Lectures d'estiu - 5

Després del tercer volum de la trilogia de Larson, li va tocar el torn a  Olor de colònia, de Sílvia Alcántara. El meu pare va néixer a Fígols, el seu pare - el meu avi-  i dos o tres dels seus germans treballaven a les oficines de les mines, els uns, i eren forjadors els altres. Eren dotze germans. Però aquesta història pot ser per un altre dia. La qüestió és que el meu pare m'explicava històries sobre Fígols, Bagà, Fumanya, Gironella...  semblants a les que explica Sílvia Alcántara al seu llibre, un llibre magnífic.

I ho vull dir abans que es converteixi en bestseller i algú digui que "ens agrada llegir-lo perquè és el que llegeix tothom".

Jo no en sé, de fer ressenyes, ja ho sabeu. Només  dic si el que he llegit m'ha agradat, si m'ha interessat, si he trobat que era ben escrit, amb un vocabulari acurat... i sóc totalment i absolutament subjectiva quan parlo d'un llibre que he legit o d'una obra d'art que he vist. O d'una peli, o d'una notícia al diari. Sóc tot allò que un crític no hauria de ser. De tot menys objectiva.

Olor de colònia m'ha encantat, no sé si perquè "veia" algunes de les situacions que explica, pel que m'havia dit mon pare o perquè  Sílvia Alcàntara m'ho ha fet "veure" i "viure".

Vaig passar-ho molt bé amb aquesta lectura. Espero que algú (el veí, per exemple, que és el meu heroi en tema de ressenyes literàries) en parli més acuradament. Jo penso que és un bon llibre i us el recomano. Abans que algú comenci a dir que és bo perquè el llegeix tothom i llavors, automàticament, per alguns pseudo-intel·lectuals, deixi de ser bo. Enveja cotxina, més d'una vegada, ja us ho diré ben clar!

Recomanat!
sens cap dubte.