12 de març, 2010

15 anys i un dia

15 anys sense Ovidi...

 imatge de google

T'estimem, Ovidi. De debò.

I és que... va com va...


1 dia sense Miguel Delibes,  autor culpable: em va fer "robar" un llibre de la prestatgeria "dels grans" - eren lectures prohibides per a una nena de deu anys -  i em va fer començar a estimar la literatura amb majúscules.
Diario de un emigrante va ser la meva primera obra literària de veritat. La primera que vaig llegir. Gràcies, Miguel Delibes. Descansa en pau.
imatge de google

10 comentaris:

Albert ha dit...

Ai, Ovidi, ai. Em quedo, per dir-ne un, amb el "poema sense acabar" de Papasseit.

miquel ha dit...

Compartim els dos amors.

Francesc Puigcarbó ha dit...

dos essers estimatas que ens han deixat, n'he parlat en més d'una ocasió de L'oividi..i ahir de Delibes car tocava...15 anys sense l'Ovidi....com passa el temps.

Olga Xirinacs ha dit...

Aquesta mirada obstinada, encarada a una utopia que encara no s'ha fet realitat... ¡quants n'ha deixat pel camí, la ineptitud dels polítics!

Magda ha dit...

M'encanta la foto de l'Ovidi que has escollit. En quantes persones s'ha quedat per sempre! Com si fos ahir, o com si encara fos ara. Suposo que d'aquí quinze anys seguirem dient el mateix,tant de l'Ovidi com de la literatura del Delibes.

Anònim ha dit...

DIMONIS QUE "GUAPO"ERA¡¡¡¡¡
UNA NIT SE TARDOR FAÇANA DE LA SAGRADA FAMILIA,ELL DRET ENVOLTAT DE LLUM....QUINA NIT.
EL MEU ES "CINCO HORAS CON MARIO" I "LOS SANTOS INOCENTES".
BON CAP DE SETMANA.
JUGANT...

el paseante ha dit...

Aquesta gent no marxarà mai. Queda el seu llegat. Potser etern.

Elena Casero ha dit...

Ovidi era molt bó en el que va fer.

I Delibes, no cal afegir res més.

assumpta ha dit...

Una bona mostra de sensibil·litat la teva. Cal recordar-los i reviure'ls mitjançant els seus llegats.

Pilar ha dit...

El teu post em recorda, una vegada més, que les arts es trenen fins i tot més enllà de la mort.
M'agrada l'Ovidi i també Delibes. Dues sensibilitats unides aquí, en el teu espai, que he vingut a trobar.