Quin dels meus seguidors s'ha desapuntat del meu blog?
:)
fins ahir n'hi havia 66 i avui només n'hi ha 65... qui s'hagi desapuntat deu haver quedat defraudat del que aquí s'ofereix. No passa res.
Montse - No?I doncs, per què mires quants seguidors tenen els altres blogs, eh? eh? eh?
Arare - Per curiositat
Montse - I una merda!
Arare - d'acoooooooooooooooord, em fan enveja!
Montse - Ara t'escolto! et fan enveja, però "ells" s'ho curren! que tu et limites a escriure quan en tens ganes i sempre fas el mateix. Escriure pim-pam-pum-fuego, el primer que et passa pel cap i molts cops ni tan sols ho rellegeixes. i així no es fa un blog!
Arare - Doncs bé: aquesta és la meva manera de fer un blog.
Montse - Doncs llavors, tros de quòniam, deixa de mirar els seguidors i les estadístiques. O t'ho curres més o calles per sempre!
Arare - tens raó, glups...però jo no sóc així, no hi puc fer res...
Montse - Aleshores, calla!
Arare - v-v-v-vale
Montse - I no diguis vale (no fa tant temps vas dir que intentaries escriure bé el català, ja veig com ho estàs complint)
Arare - és queeeeeeeee...
Montse - No tens excusa!
Arare - No.
Montse - no. Vinga, posa-t'hi!
Arare - Araaaa? és que ara vull anar a llegir i després he quedat amb ma mare i volia escriure una mica i si tingués temps aniria a nedar i...
Montse - ho veus? ETS IMPOSSIBLE!
Arare - :(
Podeu canviar Montse per Arare i Arare per Montse: el resultat és el mateix.
_________________
i ara, a mode de post:
Acabo de fer un apunt per a liter-a-tres, el blog que comparteixo amb l'Elena i amb la Mati des de fa anys. Hi he copiat un altre poema de Miguel Angel i buscava una música adient. Com que el poemari es diu Luna, he pensat en "Hijo de la luna", que és una cançó que sempre m'ha agradat, que quan estudiava cant vaig cantar (hi ha alguna nota realment difícil d'arribar-hi) i m'he plantificat al youtube. Després d'escoltar la versió de sempre, la de Ana Torroja de Mecano, he pensat Aquesta música no s'adiu per a res amb els poemes del meu amic i ho he deixat estar. Però com que la cançó m'agrada, doncs he estat escoltant diverses versions. Us en posaré algunes per si teniu ganes d'escoltar-les.
Aquesta està desactivada, hi haureu d'anar... piano sol.
23 comentaris:
No et capfiquis Arare! a mi de tant en tant també em desapareix algú. Ells s'ho perden, je,je.
Jo no he estat, ja ho veus. Vull que el meu solet sempre estigui vora aquest mar tant bonic.
Quin recull de música que ens has triat avui. Ara m'hi poso una estoneta. Vale?, vull dir: D'acord?
Mil petons!
;)
A vegades desapareixen sense voler-ho. Jo em vaig trobar desapareguda d'alguns blogs sense haver fet res.
I té raó l'Assumpta, de tant en tant desapareix algú.
I el meu comptador, compta un seguidor més dels que hi ha. No, no, no l'he manipulat ni res. És només que blogger no sap comptar i quan no n'està segur dóna dues opcions. Si vull mirar les fotos que no hi caben... en surt un menys i si miro així tal qual surt un més. Això és una cosa molt poc seriosa, ja ho veus.
Al principi t'hi fixes molt en això del comptador, al final el vaig posar al peu de pàgina i ni me'l miro. Els seguidors si, perquè si hi ha algú nou m'agrada veure qui és i si fa coses que paguin la pena :) Si deixen de seguir-me per alguna raó, bé, ja fa anys que vaig assumir que no es pot agradar a tothom, tot i que preferiria que me'n fessin cinc cèntims. No hi tenen cap obligació, és clar, però a vegades és millor poder tenir explicacions amb la gent, no et sembla?
En tot cas: no he estat jo :)
Vale
de vale-valete, imperatiu de valeo; que estiguis bé, passi-ho bé. Adéu. ;)
Veus com si que es pot fer servir?
Es curios pero tots fem una ullada als seguidors.
Ja he comprovat que encara hi sóc... ningú no m'ha esborrat.
Veig que el seguidor 66 se n'ha penedit i ha tornat. Veus com no calia patir? Veure com pugen els seguidors és divertit, però no és una mesura de popularitat ni de qualitat, sinó més aviat de com et mous per la catosfera. Com més blogs segueixis i comentis, més seguidors tens. Un interés relatiu.
Ostres, Montse (o Arare) a mi en lloc de desaparèixer no m'apareixen ;-)
Confirmo el que diu en SM, que és un investigador rigorós.
nanit, reina
Això dels seguidors és una rucada. Ja vaig dir fa temps que sembla una secta. La gent s'hi posa perquè està de moda. Jo et llegeixo sempre i mai m'hi has vist com a seguidor teu (tot i que ho sóc). Però ara que sé que t'agrada Mecano, igual deixo de visitar-te :-)
Jo no he estat eehhh.
Montse, Arare i Reina del Mar...
-Assumpta- entre guions: no em capfico, només m'ha cridat l'atenció...
no has estat tu! que bé! :)
Vale!!!
Oh Carme! que no es tractava d'això, reina mora... no et preocupis, només ironitzava amb mi mateixa, de vegades és un bon exercici :) però gràcies!!!
Clidice, feia mesos que no mirava l'estgadística! que només em guiava pels seguidors (ja veus tu quina tontada)
ostres, quina sort que tampoc hagis estat tu! :D
Vale!
Doncs si, striper, però tu no et podras queixar, eh? ;)
Exacte, SM, i ara, a més a més ja són 68! ep, no val a fer trampes eh? que només ens podem seguir una vegada! hehehe...
Ostgres Pere, això teu encara és més greu! ;)
Paseanteeeeeeeeee, que t'acabo de dedicar una cançó llunàtica per tu solet! no te'n vagis ara,m home, que ser fan de Mecano no és tan greu... n'hi ha que són fans del Dr. House i no els he retirat la paraula, encara!
ah! Paseante i què diries si et digués que també sóc fan de "mago de Oz"? argggggggggg!!! ara si que em retira la paraula per sempre... glups
Arare, vaig ser massa taxatiu amb el meu comentari anterior. A vegades, sembla que dicti sentència. Havia de dir que a mi em sembla una rucada, no que ho sigui. Et demano disculpes. I el Mago de Oz (la peli) sí que m'agrada.
A mi també em sembla una rucada, Paseante... però de vegades les rucades ens fan males passades (toma pareado malo)
disculpar-te per dir el que penses? no home no! cap problema!
La peli a mi també m'agrada :)
I del grup, només m'agrada un àlbum sobre el Camí de Santiago que vaig comprar quan estava molt influïda per haver fet el camí. Reconec que d'aquest grup no m'agrada res més, ho he dit una mica per provocar, hehehehe!
No canviaràs mai, eh? eh? eh? Sempre provocant... Catxis.
Doncs un que s'ho perd, i una que entra.... el meu número de la sort és el 7, doncs mira, doble sort, m'ha tocat el 77, què et sembla.... Em quedo, elis, elis :) Ah, i que consti, que vinc recomanada i ja sé que aquí m'ho passaré "de conya".... Un petó, i un plaer estar a casa teva!!
Cris, encantada :)
passa i seu, posa't còmoda i agafa el que vulguis del moble-bar (aquest que hi ha aquí davant teu, sí, aaara! aquí mateix)apa!
77? ja pensarem alguna cosa, aquest número és xulo!
doncs mira, et prenc la paraula eh? Gràcies reina! :)
(que ve quan vens recomanat, és com un passi VIP) juju
Publica un comentari a l'entrada