Entrades
ja tinc el primer menisc "arreglat" (bé, això és un dir, perquè el que fan és que treuen la part trencada i la llencen a les escombraries i santes pasqües) o sigui que a partir d'ara "no hi sóc tota"! (que fort!) i encara em queda un menisc per "arreglar"! maremeva! ho faré quan aquesta cama estigui bé del tot, tot i que no em puc queixar: em van operar dilluns, i avui, dimecres, camino per casa sense crosses, una mica com si no m'haguessin fet res, només que vaig embenada des del turmell fins a mitja cuixa, just per no poder-me posar mitges de fer patir (sort que mai no em poso mitges de fer patir, últimament)
L'anestessista era guapot (era com un fillet, i molt guapo) però no em trobava les venes de la mà! i és que tinc venes de conill, jo, a les mans, que em va punxar tres vegades (i em va fer un mal, el fillet dels coll...) i cada vegada se'm trencava la vena! argggggg... això va ser el pitjor, perquè finalment em va puxar al mig del braç, que és el lloc de les punxades "de tota la vida" i no va tenir problemes per posar-me la via.
Després vaig entrar en el son dels justos (o en el dels anestessiats) i no em vaig assabentar de res més fins que, mig adormida encara, el metge em va venir a explicar no se què d'un croisant (la carpanta que jo portava...i va i m'explica allò del croisant).
Llavors em van pujar a l'habitació i jo "ja" estava despreta. Arribo i el J S em diu "què, com ha anat" i jo li dic "ara em portaran un croisant per berenar"... "ah", va dir, i es va pensar que li prenia el pèl o que estava adormida, encara.
Total, que el croisant no apareixia i jo amb una gana que em moria, però no em volien donar menjar! (aquesta tortura si que no els la perdono!) i a les 11 de la nit ve el metge i li explica al JS(jo estva mig adormida i vaig obrir un ull i les orelles, per això el vaig sentir) va i li diu
"Imaginemos que el menisco es un croisant: pues hemos sacado uno de los cuernos y la tercera parte de..."
la mare que el va parir... i el meu croisant, què? eh? eh? eh? eh? (adoneu-vos-en dels quatre eh's. Tal era la gana!)
total: em van portar "un zumito" i tira que te vas! i fins al matí següent res de menjar!!!!
Per tant: el pitjor d'una operació de menisc són les punxades de quan no troben les venes i la carpanta que passes!
Desitjo i espero que mai no us hagin d'operar el menisc... passareu una ganaaaaaaaaaaaaaa...
hehehe! la Maitena és GRAN!
18 comentaris:
si que n'és de gran la Maitena :P ara tinc por, perquè si mai m'han d'operar del menisc, veig que no n'hi ha prou amb què l'anestesista estigui com un formatget. Te l'acabaries menjant: literalment! :P
Me n'alegro que tornis a tenir bon humor :)
Hem de començar una recollida de signatures per a què deixin menjar croissants a les acabades d'operar del menisc. És injust!!
La cosa està en no menjar el crusan i passar gana o menjar-lo per vomitar-lo (que és el que passa quan hi ha anestèsia) i també passar gana...(És que m'han operat unes quantes vegades).
Arare: ja veig que tenim els mateixos o semblants gustos musicals. M'agrada molt en Nick Cave!
Vaja, hauríem de fer la penya dels anestesiats, fans de quiròfan, etc. Llibre col·lectiu de contes individuals: "Històries per no dormir, o per dormir de gust".
Veig que t'ho has pres bé, i m'alegro de la bona recuperació.
¡Avanti!
Olga X.
Em resulta més fàcil signar amb el nom i enviar els comentaris com anònims: és la sortida més ràpida.
Olga X.
I avui que has esmorzat?, je,je
Celebro que tot hagi anat tan bé!!!
Petons reina!!!
=)
Ja ja ja, que no falti mai l'humor!
Un petonàs.
bona tornada a casa!
Lo de la gana que es passa és el pitjor, ho se per massa experiència . Els meniscs els tinc tots dos, però.
Va! Quatre diesi a caminar per la platja!
Cuida't molt i aprofita pe menjar croisants mmmara mateix també en menjaria un!
Petons i Bon Nadal!
Cuida't, xiqueta!
(Passar gana...de què, dius?)
Ostres tu... un menisc per dinar el dia de Nadal???
Aixxx....
A millorar-se eh???!
:-D
Signo la proposta del Salvador Macip!
Vinga, passeu-me un boli!!
el teu anestessista no té blog? l'hauriem de llegir...
el pitjor ja ha passat!
Jo com la poesiaula, no hi ha foto del anestesista?????
Si et serveix de consol jo tampoc no hi sóc tot, em falten 2 dents.
Reinaaaaaaaa, m'agrada veure que estàs tant divina com sempre!!
Gana?, ara per Nadal la mates!!
Petons guapa.
Arare!!! potser no hi ets tota, però ets fabulosa!!! m'alegro que estiguis tant i tant bé!
1 patonàs! i et dic el mateix de sempre: llegir-te és una alegria per l'ànima!!!
1 pató!
Celebro que anés tot bé. Ara, amb tots els detalls i els detallets he caigut rodó a la meitat del teu post. Sóc hipocondríac, ncht, ncht, ncht.
M'adono que no he dit res a ningú, em pensava que ho havia fet, però darrerament la meva memòria de peix em traiciona.
Moltes gràcies a tothom, ells i elles, per les vostres paraules carregades de "carinyo" (ja ho sé, ja ho sé, m'he d'empollar el diccionari de català, que cada dia parlo pitjor, aixxx)
Una abraçada per tothom!
Publica un comentari a l'entrada