19 de novembre, 2009

L'ART

Tant a la vida com en l'art, de vegades cal escollir entre sentir o entendre.

Traduit de El Arte, conversaciones imaginarias con mi madre, de Juanjo Sáez.
Reservoir Books.




Rachmaninov plays Rachmaninov

Totes les imatges estan baixades de google, excepte la darrera,  del nostre fill.

 


Francisco de Goya: El perro.

Marc Chagall: The three candles


Guinovart: Terra i ocell


 Miquel Gelabert- Landscape




13 comentaris:

Clidice ha dit...

Recordo que quan vaig "saber" això va ser al davant d'un quadre d'en Kandisky. Em van preguntar: què et passa? i jo vaig dir: no ho sé, però em fa molt feliç! :)

Senquiu per la miusic :)

(puf! de comprovació de paraules em surt "tergal", que poc fashion ;P)

poesiaula ha dit...

bona la reflexió, excel·lent la selecció...

Striper ha dit...

Lo important es que agradi, tant es la signatura.

òscar ha dit...

Segurament empès per la ignorància però sempre he optat pel sentir.

Carme ha dit...

Sentir... algunes vegades, entendre unes altres.

Primer ve el sentir, si sento, si m'agrada, ja no cal entendre. Si no sento res busco d'entendre. A vegades etendre també pot portar a sentir.

I a vegades res de res, ni entendre ni sentir...

Marta ha dit...

Jo prefereixo sentir-lo.

Arare ha dit...

Clidice, Vasily Kandinsky també és un dels que a mi em va fer vibrar més... el "primer", però, va ser Velázquez... vaig flipar davant Las Meninas (als 14 anys, quan el vaig veure per primera vegada a través d'un mirall, al museu del Prado)

Arare ha dit...

poesiaula, la veritat és que la selecció s'havia de fer... i en Miquel Gelabert hi havia de ser. Però amb la quantitat d'artistes que hi ha hagut i que hi ha... era impossible intentar que se m'entengués a través d'una frase i quatre imatges... espero que qui ho havia d'entendre ho hagi entès... I ja en tinc prou!

Arare ha dit...

exacte, striper, l'important no és la signatura (tot i que si ho preguntem als marxants d'art, segurament ens explicaran unes quantes coses, hehehe)

Arare ha dit...

Oscar, jo crec que primer hi ha el sentir i després, en tot cas, hi pot haver l'entendre... o no! però penso que cadascú viu l'art d'una manera "molt seva" (gran frase, eh?) ;)

Arare ha dit...

exactament, Carme!!!! així és (o així crec jo que és)

Arare ha dit...

les sensacions, els sentiments, Marta, són taaaaaaaaaan importants!!! (i de vegades no els fem ni cas)

el paseante ha dit...

L'art s'ha de sentir. Si no seria ciència. Si ho he entès bé, la darrera obra és del vostre fill. M'agrada. Em fa sentir una nit per la finestra d'un hotel en una gran ciutat. Però no em facis cas. No hi entenc d'art.