroròs fregar el terra i que passi l'Obi tan tranquilet a tornar a deixar les potetes... sempre es veuen a contrallum, sempre!!!!
Publica un comentari a l'entrada