Descansa en pau, Quimet.

Imatge trobada a internet. Pescadors a Blanes el 1957.

L'avi Quimet és mort.

Era una mort anunciada perquè ja feia temps que estava malalt.

Quimet: eres el més guapo de casa teva. Quan em vaig casar amb el teu fill jo presumia que el meu sogre s'assemblava al Burt Lancaster de "Trapecio" i sempre reiem amb la broma, recordes?

I recordes que l'única tortuga que has pescat a la teva vida va ser el primer dia que jo vaig venir a la barca amb vosaltres? De vegades encara recordo la cara de sorpresa que vares posar mentre deies: és la primera vegada a la vida que pesquem una tortuga, justament el dia que vens tu!

El teu fill Josep va marxar abans que tu i això et va enfonsar. Que jo en sigui conscient, mai més has estat el mateix i no m'estranya; deu ser tan dolorós perdre un fill!

Tu ja saps que jo no crec que més enllà de la mort hi hagi res, però també saps que de vegades parlo amb en Josep, que em ve a veure en somnis. També parlo amb el meu pare, que també va decidir que ja en tenia prou, d'aquesta vida.

Saps què? et volia demanar... si realment hi ha alguna cosa, si realment et trobes amb ells en una altra dimensió, fes-los una abraçada ben forta i explica'ls el que ha anat passant tot aquest temps. I no t'oblidis d'explicar-los com n'és de guapo en Martí.

Ep, i que el Barça va molt bé! Ho faràs?

Gràcies per tot, Quimet. T'hem estimat. Descansa en pau.

El que diu la Violeta.