Jo em vaig desapuntar ja fa uns mesos. per els mateixes raons que expliques perfectament i una d'afegida, quan intentava fer-lo servir d'alguna cosa, tenia sensació de perdre el temps amb xorrades que no m'interessaven per a res. Prefereixo els blogs i el temps és limitat.
A mi tampoc m'agrada gens i de fet acabo d'avisar fa una estoneta que no m'hi veuran gaire a partir d'ara. Tot serà que qualsevol dia també en surti. Com diu la Carme, el temps és limitat i no en disposo de massa per a perdre'l amb tot tipus de coses que la majoria no m'interessen en absolut.
PD. Per cert, quan es cancel·la el compte, desapareixen totes les dades o cal fer alguna cosa més?
Assumpta, no tinc ni idea de què deu haver quedat del meu rastre... jo he intentat treure fins i tot la foto del perfil, però no m'ha deixat. He acabat traient tot el compte. Ja veurem si algú em busca i no em troba, o només en troba un trosset, a veure si me n'assabento i ja t'ho diré.
No m'ha agradat mai el facebook. Em vaig donar d'alta fa un any i només vaig entrar-hi un parell de vegades. Llavors també em vaig donar de baixa. Els missatges privats ja els envio per correu electrònic (o els dic en persona) i el que tinc per dir sobre literatura ja ho escric a Distopies. No estic en contra del facebook, però a mi no m'aporta res i més aviat em fa sentir incòmode.
M'ho han proposat diverses vegades i mai n'he sentit la necessitat, això sense fer judicis sobre si va bé o no, perquè són coses personals i respectables. Confesso que tampoc tinc temps de visitar els blogs cada dia, però procuro tenir-los sempre en compte i agraeixo molt l'atenció dels que llegeixen el meu: cal correspondre amb gentilesa i bon humor.
Per això el que acabeu de dir encara em convenç més de la meva decisió. Que tingeu bon dia de difunts... he, he.
Olga, que només és el que pensem nosaltres! potser tu t'hi apuntes i trobes alguna cosa oculta que nosaltres no hem sabut trobar, qui sap!
Això del dia dels morts - apart que avui ho és - ho dius perquè alguns "ens hem mort" al facebook? (no és broma, es veu que fins i tot han muntat un cementiri virtual pels morts virtuals com jo)
Et dic el mateix que a l'Olga, McAbeu: qui sap si potser apuntant-t'hi (ostres quin merder de pronoms febles) potser trobaries alguna cosa oculta que jo no he sabut trobar! ahhhhhhhhh!
23 comentaris:
Jo la veritat no el tinc gaire en conte.
Jo em vaig desapuntar ja fa uns mesos. per els mateixes raons que expliques perfectament i una d'afegida, quan intentava fer-lo servir d'alguna cosa, tenia sensació de perdre el temps amb xorrades que no m'interessaven per a res. Prefereixo els blogs i el temps és limitat.
A mi tampoc m'agrada gens i de fet acabo d'avisar fa una estoneta que no m'hi veuran gaire a partir d'ara.
Tot serà que qualsevol dia també en surti.
Com diu la Carme, el temps és limitat i no en disposo de massa per a perdre'l amb tot tipus de coses que la majoria no m'interessen en absolut.
PD. Per cert, quan es cancel·la el compte, desapareixen totes les dades o cal fer alguna cosa més?
ah, doncs jo sí que el faig servir quan m'interessa, de fet el feisbuc el tinc al meu servei i no a l'inrevés
A moments m'agrada, d'altres em fa nosa...com tantes coses, no? però m'agrada més el blog...
A mi en realitat sempre m'ha fet nosa. No m'hi he sabut desenvolupar prou bé i em fot que cada cop que entro em pregunti què em passa pel cap...
Deric, amb tu ja ho he observat :) però tranquil, et seguiré igualment a través del blog!
Assumpta, no tinc ni idea de què deu haver quedat del meu rastre... jo he intentat treure fins i tot la foto del perfil, però no m'ha deixat. He acabat traient tot el compte. Ja veurem si algú em busca i no em troba, o només en troba un trosset, a veure si me n'assabento i ja t'ho diré.
Doncs ja som dues, Carme, ja en tenim prou amb les complicacions del dia a dia, només faltava buscar-se'n més, no trobes? :)
Striper, jo gairebé no el tenia en compte mai, per això, que no valia la pena.
No m'ha agradat mai el facebook. Em vaig donar d'alta fa un any i només vaig entrar-hi un parell de vegades. Llavors també em vaig donar de baixa. Els missatges privats ja els envio per correu electrònic (o els dic en persona) i el que tinc per dir sobre literatura ja ho escric a Distopies. No estic en contra del facebook, però a mi no m'aporta res i més aviat em fa sentir incòmode.
Salut!
S.
Jo el tinc força actiu el Fb, però si no fa el pes, escolta...
El bloc és diferent, per les que som blocaires convençudes...
Un petó, Montse.
La veritat és que tens raó. Cada vegada és més raro. o la rara son jo....
Ja saps que ho ho vaig fer fa temps, més aviat em feia certa... nosa?
Bon dia!
M'ho han proposat diverses vegades i mai n'he sentit la necessitat, això sense fer judicis sobre si va bé o no, perquè són coses personals i respectables.
Confesso que tampoc tinc temps de visitar els blogs cada dia, però procuro tenir-los sempre en compte i agraeixo molt l'atenció dels que llegeixen el meu: cal correspondre amb gentilesa i bon humor.
Per això el que acabeu de dir encara em convenç més de la meva decisió.
Que tingeu bon dia de difunts... he, he.
Jo ja ni vaig apuntar-m'hi.
En tinc prou amb el blog i això del facebook no m'ha arribat a convèncer mai.
pensem igual, doncs, Sadurní Vergés :)
Glòria, el millor que m'ha passat al feisbuk ha estat poder xatejar amb tu alguna vegada ;)
Elèna, a part de bruixes devem ser una mica extraterrestres...
La paraula és nosa, Joana, si senyora!
Bon dia! :)
Olga, que només és el que pensem nosaltres! potser tu t'hi apuntes i trobes alguna cosa oculta que nosaltres no hem sabut trobar, qui sap!
Això del dia dels morts - apart que avui ho és - ho dius perquè alguns "ens hem mort" al facebook? (no és broma, es veu que fins i tot han muntat un cementiri virtual pels morts virtuals com jo)
"Hay que vé", que dirien!
Et dic el mateix que a l'Olga, McAbeu: qui sap si potser apuntant-t'hi (ostres quin merder de pronoms febles) potser trobaries alguna cosa oculta que jo no he sabut trobar! ahhhhhhhhh!
Jo em vaig desapuntar al febrer. No li veia profit.
Publica un comentari a l'entrada