10 de novembre, 2009

Una mica de vida i anar-se'n "por los cerros de Úbeda"

Mentre jo feia crawll (s'escriu així?) i esquena  pel meu carril intentant nedar recta (sempre m'ha costat, nedar recta) sonava a tota pastilla la música de David Bisbal. Heu nedat, alguna vegada, amb la música bisbalenca?  Les senyores de la piscina "petita" anaven fent allò del aquagym. Jo ho volia provar, però primer vaig decidir "mirar". Ara ja he vist que no ho provaré. Al menys no a les sessions que fan en aquella hora! em faria tantíssima vergonya que passo!

Avui n'he fet 40, de piscines, fins ahir només havia arribat a 30. No tinc pas la intenció de batre cap rècord, però espero poder fer un parell de quilòmetres  (80 piscines) de dos a tres cops a la setmana, que tampoc no és demanar-los massa als meus meniscs, dic jo! a més, no faig braça, que és el que tinc prohibit i que va ser la meva especialitat quan nedava i feia compatició per allà pel Pleistocè... encara guardo alguna medalleta, tot i que a mi  no serà per medalles... hehehe... doncs això: que mentre no m'operi, nedar ja em va prou bé.

He portat dues bosses de llibres "al pis de baix", perquè ja no m'hi caben, els llibres, a casa, i tampoc no és qüestió d'estar tota la vida amb caixes per terra, que era el que passava ara. Així que, molt a pesar meu, hi ha una colla de llibres que viuran a baix "amb els nens", que només vénen el cap de setmana. Pobrets (els llibres, que no els nens)...  la Ramona m'ha explicat un bocinet de la seva vida. És un encant. Ara està aprenent català i el parlarà en quatre dies! a casa hi ve dos dies a la setmana i jo no havia vist mai una persona tan treballadora enlloc del món mundial. Jo crec que l'hauríem d'adoptar (de fet, té edat per ser una filleta) però molt em temo que el seu marit no hi estaria pas d'acord, hehehe... li he demanat permís per escriure sobre ella. Algun dia potser ho farem: una novel·la de la seva dura vida. Però sembla que l'Angeles Caso se m'ha avançat, coi d'escriptores que s'avancen als aconteixements, txts, txts... i van i a més a més guanyen el Planeta, apa, com si res!

M'he endut la Taca al veterinari (hi treballa en Jordi, però les mares dels veterinaris han de pagar trinco-trinco com els altres, com els altres, en dono fe perquè no se'm pogués confondre mai amb un millet qualsevol, ep!) La Laia, que és dermatòloga d'animalons, m'ha dit que la Taca ha agafat una infecció vés a saber on... tant pot ser quan salta i corre per la platja com quan salta i corre per la "punta del Tordera", però des que ens van tancar "Pinya de Rosa", que ja us vaig dir que ho va comprar un rus que hi va posar tanques, no hi ha cap lloc en condicions per treure els animalets perquè corrin. Tot és brut i deixat i si vols treure els gossets els has de treure lligats i apa... que es fotin!  A França això no passa. Entres a un restaurant i preguntes que puc entrar amb el gosset? i et miren estrany com volent dir  i per què no hi hauríeu de poder entrar, amb el gosset, ànimes de càntir? l'any passat, a Estepona hi havia un senyor que gastava un mega-iot i un gos d'aquells tan macos que valen una pasta, no com la pobreta Taca, que és un no t'hi fixis amb careta de Beagle i cos de cilindre amb potetes, tot i que és una gossa encisadora. Però les coses són com són i la taca és com és. Bé, doncs el súper milionari del mega-iot i el gos guapíssim, estava prenent una copa  en un dels bars del port i xerrava amb uns de la taula del costat. Jo tenia l'antena posada i vaig sentir que havia deixat d'anar a un hotel d'aquells súper-súper, perquè no li acceptaven el gos. I es veu que els va dir:
 Adonde voy yo va mi perro conmigo y si no me lo aceptan, buscaré otro sitio. Y a ver si así se dan cuenta de que los animales de compañía - si tienen dueños formales- no tienen por qué ser  (com es diu rebutjats en castellà?) doncs això!. ¿Discriminados?  no, no era això el que va dir, però venia a ser alguna cosa semblant. Fins i tot em va caure bé i tot, el súper-mega-milionari del súper-iot i del súper-gos. Vaig acariciar la Taca i li vaig dir: Taqueta, a partir d'ara, si  no et deixen entrar en algun lloc on jo consideri que no molestes, jo tampoc no hi aniré. (Tampoc no es tracta de dur-la al Liceu, no us penseu que sóc tan babaua) en fi, que ja m'enteneu!


imatge: google

Total: que la Taca té una infecció que ha "pillat" en algun  dels terrenys bruts i fastigosos i plens de merda (amb perdó) que tenim... que si veiessiu el bosquet de sota de casa, fa fàstic... ple de llaunes, paperots, roba bruta, restes de menjar, caques de gossos dels que els seus amos són uns impresentables (que no els gossos), burilles, kleenex bruts, bolquers, compreses i altres mandangues... ja callo, ja callo!

I a la tarda he sortit amb la mare a fer un cafè i hem anat al Portal a comprar peix i... ostres, es cansa molt, la trobo fluixeta, pobra mare... com s'ha de fer, per tornar la il·lusió a algú que l'ha perduda fa molt temps?  ja ho deia jo... analítiques, metges, especialistes... buf,buf,buf... i ara si que paro, que encara ploraré.


imatge: google

ah! ahir vam veure Millenium 2. No ens va decebre. Sabíem a què anàvem. Si heu llegit el llibre 2 ja hi podeu anar. Si voleu, és clar, només faltaria!
_____________________________________
A veure, qui és el guapo que s'atreveix a fer aqua gym amb "Bisbal"? eh? eh? eh?

18 comentaris:

Striper ha dit...

Et desitjo que la taca es recuperi, i es veritat aquest estiu a França a lña Lluna hasta li van portar un pot amb aigua i la vam poguer entrar al museu.

Joana ha dit...

Jajajajaja! Amb en Bisbal :)
Jo també vaig a nedar i sovint em miro les que fan Aquagim amb una música que espanta d'alta.
Ja busco l'hora que no i ha nensni Aquagim...més relaxant!
Cuida't els genolls i a fer quàdriceps!
Cuida la mare, la Taca...aixxx que ens toca cuidat a tothom. Hem d'estar bé i anar poc al metge que se'ns queden i no podem :)
petons Arare!

Clidice ha dit...

estic esgotada! nena! sort que estàs en "baixa forma"! però m'ho he passat la mar de bé llegint-te ;)

Anònim ha dit...

Els de marca no t'hi fixis com la Taca són millors, perquè agafen lo millor de cada casa! Amb el permis del Frodo, que és de marca... L'aquagim em fa certa vergonya, veure-les totes amb els braços amunt i amb el casc, em recorda el gag del tricicle...

Super abraçada!

M'ha agradat rellegir-te; feia temps...

Joana ha dit...

Per això estàs tu tan estupenda!!!
Lo dels llibres.... t'entenc, per aquest motiu de tant en tant tinc una "dèria" i en regalo...
Petons

Anònim ha dit...

Feina pels veterinaris, que no falti! Ja veus, jo tinc a casa un "projecte" de veterinari, i tot i ser optimiste, de vegades veu el futur una mica negre... és una carrera que requereix molt d'esforç, pobret.
Que es posi forta la iaia.

Deric ha dit...

a mi em fa molta enveja quan veig això que passa a França que pots anar amb el teu gos, ben educat, fins i tot en metro o bus... tan diferent d'aquí que et fan sentir com un delinqüent només per anar amb la teva gosseta pel carrer

Violeta ha dit...

La il·lusió l'ha de recuperar ella mateixa dona, això ja ho saps! L'ha de trobar en ella i amb ella, sinó, no serveix massa de res.

Ei, amb alguns d'aquests músics havia anat jo de bolo de petia! Quina gràcia!

Altantu amb la Punta de la Tordera, és un niu de mè (l'Apu allà agafava paparres sempre!).

el paseante ha dit...

Un munt d'històries en un sol post (jo tindria teca per un mes seguit de blog). Et comentaré només que rebutjat és "rechazado". Encara tindran raó els peperos quan diuen que la canalla catalana no coneixeu el castellà. Recordes un programa de fa segles a Catalunya Ràdio que es deia "El lloro, el mico i un senyor de Puerto Rico"? Feien un curset de castellà per a catalanoparlants. M'hi has fet pensar.

Montse ha dit...

Si, paseante, encara tindran raó els peperus (ondiaaaaaaaa) jo recordo més el "digui digui"!!

Montse ha dit...

Violeta, això que dius de la il·lusió... no sé jo si ho aconseguirem... i sobre portar els gossos a passeig, ostres, ens han ben fotut tancant Pinya!

Montse ha dit...

Deric és que França és França! anava a dir Europa, però en teoria, nosaltres també som Europa, encara que només es noti a l'hora de pagar!

Montse ha dit...

Glòria, jo crec que hi ha massa veterinaris, com hi ha massa informàtics com hi ha massa de tot, excepte metges, que sembla ser que els han d'anar a buscar a altres països... ai, no sé pas què farem, el futur el tenen força negrot, si! nosaltres no teníem tants problemes a l'hora de trobar feina!

Montse ha dit...

Joana, jo he fet una pila de llibres que aniran a parar com a regal "extra" de Reis a qui els vulgui de casa que no els tingui. Penso proposar que tots facin el mateix, podem fer un bon intercanvi, si ens ho proposem!

Montse ha dit...

Ramon, jo no ho volia dir, hehehe... però també em recorda els gags del tricicle!

gràcies per tornar a rellegir, a mi també m'agrada, quan vens!

Montse ha dit...

Clidice, no ho entenc, sempre em diuen que "faig massa coses" i que em prengui la vida amb calma... és que no en sé, reina mora, no en sé!

Montse ha dit...

Joana, ja tremolo per quan m'hagin d'operar... no sé pas què faré (i què faran) glups...

Montse ha dit...

Striper, a molts llocs et portaven aigua pels gossos (però he de dir que a Andalusia també m'hi vaig trobar)

I també he de dir que hi ha al menys tres cafeteries a Blanes (elBacchio, la Casa Oliveres i un bar que no recordo com es diu, però quefan uns bocates de pernil increïbles) que admeten que hi vagis emb gos. És on solem anar!!!!