Entrades
Ho faig amb una cançó que em va marcar. Igual que totes les de la cantant Cecília, morta abans d'hora...
De fet, ja sabeu que sóc tan eclèctica que tant us hauria pogut penjar aquesta com qualsevol altra. He dubtat molt... tinc una banda sonora que no es pot escoltar sencera encara que visqui cinquanta anys més (que no sé si serà el cas, gairebé espero que no, que prefereixo que em recordin "jove", hehehe)
Doncs res, aquí va:
El video l'he trobat a youtube i no conec les persones que hi surten.
9 comentaris:
Quina cançó més entranyable!
Petó de dissabte, Arare!
L'enyor viatja pel teu blog.
M'agrada la tria que has fet, Arare.
Mari trini no? potser en tot cas la canço un clasic .
Mare meva... quins records!
gràcies per participar en aquest revival. Malaguanyada Cecília!
Quins records, Montse! A mi la Cecília també m'arribava molt.
Com arriba a quedar de lluny en el temps aquesta cançó i tot i això recordo perfectament la lletra tota.
Mira que n'hi arriba a haver d'aquestes dames-dames.
Bona setmana Reina Arare!
Noia quins records tan bonics. M'encanta Cecilia.
Salutacions guapa!
Pepi, a mi també m'agradava molt (i encra m'agrada, és clar!) pobra, malaguanyada...
Assumpta, segur que n'hi ha més d'una i de dues i de... una cançó que, junt amb el ramito de violetas, m'ha agradat molt sempre.
Glòria, pobra, la cecília, quina vida més curta!
Jesús, tu saps prou bé que no m'apunto a tot perquè no puc, que si no... :)
Joana, records de colors, que ens colpeixen, encara...
Striper, despistat! Mari Trini també és morta, però la cançó és de Cecília :)
Pilar, encantada de rebre't al meu blog!!!
Fanal, ara mateix, t'he de desitjar un bon dilluns, així que un petonet de dilluns, guapa!
Publica un comentari a l'entrada