19 de març, 2008

Tinc ganes d'escriure...



... però em falta coratge i - segurament- paciència.Malgrat tot, vaig fent, vaig fent.

M'he posat a intentar restaurar dues tauletes de nit de l'any de la picor que romanien oblidades entre polseguera, insectes (si, també corcs) i parets humides. Eren d'alguns avis o besavis (qui sap si rebesavis) del J.S. Que per què les vull? doncs perquè penso que segurament quedaran molt més boniques que les actuals que tenim, que consisteixen en un parell de capses de l'ikea. Molt mones, però què voleu que us digui? a certes alçades de la vida em fa il·lusió tenir alguna antiquitat i, si a més a més me l'he restaurat jo mateixa, doncs encara més.

I ara em direu, però tu en saps, de restaurar mobles? La resposta és NO. De moment només els he tret la merda incrustada i perdó per l'expressió, tan poc poètica i tan poc protocolària. Però segur que trobaré la manera. Estic pendent de fer una consulta a un ebenista conegut nostre, per saber quin tractament els hem de donar a les tauletes per tal de protegir-les dels corcs (i protegir també la resta de mobles de la casa, és clar).

Bé, la qüestió bàsica és que m'encanta escriure però no tinc prou paciència per estar-me gaires hores escrivint. M'encanta cosir i brodar, però quan fa una hora que ho faig m'he de dedicar a una altra activitat.



M'apassiona la música però no tinc paciència per estudiar el piano.

M'agradaria restaurar les tauletes, però sé que quan porti aproximadament una hora i mitja hauré de canviar d'activitat. Ostres... tinc ànima de pàrvul? (a P3-P4 i P5 s'ha d'anar canviant d'activitat sovint). o, pitjor, encara: Sóc una tasta-olletes? - També sé que restauraré les tauletes, que escriuré, que tocaré el piano (amb la porta tancada perquè no em senti ningú, of course, pobra gent, només faltaria) i que acabaré la manteleria que tinc a mig brodar. Ara bé: no seré mai pianista, això ja us ho puc ben dir. I parlant de pianos, algú sap quina mena d'empresa pot pujar un piano del pis de baix fins al pis de dalt? ha de ser una empresa de transports? No vull que ho facin els de casa, no en saben i es faran mal. Alguna suggerència? (Cal pujar-lo "a poil" ja que no hi ha ascensor ni res de semblant)

I encara una altra pregunteta de no res: algú ha fet mai un tractament contra els corcs en mobles antics? És difícil? Com ho heu fet? i sobre tot, la pregunta del milió: És factible, així, de manera casolana?

I amb aquest acte senzill me'n vaig a preparar el souflé (una altra de ben bona: m'agrada cuinar, però quan t'has passat mitja vida cuinant per set persones arriba un moment en què només tens ganes de matar un pollo a l'ast o quatre llaunetes i van que xuten... ep, però jo això només ho faig algun dia comptat, així que ara toca cuina, que hi ha fills convidats!)

Uix, gairebé me n'oblido: FELICITATS, Joseps, Peps, Josefines, Pepes, Josepes, Pepetes, Pepets, i altres derivats.
Què? Pare? dia del pare? uix, no sóc gens, però gens aficionada als "dies de", no hi puc fer més!

22 comentaris:

Anna ha dit...

El tema dels corcs, és molt senzill. Jo ho he fet, no té cap secret tant sols paciència. Si que és efectiu si ho fas bé. Has de comprar un liquid especial i una xeringa i vas introduint el liquid per tots els foradets, un per un.

Em sento ben identificada amb això que et passa, jo faig el mateix, començo i ja he de canviar d'activitat. Cosir, escriu-re, pintar, restaurar, fer bisuteria.... Ai! Cul inquiet, i mai no acabo res. Que hi farem.

Laia ha dit...

Hola. Dons si, es fàcil el tractament pels corcs. Es tracta d'untar ben untat el moble amb un vaporitzador amb gasolina o petroli i ficar-lo dins d'una bossa de plàstic (d'escombraries de comunitat, ben gran). Amb 1 o 2 dies n'hi ha prou, tots morts. A vegades ho ha forats però no hi ha corcs, llavors no cal fer-hi res especial. Netejar, rascar, decapar si cal i barnissar. Queden perfectes. Que vagi bé. Roser

Anònim ha dit...

Aquests dies al poble faré la pregunta a uns amics que restauren mobles, Arare.
Un petó i bones vacances.

Anònim ha dit...

Els autèntics "corquicides", el que solen fer és aplicar un bon bany de petroli al moble i l'emboliquen amb film plàstic o el posen dintre d'una bossa tal com bé t'ha dit la roser i a més, posen el moble embolicat(desmuntat, naturalmet)a dintre d'un arcó congelador per un període no inferior a una setmana. Després d'aquest temps es treu del congelador, es desembolica o es treu de la bossa i es neteja i prepara per a començar la restauració.

Joana ha dit...

Potser el fet de no tenir una obligació imperiosa de fer una sola cosa fa que et cansis d'una pensant en fer-ne una altra i el que costa és autodisciplinar-se... Ja ho faré després ...solem dir quan no tenim horaris fixats.
Ara mateix a mi m'aniria de perles agafar-me un any sabàtic! ;)
Bona nit reina mora! ;)

p ha dit...

Arribo tard: ja t'han matat els corcs i no puc solucionar-te l'enlairament del piano. Ai!
Petons, doncs. Me'n vaig a llegir que ja porto prou estona escrivint :-)

Montse ha dit...

Gràcies Roser, ara t'aniré a visitar. Benvinguda al meu blog, t'hi espero sempre que vulguis. Una abraçada.

Montse ha dit...

Anna: jo si que les acabo, les coses (bé, quan les coses són realment importants, vull dir) i estic segura que tu també acabes les importants. El que ens passa és això: que som culs inquiets i segurament, si tinguéssim més d'una vida, provaríem totes les professions i tastaríem tots els llocs per viure i.. i... i... veritat? però només en tenim una i força curta per a les nostres ganes d'activitat, hehehe, i ens hem de conformar.

Una abraçada, reina mora.

Montse ha dit...

Molt bé, Glorieta, així, entre el que em dieu tots i el que diguin els entesos, farem una "mitjana" :)

De moment estic contenta. Sembla que tot plegat és fàcil de dur a terme.

Bones vacances!

Montse ha dit...

Monalitza, el tema que portaré pitjor és el del congelador... perquè em temo que a la nevera de casa no serà possible ficar-hi un moble, per molt desmuntat que estigui, ai! però veurem què s'hi pot fer...
Quant a la restauració, a nosaltres no ens agrada que el moble "sembli nou", que per això, en compraríem un de nou. Només volem que no tingui corcs i que estigui ben net i polit, ja us en faré fotos, però va per llarg.

Moltes gràcies, companya!

Montse ha dit...

Estimada Joana, no és això, no és això... (treballo d'una altra manera i en uns altres horaris, però treballo. Des de l'any passat,de cada any, me'n prendré mig de sabàtic, aproximadament, mentre pugui i m'ho deixin fer, la qual cosa és fantàstica, és clar)

Malgrat tot, jo sempre he estat així... sempre, sempre. Hi ha qui en diu hiperactivitat, hi ha qui diu que canalitzo ansietats. Com deia el pare dels meus fills... "fot-li H" (pronunciat "fota-li hache") :D

Un petó molt fort.

Montse ha dit...

Pere, jo que em pensava que vindries a ajudar-me a pujar el piano... Baixar al pis de baix a tocar és molt fàcil però no ho faig. Digue'm "comodona".

La veritat és que tinc ganes de tornar a tenir el piano a prop meu... sempre he viscut a prop d'ell, me'l va regalar el meu pare quan vaig marxar de casa, ai... fa tant de temps! i sempre ha anat amb mi... el faré tornar!

Gràcies per la visita, sempre ets benvingut, ja ho saps prou bé!

petonet.

Trenzas ha dit...

Paciencia ¿eso qué es...?
:)
Quedarse muchas horas haciendo una misma cosa, o es por obligación, o es porque, realmente, te chifla la cosa en cuestión.
Yo creo que es bueno ir cambiando de actividad. Y mientras lo haces, ir armando mentalmente nuevos proyectos :)
Una montanya de petonets, Arare.

Josep Lluís ha dit...

Si quan volem caçar un ratolí li posem formatge, tal vegada pels corcs aniria bé possar-hi un trosset de fusta però, de la bona, eh?...

Sorry...

bellosoli ha dit...

a veure... per a la primera part del post diria que pateixes d'una cosa que anava així:

"Déu, si us plau, doneu-me paciència... però ara!"

Per a pujar el piano imagino que amb una empresa de mudances. Fa poc (un parell de mesos) vaig veure al carrer una camioneta que duia un elevador perquè feien mudances a un cinquè pis. Així que "haberlos, haylos" però no en se ni el nom ni el telèfon (no m'ho vaig apuntar). Si no, amb un polipast es deu poder pujar... no se...

I sobre els corcs no sé que dir-te. Les manualitats no són el meu fort.

Montse ha dit...

JOsep Lluís, potser que et faci cas, hehehe... i quan surtin tots a jalaar-se la fusta, els hi foto un cop de garrot?

;)

Montse ha dit...

Trenzas, la paciencia era la madre de la ciencia? ¿O era la ciencia la madre de la paciencia? es que siempre me lío :)

Si, yo también creo que es bueno ir cambiando de actividad, pero es que yo a veces creo que me paso...

Com està la cabra?

Un petonet assolellat

Montse ha dit...

Exacte, Bellosoli, paciència immediata, és el que jo necessito!

Bona Pasqua!! (vigila amb la mona, eh?)

el paseante ha dit...

M'encanten les antiquitats. De fet, a la terra de la boira, dormo en un llit que té 200 anys (polomeno). És molt maco, però també té corcs.

A mi em passa el mateix. Vull fer mil coses a la vegada i me'n canso.

Crec que ens hauríem de centrar en una sola activitat, i tirar-la endavant fins al final.

Anònim ha dit...

Crec que a hores d'ara els corcs ja deues estar ben i ben morts, per tant deixa'm que em solidaritzi molt i molt amb tu amb això de les ganes d'escriure.

"Tinc ganes d'escriure" i al final no acabo escrivint res de bo. Una novel·la començada de s de fa... un recull de contes... uff! no sé si tenic arreglo.

Sempre ens queda allò de "mal de muchos..."

Montse ha dit...

OIchs, Paseante, i pots dormir, quan tots els corcs es jalen la fusta a l'hora? (rec-rec-rec-rec) uixx...

Montse ha dit...

Carme, jo he arribat a la conclusió que "a lo millor és que jo no estic cridda a escriure una novel·la", sinó a fer una crònica de la vida, tal com jo la veig, en aquest blog, o en qualsevol altre blog o pàgina web. Mai no em guanyaré la vida com a escriptora (ni tampoc ho pretenc, ep!) però em faria ilu veure algun dia un llibre publicat meu. Un llibre de veritat, no pas un conte en un recull de molta gent, no sé si m'entens (això ja ho tinc)

en fi... continuarem "buscant", com a la tapa del iogur, com a sota de la plata del Nescafé, hehehe...