Fa tres dies que "baixo" a Barcelona cada dia en cotxe. Avui he de tornar a baixar. Avui - que vaig sola- baixo en tren. Ja no tinc més nervis, em sembla que se m'han entortolligat tots en aquests tres dies darrers, així que avui m'emporto "Solitud", de Víctor català, que estic rellegint i redescobrint i readmirant. I en l'hora i mitja que dura el viatge d'anada, en llegiré una part, i en l'hora i mitja de tornada, qui sap si m'hauré comprat un altre llibre que fullejaré... o si continuaré amb Solitud.
El 14 de desembre ingresso per operar-me el genoll dret, que és el que més em fa la guitza. No, si al final ens fotran fora de la mútua!
au, me'n vaig, que el tren surt a les 13,38 i allà on vaig hi he de ser a les 16.
Avui he dinat a les 12,30, buf,buf, horari francès! ja no me'n recordava...
fins després...
12 comentaris:
Solitud, quina meravella de llibre! pobra Mila! :) vinga, ja queda menys! i després tindràs un genoll novet de trinca! :)
Bons viatges i millors traumatòlegs!
Isabel
Bona lectura i anar en tren és una delícia. Jo fins i tot m'hi adormo :)
Fa poc vaig descobrir en un disseminat de l'Escala un restaurant "Ses conques" que hi viu un nebot de la Caterina Albert i ella quan va escriure Solitud es va inspirar en el paisatge que envolta aquest mas, Cinc claus. Fan un menú que se'n diu d'en Victor català. El lloc és per visitar-lo :)Tinc fotos dels menjadors, a veure si les penjo!
Que vagi bé la visita...i la pròtesi ja deu estar esperant.te :(
Molt bona sort amb l'operació. Uff, tots emolicats amb metges...quina mandra...
Julins..., quan comences amb els metges sembla que mai s'acabi...
Jo també fa setmanes que hi estic embolicada. Quan toqui lo del genoll, espero que tot vagi bé.
De fet, aquestes operacions solen anar bé, però la convalescència es fa un xic llargueta. És qüestió de paciència. :)
Bona lectura al tren i estiguis a la guait de mirades i somriures.
Casumdena, aviat setaràs feta i arreglada...bona sort, estimada!
Mira, és una bona idea rellegir... jo abans era molt relectora, i m'adono que cada cop en sóc menys.
Que vagi molt bé això del genoll!
Gaudeix la tornada... I asseu-te al costat del mar... De solitud em sóna algo com "enfonsar-se en ses carns la grapa de la fera o algo així... I algo més de l'alenada roent"
Un viatge en tren per llegir, mirant el mar... a mi m'agrada molt.
Aquest Nadal no cuines no? je je.
Petons
Ahir quan et vaig llegir, vaig anar a la prestatgeria a buscar la Caterina Albert. Estic rellegint-la, com t'he tornat a rellegir ara...
Cuídeseme, arare!
Uns quants petonets, que sempre van bé per guarir!
Gràcies a tots per escriure, ahir no vaig tenir temps de respondre i aquest matí tampoc!
petonets a tots i a totes!
Publica un comentari a l'entrada