Entrades
Imatge de google però - quina casualitat- és del Corto Maltés!!!! barbollaire, amb el teu permís, t'agafo l'olla plena de les cambres buides per il·lustrar el meu post. Un petó condimentat!
Intentem amb el Windows 7 (de prova, baixat de la xarxa i gratuït fins al mes de març. Legal, doncs). Ostres, sembla que l'accepta! ole! Recuperem els disc dur. En Gerard treballa durant uun parell d'hores sense interrupció.
- Mare! Ja està!
Hores més tard l'ordinador es torna negre.
- Tranquil·la, està hivernant.
- ah...
però no. S'ha mort, s'ha mort definitivament, tota la feina d'en Ferran de la setmana passada, en orris. Tota la feina d'en Gerard d'aquest dissabte, en orris.
la informàtica és el que té.
l'ordinador té UN ANY i només s'ha fet servir fins d'octubre del 2008 a maig de 2009. Quan s'ha tornat a fer servir al setembre del 2009, ha començat a posar-se nerviós, a fer el burro, a patalejar i a posar-se "gallito". Fins que ens ha engegat a tots a fer punyetes.
Això és el segell de la nostra època: les màquines duren el que duren. I costen el que costen. I ja t'hi pots posar fulles.
Encara tinc la garantia: em canviaran el disc dur? em faran pagar per una licència nova de Windows-7? Segur, segur que si! Ja us ho explicaré; sigui com sigui, encara no és el moment de canviar per Mac. no a l'any d'haver comprat l'altre, per l'amor de déu!
El meu amic Miguel Àngel Villar Navarro, poeta andalús conegut sobre tot a Andalusia - un bon poeta contemporani, afirmo - em va enviar el seu darrer llibre "Luna".
Si m'ho permeteu, compartirem un dels seus poemes. Però això serà a la tarda. Ara estic entre llibres i cassoles.
Fer el dinar i posar ordre als llibres és una tasca que no havia fet mai, encara. Normalment feia el dinar i venia a escriure... ara escric des del "petit". El petit, però, és "el boli". El gran, el mort, és la ploma estil·logràfica. Hi ha una diferència, molt gran, a més a més.
Continuo embolicant la troca: he d'explicar-vos que ja vaig fer l'entrevista a Ràdio Blanes (ho vàrem gravar), ho passaran la setmana que ve no l'altra. Us avisaré i quan en tingui la'arxiu el penjaré per qui el vulgui escoltar. Em vaig posar nerviosa unes quantes vegades i vaig dir moltes veritats i també moltes parides (vistes així, des de la perspectiva passada) però, com vaig dir no fa massa, je ne regrette rien. Si vaig dir parides devia ser perquè les tenia a dintre per dir-les. No?
Per què, si no?
I a veure... per què em preguntaven, doncs? perquèdonés respostes políticament correctes? Nananananana: si et pregunten mirant-te als ulls, has de respondre mirant als ulls. Doncs això.
La parida més grossa, però (en sóc conscient) "projectes durant els propers mesos" Resposta "ITV mare, metges, metges i més metges. És així de real".
Montse, per què no vas callar i t'ho vas pensar millor? eh? eh? eh?
la resposta podria havver estat: "Continuar vivint".
No?
però ara ja està espifiada.
I és que - de veritat - tenim uns mesos de metges, metges i metges. Que, com diu L'Olga Xirinacs, què farien els metges, ATS's i tota la tirereta sense nosaltres? eh? eh? eh?
Me'n vaig a remenar l'olla.
I a ordenar tots els llibres de cuina que tinc escampats pel terra del menjador.
20 comentaris:
comença a rumiar-te fer servir l'Ubuntu i tot el programari lliure de la xarxa i passar del senyor Gates, que ens amarga l'existència :) bon diumenge i millor setmana :)
Bon profit i serenor en classificar els llibres.
I als ordenates, que els bombin! a rey muerto, rey puesto.
Els ordinados són com nosaltres, van bé fins que fallen. Segur que vas estar molt bé a la ràdio... ai, jo ja he passat per això dels metges, metges, mare, metges, hospitals, hospitals. N'he quedat tan escaldada que ara procuraré no anar als metges si no estic veritablement desesperada -de moment-.
Relax! Don't do it... When you want to go to it! Relax... Recordes aquesta cançó? A mi me l'acabes de recordar tu, estimada Arare!! Si un dia passo per aquí i no et veig hipermegasuperocupada i disposta per tot, em començaré a preocupar...
A veure, a veure...
Em sembla molt bé que hagis agafat l'olla (aquell brou va quedar boníssim, independentment que fos el darrer amb la mare i el pare), cap problema.
Respecte el pc...
No serà pas un portàtil d'una marca que comença per A i acaba per r i de 4 lletres?
si és així, ja t'ho dic ara, la seva mala fama va a la par amb la quantitat de vendes que té donat el seu preu...
Clidice et diu que et passis a Ubuntu (Linux), estem d'acord si "el ferro" on ho poses te un mínim de consistència.
Ara, també t'ho dic, jo a casa m'he passat a Mac. T'escric des de un Mac.
I no té color.
Per fi he deixat l'entorn de "l'amic Ponts" sols per la feina i algunes coses molt esporàdiques i innocents.
Petonets condimentats, nina!
:¬)*****
Barbollaire... només he vist que posava "Les cambres buides", no he anat a comprovar de quin post era... em sap greu, tu.
Tinc el do de l'inoportunitat :(
em perdones?
un petó dels de fer-se perdonar.
Violette, aquesta cançó "anda" que no l'havia ballat!!! :)
em demanes a mi que em relaxi? "A mi"? ;)
Oiga, usted no sabe con quien está hablando (¿O si?)
Petonet amb cafè!
Si, Júlia, sé que m'entens... i que no exagero quan dic que els propers mesos des d'ara i fins a l'estiu vinent, estaran dedicats a diversos metges, proves, analítiques, visites curtes, visites llargues, tractaments, fisiodallonsis, psicodallonsis... ningú que no ho hagi viscut s'ho podria creure! però em sap greu haver-ho "llargat" a la ràdio (espero que ella no ho senti mai) més que res, perquè encara que me'n queixi, ho faig amb tota la bona voluntat que puc!
tu ja m'entens, no cal dir res més.
IBM, cada vegada que ordeno llibres, a banda que m'ho passo molt bé, veig que en tinc algun de repe que encara no me n'havia adonat! és increïble, però cert!
Avui m'he descobert amb dos "Los pazos de Ulloa" a la mà. L'edició més "xunga" li he regalat al meu fill petit. Jo m'he quedat amb la bona, la que té les lletres més grosses, per si decideixo rellegir (seria la tercera vegada)
Clidice, però no es pot comprar un ordinador cada any, "tia"!!! (amb tot el carinyo, això de tia, ep)
bé, ja no sé si es pot o no es pot. M'ho rumiaré i a veure què em diuen els de pcbox, que són força trempats!
Quant al Sr. Gates, he deixat de fer-li reverències fa molt temps!!! i l'he tret de l'altar, perquè no s'ho mereix.
Carinyo!! No passa res!
No tens pas el do de l'inoportunitat. El que passa és que una cosa a portat a l'altre...
Tu fes-me cas i passat a Mac!! X¬DDDDD!!!
Petonets dolcíssims i sense res aperdonar (sols faltaria, Mariana!)
:¬)****
Jo, que sóc una mena de desgraciadeta com tu, si a sobre em passo a un altre sistema que no tinc a l'entorn, vaja, dubto molt que me'n sortís... ànims! guapa!
Aixó dels metges es lo mes natural del mon, es el meu programa de cada dia... i clar també aixó dels ordinadors... el que passa es que hi ha una diferencia, que tu ets guapisimaaaaaaaaaaaaaaa !!!
Petonets,
Els ordinadors moren i ho enmalateixen i de vegades es dificil saber el per que.
Jo també tinc una relació d'amor/odi amb el meu ordinador. Amor de part meva i odi de part seva que me la juga sempre que pot!
Marta, és exactament això: relació d'amor-odi amb la bèstia (el pec, que ningú s'espanti, homeee)
Si, Striper, és difícil perquè de vegades no saps ni de què ha mort... aixxxxx, la informàtica....
jaka, vols dir que hi ha tanta diferència entre tu i jo? :) perquè jo a tu també t'hi trobo, de guapa, eh?
(jajajajaja, ara semblem dues presentadores de telesinco tirant-nos floretes l'una a l'altra)
:D
ai, zel, calla, calla, que jo vaig començar la meva relació amb les maquinetes a partir de la game boy del Gerard! glups... molt de tetris i molt de Super Mario em vaig haver d'empassar per tal de començar a confiar-hi!
i el següent pas ja va ser l'ordinador, deumeu!!!
Jo funciono amb Windows98. Com que és tan antic, ni els virus moderns hi saben entrar. Oli en un llum.
Publica un comentari a l'entrada