no coneixia el david gates. quina veu més bonica... m'agrada com canta. la tercera cançó l'havia escoltada però la primera no i m'ha agradat molt. jo també m'estaria escoltant...
lo començament de la segona música... m'ha recordat el "lobo hombre en parís".
Iruna, de vegades ens fiquem al youtube a buscar una música i acabem posant-ne una completament diferent de la que havíem previst, veritat? al menys a mi em passa! ves, jo buscava una peça de jazz i mira tu per on...
8 comentaris:
ui! quanta melancolia! :)
no coneixia el david gates. quina veu més bonica... m'agrada com canta. la tercera cançó l'havia escoltada però la primera no i m'ha agradat molt. jo també m'estaria escoltant...
lo començament de la segona música... m'ha recordat el "lobo hombre en parís".
bon dia, montse
Sempre agrada recordar amb musica.
què m'agraden!
Una micona, Clidice :) però de tant en tant m'agrada retornar (musicalment) al passat.
Iruna, de vegades ens fiquem al youtube a buscar una música i acabem posant-ne una completament diferent de la que havíem previst, veritat? al menys a mi em passa! ves, jo buscava una peça de jazz i mira tu per on...
Bona nit, ja, reina mora!
Si, Striper, la música sempre ens evoca moments, i normalment, moments o molt feliços o molt tristos però mai no ens deixa indiferents...
si, eh, Deric? :)
Publica un comentari a l'entrada