21 de febrer, 2009

Carmen Sanz Soto, artista i amiga. O amiga i artista!

Divendres vaig assistir a la inauguració d'una exposició de pintura de la nostra amiga Carmeta.


Carmen Sanz Soto té un estil propi que nosaltres li coneixem des de fa molts anys. Pintora per vocació, en la seva trajectòria hi ha un lapsus, una colla d'anys en els quals pinta només per ella i els seus, per a la gent que estima, però deixa d'exposar i de vendre. Uns anys en els quals es dedica en cos i ànima al seu marit i a la cuina, en un petit restaurant del que tots en guardem grans records. Nits de jazz, de cançons, de gastronomia compartida, de xerrameca... la Carme i el Manolo eren navegants, també.


Quant a la seva obra, des de la mort del seu marit, el també pintor Manuel Trallero (res a veure amb el periodista), tanca el restaurant i deixa anar tot el que li bull a dintre. La seva activitat pictòrica supera totes les expectatives . La Carme explota, treu tot el que ha anat gestant i , com si es tractés d'un part, dóna llum a un esclat de colors i formes que tradueixen la seva extrema sensibilitat.


Alguna vegada ja us n'he parlat, de la Carme. Tic el link a l'apartat de webs Carmen Sanz Soto, artista visual. No us el perdeu. Des d'aquí també arribareu al seu blog.


Sobre l'exposició actual, a la SalaConsell242, només us diré que el nom irònic amb que la Carmeta ha batejat aquesta obra seva és Mujer tenías que ser.
Cada una de les pintures va acompanyada d'un poema. Tots desconeixíem la seva vessant poètica!
De tot cor, Carmeta, moltes felicitats!



Reconstrucción

100x100 cm.


...Construir, destruir, silencio, suspensión, emoción, proponer, disponer, sueños, quimeras,

lo cuestionable, lo incuestionable

dentro, fuera, la abstracción,

el pensamiento...




6 comentaris:

iruna ha dit...

montse...

amb este escrit, m'has fet venir ganes d'entrar a mirar, i ara vinc de la web i del blog.

hi ha pintures i lletres. tornaré a mirar-ho amb més calma, però de moment m'han agradat les pintures, les lletres, i com les ajunta.

exposarà a barcelona... :) i jo a principis de març hi he d'anar. m'agradaria anar-hi i poder disfrutar-ho de prop.

gràcies, montse

una abraçada

fanal blau ha dit...

Montse,
quina sort de tenir-vos com amigues i artistes i com artistes amigues!!!
He entrat al blog i m'he quedat clicant damunt de les pintures i bocabadada.
Hi aniré per poder sentir d'aprop l'emoció que desperten.

Recordo, quan vivia a barcelona, matins de diumenge que l'eixample barceloní ens regalava mirades de colors en les sales d'art...
Gràcies per regalar-nos, també, tons i textures poètiques!

una abraçada,

Joana ha dit...

Aliments per l'esperit. Contemplar art i llegir, quins plaers déu meu!
Si exposa a barcelona , jo també tinc plns de fer una estada curta...Gràcies!
Bon cap de setmana reina mora :)

jaka ha dit...

Molt boniques les pintures i el poema.

Petonets, ;D

Striper ha dit...

M'ha semblat molt interesant tornare a donar una volta amb mes calma.

el nadador ha dit...

Sempre he envejat la gent que sap expressar emocions amb obra plàstica. Escriure és senzill. Només cal aplicar fórmules sintàctiques i ortogràfiques. Però pintar em sembla molt complicat.