L'avi Quimet és mort.
Era una mort anunciada perquè ja feia temps que estava malalt.
Quimet: eres el més guapo de casa teva. Quan em vaig casar amb el teu fill jo presumia que el meu sogre s'assemblava al Burt Lancaster de "Trapecio" i sempre reiem amb la broma, recordes?
I recordes que l'única tortuga que has pescat a la teva vida va ser el primer dia que jo vaig venir a la barca amb vosaltres? De vegades encara recordo la cara de sorpresa que vares posar mentre deies: és la primera vegada a la vida que pesquem una tortuga, justament el dia que vens tu!
El teu fill Josep va marxar abans que tu i això et va enfonsar. Que jo en sigui conscient, mai més has estat el mateix i no m'estranya; deu ser tan dolorós perdre un fill!
Tu ja saps que jo no crec que més enllà de la mort hi hagi res, però també saps que de vegades parlo amb en Josep, que em ve a veure en somnis. També parlo amb el meu pare, que també va decidir que ja en tenia prou, d'aquesta vida.
Saps què? et volia demanar... si realment hi ha alguna cosa, si realment et trobes amb ells en una altra dimensió, fes-los una abraçada ben forta i explica'ls el que ha anat passant tot aquest temps. I no t'oblidis d'explicar-los com n'és de guapo en Martí.
Ep, i que el Barça va molt bé! Ho faràs?
Gràcies per tot, Quimet. T'hem estimat. Descansa en pau.
17 comentaris:
Ho sento, Montse.
Un petó.
ei Montse, m'ho ha explicat la meva mare aquest matí...
una abraçada des de Praga.
carla
Et transmento tot el meu recolzament, Montse.
Un petó, Montse. M'ha sabut greu.
Montse carinyo...
el teu post i el de Violeta són d'una tendresa i dolçor...
S'està fent un hivern dur, molt dur
Amb el teu permís, una abraçada infinita...
Una capseta de petons dolços...
:¬)*
M'has commogut amb el teu post.
Una forta abraçada i ànims.
Sadurní
Un petó i una forta abraçada, avui res més, preciosa.
Una abraçada molt grossa.
Parla-li d'en Quiment a en Martí!
Una abraçada!
Segur que el Quimet t'estimava tant com tu a ell... Et fas de voler amb eixa sensibilitat.
Una abraçada
Molta força guapa... i molts ànims.
Petonets mataronins.
Amb aquest post li has fet un homenatge fantàstic que de ben segur se'n durà al seu cor, allà on sigui.
Una abraçada
Estic convençuda que es trobaran...allà on sigui.
Una abraçada!
PARAULES TENDRES,I RECORDS D' UN AHIER PLE DE' AMOR, EL MILLOR ADEU.
JUGANT.........
Fà poc,una àvia "quasi meva" també va morir.Són dies tristos...
Ànims Montse,ànims Violeta.
Una forta abraçada Montse. I segur que els hi arriben tots els missatges, jo no en tinc cap dubte.
Petonets dolços.
Una abraçada, Montse
Publica un comentari a l'entrada