Avui dues versions d'una cançó dolça, de melodia inoblidable. Ja sabeu, jo busco i, amb el que trobo pel youtube, vaig fent. Aquesta versió, per la seva senzillesa, l'he trobat força reeixida:
No pot faltar l'Escolania de Montserrat. M'agrada molt més que el Virolai, algun dia us tornaré a explicar per què... o no.
La versió de la Raquel Xiberta també és magnífica, però com que no em vull repetir, si la voleu sentir, al seu blog la podeu trobar.
Avui hem estat d'aniversari: la meva cosina "petita" n'ha complert cinquanta... la Neus. Aquella nena... aquella noieta... aquella noia... aquella dona! no pot ser, però és! ens en portem poquets, ep! ;)
PER MOLTS ANYS, NEUS!!!!!! ha estat una festa magnífica.
Em permets que, entre nadales, et dediqui un tema? (però l'has d'escoltar des de casa, eh? a la feina no!!!)
per tu, amb tot el carinyo:
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
3 comentaris:
Aquest tarda he anat a veure Lo misteri de Nadakl, del quico el celio i trope.. Una pasada i es clar cantaven nadales.
Qui canta / els seus mals espanta. I visca la música...
És més entendridor el vals venezolà que les dues versions de Les 12 van tocant: una per llefiscosa i l'altra per massa triomfalista quan ha de ser una cançó íntima.
No perdis el ritme, busca, busca, que buscant es troba i així ens il·lustres.
Petons.
Jo també em quedo amb el vals veneçolà...:) és maquíssima aquesta peça musical!
I que són cinquanta? Doncs cinquanta!!! Ná...
Felicitats a la Neus (amb aquest nom tan hivernal...)!
Publica un comentari a l'entrada