Amigas y amigos, estos días voy de bólido (en castellano la expresión me parece demasiado grosera, así que dejémoslo en "de bólido") pero no respiréis tranquilos por mucho tiempo porque amenazo con volver ¡enseguida que pueda!
Os dejo una canción que siempre me ha gustado, aunque lo quiera o no, me recuerda aquel anuncio de Codorniu, qué le vamos a hacer...
Rita, és per tu. No he tingut temps de recollir "allò". però ho faré, t'ho prometo.
11 comentaris:
Gràcies, arare! I no pateixis, ni t'estressis ara...:)
Petons
Mira, veus? Una cosa que podem compartir, a mí m'encanta la veu d'aquest noi!
Un petó, xula.
gràcies per la cançò
Ui, nono, Rita, res de patir ni estressar-se, que no és bo per la salut. Una abraçada ben forta.
Glòria, m'alegra que t'agradi. A mi també, només que no puc deixar de pensar en l'anunci, hehehe... i és que aquestes coses, passen! petonets, reina mora!
Manel, un honor que aterris per aquí de tant en tant (m'agradaria que vinguessis més, però què hi farem?) Una abraçada forta.
Gràcies per la canço, crec que no em cansaré mai d'escoltar-la. La vaig posar en un you tube que vaig fer des nostre passeig, aquell que va reclamar el mar el mes de gener...
quin passeig? ;)
El passeig de s'Abanell arare. No t'has fixat que ja no hi ha lloc de socors?, se'l va carregar el mar, després vam haver d'enderrocar-lo.
http://www.youtube.com/watch?v=WkgHIB3bEi4&eurl=http://blanesseguretat.blogspot.com/
Ja ho sé, Josep Lluís, per això et preguntava quin passeig... perquè ja no en tenim, de passeig!
Aniré a veure això, gràcies!!
vols dir que no ens devem haver creuat per Blanes més d'una vegada i més de dues? però com que no sabem qui som!
petonets.
Publica un comentari a l'entrada