Vejam...
Aquesta primera cançó em porta records molt especials. Me la cantava la meva mare quan jo era petita i el que m'agradava i em sorprenia era que per "aprendre de lletra" s'hagués d'anar "a costura" en lloc d'anar "al col·legi". Al youtube no trobo cap versió que m'agradi més que aquesta, tot i que suposo que n'hi ha moltes més. L'altra que trobo és de la Marina Rossell i no m'agrada gens ni mica ni gota ni res, per això no la poso.
_____________________________
Aquesta no sé si és ben bé una nadala, "veig" els meus pares assajant-la amb la coral de la qual formaven part. Recordo el nom del director, "el Sr. Llàtzer"... i una nit, prop de la nit de Nadal que assajaven a casa nostra, mentre cantaven precisament aquesta cançó, va sonar el telèfon: un oncle de la meva mare s'acabava de morir. Va ser la primera vegada que vaig prendre consciència de la mort i sempre he associat aquesta música amb la mort de l'oncle Rossend.
Ahir us vaig dir que la coral assajava a casa. mentia. Després vaig recordar que els que assajven eren uns quants - no tota la coral- perquè havien de cantar aquesta peça a la missa del gall. Si fins i tot hi havia mossèn Joan (em sembla que era mossèn Joan, ara no em voldria equivocar)... era impensable, ficar tota la coral al menjador de casa, però els records sempre poden traicionar.
He trobat algunes variacions, en aquesta peça que jo pensava que era de Schubert.
El tema és un nen que passeja pel camp i es troba una rosa de bardissa. Li agrada tant que vol agafar-la però la rosa l'atura i li diu "pensa que si m'agafes, jo moriré, però a tu et punxaré". El nen no fa cas del que li diu la rosa i l'agafa. La rosa mor i el nen es punxa.
ATENCIÓ!
La Merike m'ha buscat més informació - gràcies merike - jo no me'n recordo mai, de la wikipèdia i és genial! allà podeu veure toooota aquesta informació (tant de bo jo hagués comnençat per aquí).
Buscant buscant he anat a parar a un blog on he trobat la lletra i - oh sorpresa!- veig que aquesta segona variant no la dóna com a una obra de Schubert sinó de Harm.H.Werner.Continuo buscant i, efectivament, tot indica que seria de Werner i tanmateix, el títol de la cançó és el mateix... sigui com sigui, em quedo amb el dubte i continuaré buscant. Queda clar, al menys, que la primera és una cançó i la segona n'és una altra, amb el mateix títol, amb el mateix tema, una de Schubert, l'altra de Werner. O no?
________________
Aquí us deixo la lletra que cantaven a casa. Ho feien amb la música de la versió de Werner, no pas de la de Schubert. Si la voleu cantar... és preciosa!
ROSA DE BARDISSA
I una rosa un nin trobà, rosa de bardissa
fresca i tendra el va encisar
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
Diu el nen jo et trencaré, rosa de bardissa
diu la flor jo et punxaré
per que te'n recordis bé,
car ne sóc punxadissa
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
I ell esquerp la va trencar,
rosa de bardissa;
i la flor el va punxar,
i ell, de bo de bo plorà
car n'era punxadissa
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
Tradicional alemanya ( Harm. H. Werner)
11 comentaris:
He navegat per un precios repertori de nadales. Gracies.
Noia, també estàs posada en Nadales! A mi em treus del Fum, Fum, Fum i, del "Tamborilero"...
"La mare de déu" era la cançó que sempre em cantava la meva àvia. Gràcies :)
Quin post encantador!
Trobat sols la Wikipedia castellà:
Heidenröslein - Wikipedia, la enciclopedia libre
Merike, actualitzo amb la teva informació, moltíssimes gràcies!!!! així ara resulta que és de Goethe!!això de la blogosfera és fantàstic!
Una abraçada i Bon Nadal!
Clidice, a casa la cantava l'àvia, també, però les que tenien bona veu de veritat eren la mare i la tieta, per això jo em quedava amb les seves versions, hehehe...
Ui, Glòria, posadíssima (de veritat) és que m'havia fet un tip de cantar-ne (i no solament nadales)
A casa ens encanta cantar :)
Striper, no cantis victòria, que en vénen més, jajajaja... d'aquí fins al 25 us aniré bombardejant! (de nadaaaaaaaales)
Vinc de casa de la Eli i nena de 50 anys i de bon veure el teu blocaire invisible te ha deixat pistes al seu bloc dues !!!! així que espabila.(:-
Sr o sra. Anònim, és vostè el meu/la meva blocaire invisible? Però si m'acabo de passejar per TOTS els inscrits i els ullets em fan pampallugues i no he estat capaç de veure cap pista, aixxxxxx...
de tota manera, gràciesssssss!!!
Si guapa soc jo el teu blocaire invisible en l'anonim hi ha una pista, prou important i al meu bloc que fa uns dies no em comentes hi han dos mes, pasat les piles .per cer a mi no m'ha tocat la loteria.
Publica un comentari a l'entrada