15 de setembre, 2009

Ja tinc cotxe + lectures d'estiu (primera part)

Ja tinc el cotxe. Van haver de canviar les bobines (ignoro quantes bobines porta un cotxe, ni tan sols sé  si tots els cotxes porten el mateix nombre de bobines) i van haver de netejar el "nosequè" de carbonilla.


Aquestes no són les bobines del meu cotxe, eh? però molen!

Val a dir que el meu cotxe és automàtic, però de gamma baratuca, o sigui, per entendre'ns, m'hauria sortit molt més a compte comprar-me'l amb marxes normals, perquè pel mateix preu hauria sortit millor. Però no. La noia volia un cotxe "que ho tingui tot, tot i tot",

 Resulta que el meu pobre C3 necessita més marxeta. I es veu que de tant en tant l'hauria de portar "a mà" (ara compta!, amb lo vaga que sóc jo, si me'l vaig comprar automàtic per poder posar-me el peu esquerre al clatell, si volia, en lloc d'haver de prémer l'embrague, i va el paio i em deixa anar que de tant en tant li he de donar una mica de ritme). Total que l'he de treure a desfogar alguna vegada i fer quilòmetres (a mi que m'encanta conduir, juas) i que vagi "alegre", amb lo tranquileta que sóc jo conduint!


Paro el rollo i vaig a la primera part de la segona part del títol del post: les lectures de l'estiu.

Amb aquesta, enceto una sèrie de posts per anar comentant els llibres que vaig anar llegint (alguns, que d'altres no val la pena ni comentar-los).

Som-hi!

El primer llibre que vaig llegir va ser un que em van deixar en Jordi i la Violeta, del famós pediatre Carlos González. El llibre es diu "Mi niño no me come" i  me'l vaig llegir del dret i del revés. És evident que no és un tipus de lectura per passar l'estona ni per aprofundir literàriament en res. És un llibre que et fa pensar, i que s'ha de llegir amb la ment oberta perquè se surt de la tradició alimentària que van practicar amb mi, per exemple, que la mare i l'àvia em perseguien amb el plat i la cullera perquè mengés i jo no obria ni la boca.
Tracta de l'alletament matern i de la introducció natural dels aliments. Tant de bo l'hagués llegit quan vaig tenir el meu primer fill, però molt em temo que Carlos Gonzàlez encara devia ser molt jove, llavors!
Bé, doncs, vaig començar les meves lectures d'estiu amb una obra divulgativa que recomano a tots els que vulguin tenir una visió diferent de la manera de criar els seus nadons, tal com en el seu dia ja vaig recomanar l'altre llibre, del mateix pediatre Omple'm de petons.

23 comentaris:

Striper ha dit...

Be ja saps a donar marxa al C3 també ho pots fer amb el cotxe aparcat en un lloc discreyt lo de la marxa..

Isabel Barriel ha dit...

es que tens cada cosa... mira que comprar-se un cotxe amb bobines! (el meu va amb gasolina)

Isabel Barriel ha dit...

ai no!, amb benzina.

jaka ha dit...

M'encanta tot el que diu el Carlos Gonzalez !!!
Es nota molt que també soc avia ?

:)

Francesc Puigcarbó ha dit...

ei! aquesta foto és de la cala San Frances.Oi?

Josep Lluís ha dit...

No et feia tan automàtica. Dic jo que a Cala Bona hi hauràs anat a peu... o no?

Montse ha dit...

Josep Lluís, a peu, naturalment! i amb la Taca!

quant als automatismes... saps aquell anunci que diu "T'agrada conduir?" doncs a mi que no m'ho preguntin, que sortiran escaldats!

:)

Montse ha dit...

Francesc, efectivament, Cala Bona o Cala de Sant Francesc, com vulguis. Fa molt, que no hi vas?

Montse ha dit...

jaka, en C.G. diu moltes veritats que mai ningú s'havia atrevit a dir (suposo)... hi ha una controvèrsia important amb les idees del Dr. Estivill.

I si, se't nota molt, que també ets àvia, hehehe!

Montse ha dit...

IBM, el meu cotxe gasta més gasolina (vull dir benzina) quan té les bobines brutes! (o no era això?)

:D

Montse ha dit...

Striper, aquesta classe de marxeta ja no la solo fer al cotxe, hehehe, ja fa molts anys que la marxeta privada la fem en altres llocs ;)

Joana ha dit...

Me'ls apunto a la llista ! Segur que hi ha coses interessants perquè mai s'acaba d'aprendre...
Gràcies i bona marxeta!

Joana ha dit...

Reina, dincs agafa el cotxe i fes una escapadeta a Mataró! apart de marxeta, li donarem un aperitiu!

Clidice ha dit...

Ja n'ets d'original ja anant pel món amb aquest llibre :) però bé, mai és tard per entendre el perquè d'algunes coses :D i, ugh! un cotxe automàtic! jamais! amb el que m'agrada conduir, apurar marxes ... ais! :P

Anònim ha dit...

És descapotable??? Amb lo que hauries fardat per la platja aquest estiu...

És com tot, les coses s'han de fer anar sinò s'atrofien o es tornen gandules...

òscar ha dit...

a mi, com a perfecte ignorant de tot el que té alguna relació amb els cotxes, sempe m'ha fascinat la paraula "palier". algun dia ho hauria de buscar al google ...

Montse ha dit...

Òscar, palieeeeeeeeeeer!!! uauuu i "Junta de culata", eh? eh? eh? :)

Montse ha dit...

Nononono, Ramon, res de descapotable, només em faltaria un descapotable a mi!

I si, pobret, encara li sortiran teranyines, de no sortir!!

petonets gens ganduls

Montse ha dit...

Reina de Mataró, un dia quedarem al Mataró Park, que és molt fàcil d'anar-hi (el que no sé és si després en sabré sortir) saps què? em sembla que hi aniré en tren! (és molt més segur - pels altres - )

:)**

Montse ha dit...

Clidice, ets la meva heroïna (en el bon sentit, ep!) ;)

Montse ha dit...

Joana llumdedona, t'asseguro que cada dia aprenc coses! ningú no diria que tinc l'edat que tinc, només sé que no sé res, que deia aquell!

penso que és recomanable - en temes controvertits com pot ser el de la criança - veure quines tendències hi ha i informar-se'n, per poder decidir amb quina o quines tendència/es t'identifiques més.

Algun dia parlaré del que canviaria jo si hi fos a temps (alguna vegada ja n'he parlat, però ho tornaré a fer)

petonets curiosos

el paseante ha dit...

Arare, en primer lloc m'agrada molt el canvi de look. Mola. En segon lloc, pensava que això dels cotxes amb canvi automàtic era cosa del passat, però veig que no. No domino gens el tema automòvil i tampoc el del llibre que t'has llegit. M'hauré d'esperar al segon :-)

Montse ha dit...

Paseante, és que jo sóc del segle passat!

Un home que no domina el tema de l'automòbil? guauuuuuuuu!!!

El llibre és força interessant, pels pares, mares, avis àvies i diguem-ne "educadors".

Jo he viscut veritables aberracions als menjadors d'alguna escola que no diré!

Fixa't, el canvi de look, però, continua sent blau, tchts,tchts, no hi ha manera de fer un canvi radikal!

muaksss