Entrades
T'estimem, Ovidi. De debò.
I és que... va com va...
1 dia sense Miguel Delibes, autor culpable: em va fer "robar" un llibre de la prestatgeria "dels grans" - eren lectures prohibides per a una nena de deu anys - i em va fer començar a estimar la literatura amb majúscules.
Diario de un emigrante va ser la meva primera obra literària de veritat. La primera que vaig llegir. Gràcies, Miguel Delibes. Descansa en pau.
10 comentaris:
Ai, Ovidi, ai. Em quedo, per dir-ne un, amb el "poema sense acabar" de Papasseit.
Compartim els dos amors.
dos essers estimatas que ens han deixat, n'he parlat en més d'una ocasió de L'oividi..i ahir de Delibes car tocava...15 anys sense l'Ovidi....com passa el temps.
Aquesta mirada obstinada, encarada a una utopia que encara no s'ha fet realitat... ¡quants n'ha deixat pel camí, la ineptitud dels polítics!
M'encanta la foto de l'Ovidi que has escollit. En quantes persones s'ha quedat per sempre! Com si fos ahir, o com si encara fos ara. Suposo que d'aquí quinze anys seguirem dient el mateix,tant de l'Ovidi com de la literatura del Delibes.
DIMONIS QUE "GUAPO"ERA¡¡¡¡¡
UNA NIT SE TARDOR FAÇANA DE LA SAGRADA FAMILIA,ELL DRET ENVOLTAT DE LLUM....QUINA NIT.
EL MEU ES "CINCO HORAS CON MARIO" I "LOS SANTOS INOCENTES".
BON CAP DE SETMANA.
JUGANT...
Aquesta gent no marxarà mai. Queda el seu llegat. Potser etern.
Ovidi era molt bó en el que va fer.
I Delibes, no cal afegir res més.
Una bona mostra de sensibil·litat la teva. Cal recordar-los i reviure'ls mitjançant els seus llegats.
El teu post em recorda, una vegada més, que les arts es trenen fins i tot més enllà de la mort.
M'agrada l'Ovidi i també Delibes. Dues sensibilitats unides aquí, en el teu espai, que he vingut a trobar.
Publica un comentari a l'entrada