Ja tinc cotxe + lectures d'estiu (primera part)

Ja tinc el cotxe. Van haver de canviar les bobines (ignoro quantes bobines porta un cotxe, ni tan sols sé  si tots els cotxes porten el mateix nombre de bobines) i van haver de netejar el "nosequè" de carbonilla.

Aquestes no són les bobines del meu cotxe, eh? però molen!

Val a dir que el meu cotxe és automàtic, però de gamma baratuca, o sigui, per entendre'ns, m'hauria sortit molt més a compte comprar-me'l amb marxes normals, perquè pel mateix preu hauria sortit millor. Però no. La noia volia un cotxe "que ho tingui tot, tot i tot",

 Resulta que el meu pobre C3 necessita més marxeta. I es veu que de tant en tant l'hauria de portar "a mà" (ara compta!, amb lo vaga que sóc jo, si me'l vaig comprar automàtic per poder posar-me el peu esquerre al clatell, si volia, en lloc d'haver de prémer l'embrague, i va el paio i em deixa anar que de tant en tant li he de donar una mica de ritme). Total que l'he de treure a desfogar alguna vegada i fer quilòmetres (a mi que m'encanta conduir, juas) i que vagi "alegre", amb lo tranquileta que sóc jo conduint!


Paro el rollo i vaig a la primera part de la segona part del títol del post: les lectures de l'estiu.

Amb aquesta, enceto una sèrie de posts per anar comentant els llibres que vaig anar llegint (alguns, que d'altres no val la pena ni comentar-los).

Som-hi!

El primer llibre que vaig llegir va ser un que em van deixar en Jordi i la Violeta, del famós pediatre Carlos González. El llibre es diu "Mi niño no me come" i  me'l vaig llegir del dret i del revés. És evident que no és un tipus de lectura per passar l'estona ni per aprofundir literàriament en res. És un llibre que et fa pensar, i que s'ha de llegir amb la ment oberta perquè se surt de la tradició alimentària que van practicar amb mi, per exemple, que la mare i l'àvia em perseguien amb el plat i la cullera perquè mengés i jo no obria ni la boca.
Tracta de l'alletament matern i de la introducció natural dels aliments. Tant de bo l'hagués llegit quan vaig tenir el meu primer fill, però molt em temo que Carlos Gonzàlez encara devia ser molt jove, llavors!

Bé, doncs, vaig començar les meves lectures d'estiu amb una obra divulgativa que recomano a tots els que vulguin tenir una visió diferent de la manera de criar els seus nadons, tal com en el seu dia ja vaig recomanar l'altre llibre, del mateix pediatre Omple'm de petons.