Dedicat especialment a Fanal blau!
Aquesta recepta la vaig treure de la revista Lecturas, l'any 1988. Ha plogut! Jo treballava a l'escola Sant Lluís, a Nou Barris. Vaig omplir una llibreta de la mateixa escola amb receptes que m'anaven donant les altres mestres o que treia de revistes o diaris que queien a les meves mans i que em cridaven l'atenció. Totes les receptes que tinc en aquesta llibreta les he fet alguna vegada. Aquí deixo la del pastís de carxofa. És boníiiiiiiiiiisim! Bon profit!
(disculpeu les taquetes del paper... té anys!)
ah... lletra "maquillada" ;)
una coseta de res: si faig la imatge més gran, no hi cap. Així que si la voleu llegir bé, heu de clicar-hi al damunt!
12 comentaris:
Un guradarem aquesta trecepta promet.
hehehhe... escrivies amb pauta!
ÔÔ...com acostuma a dir vostè...;) pauta montesori?
gràcies, montse-arare...
un petó i una abraçada!
Els amics de tota la vida de na Fanalet Blau també la podem fer servir???
X¬DDDDDDDDDDDDDDDDD!!!
Petonets de postres!
:¬)*****
Striper, a més a més és afroasiàtica (ai, volia dir afrodisíaca)
;)
Isabel, és que l'any 88 jo era molt petita :D
Fanal, pauta si, pauta Montessori, no, aquella és un xiquet més complicada ÔÔ!!!
Barbollaire, els amics de tota la vida de la Fanalet blau són amics meus de tota la vida, així que també la podeu fer servir, faltaria més!
petonetssssssss
La copio, m'ha semblat que realment pot estar molt bé.
Ja et diré alguna cosa quan l'hagi feta!
Gràcies Reinaaa!
=)
Molt bé, -assumpta- ja em diràs si la fas algun dia (és pesadeta de fer, però surt molt bona) jo tinc variacions molt més senzilles, però aquesta és "l'original".
de ressssssssss, wapaaaaaaaa
Jo també tinc una llibreta amb tot de receptes tretes del dominical de El País dels primers anys 90.
ui! un altre que guarda relíquies, com jo! :)
Publica un comentari a l'entrada