Entrades
Cada estiu provo el meló, fresquet, en un dia de molta calor, a veure si...
I no. Ho sento, però no puc. És una fruita que em tenta, que em crida, però que mai m'he pogut menjar ni mitja tallada.
Amb Paul Auster em passa ben bé el mateix. Les meves companyes de Liter-a-tres en són fans efervescents. Ja, ja sé que aquesta expressió seria incorrecta, es pot ser fan i a l'hora efervescent com la couldina? No! em direu, i tindreu raó. Però la manera en què ambdues em recomanaven l'autor, portava una efervescència afegida, una bullida, un no sé què que transmetia vitalitat. Igual que quan veig menjar meló a algú que li agrada el meló.
La Frac em va deixar llegir "El llibre de les il·lusions".
Només bé?
Si. Només bé.
Malament!
Quan a algú li agrada tant un autor que te'l recomana ferventment, que no efervescentment, sobre tot si hi ha una amistat i tal, t'agradaria que t'agradés. Oi que si? Doncs no.
La Feli em va regalar "Brooklyn Follies" i me'l vaig llegir estoicament. Tot. De cap a peus. Encara no m'ha preguntat res, per sort. Si em llegeixes ja en parlarem, Feli, eh? perquè el començament prometia molt i després vaig començar a avorrir-me com una ostra. buf,buf,buf,no sóc normal, snif...
Per què no m'agrada Paul Auster?
Vejam... no m'agrada el que escriu, reconec que és original i que escriu molt bé, però el que m'explica no m'interessa!
Ell està força bé, ep, no fotem!
Per què no sóc normal i no m'agrada el meló, eh? eh? eh?
63 comentaris:
Bon dia reina mora,
Veuràs a mi tampoc m'acaba de fer el pes l?auster i no sé ben bé per què.
El meló?
A l'estiu en menjo cada dia.Fresquet, amb poques calories, amb pernil o sense, sopa...
Bona pasqua!!!A Girona ha nevat!!!!
Bona tarda, Mariana (i Joana!)
Auster? com tu diries: buf, buf, buf!
De fet si no t'has suïcidat en les 10 primeres pàgines...
És, al meu parer, un xic depriment. Totes les seves històries tenen aquell punt de tragèdia irremeiable...
Estilisticament m'agrada, però les históries... Crec que un cop has llegit una totes son molt semblants...
El meló? Nina, l'estiu passat a Normandia menjàvem uns Cantaloupe boníssims que compràvem al mercat del diumenges del poble!
Joana! Has sortit amb el trineu pels carrers del costat de la catedral? ;¬P
Petonets salats i de xocolata negra!
A mi tampoc no m'agrada i no em va agradar Expiació i... Crec que hi ha una colla d'escriptors anglosaxons massa valorats pel que donen en realitat, però de vegades, és que ni goso... encara menys escrivint, com escric, sempre penso que pensaran 'ja li agradaria vendre tants llibres'. La veritat és que cada vegada em costa més trobar llibres que m'agradin 'de veritat'.
Vinga va, per node setonar, diré que tampoc en sóc fan de l'Auster tot i que em sembla que escriu bé, molt bé, però només algunes de les seves històeries m'ham enganxat una mica. Trobo que la més fàcil és "Timbuktú". Quan vulguis tornar-ho a provar, ja ho saps. Mentrestant, colla de petonassos per l'Arare.
No he dit res del meló perquè a mi la fruita em costa (sí, ja sé que és molt saludable). de totes amneers, quan són ben dolcets, els melons tampoc estan malament... (com l'Auster, volia dir ;-))
Doncs, reina mora, a mi m'agrada el meló, però l'Auster, doncs no massa.
No és horrible, no, però em cansa una mica i el trobo claustrofòbic.
Només n'he llegit la trilogia de Nova York, tot sigui dit, però no crec que en busqui cap més.
Jo no puc amb en Terenci ni amb el gran Assimov..., en fi..., suposo que deu anar per aquí la cosa... I amb el meló he hagut de fer grans esforços, però al final diguem que, si no hi ha res més, el tolero ;)
A mi sí que m'agrada. Molt. Suposo que és questió de química com passa amb els músics o els pintors que ens agraden... o les persones que coneixem. A mi no m'agrada l'api tot i que ho segueixo intentant perquè crec que és saníssim... però no m'agrada Serrat. Doncs no l'escolto.
C'est comme ça!
;)
Jo gairebé no he llegit res d'Auster, així que potser no hauria d'opinar, però m'ho vaig passar molt bé amb aquesta mena de conte de fades que va titular "Bogeries...", que segurament s'aparta força del que és la seva trajectòria literària. En canvi el seu "Scriptorium"... buf!
Joana, com a mínim t'agrada el meló,que ja és un gran què :D
aix, Barbollaire, l'he llegit una mica més per disciplina que per res. No m'ha desagradat del tot, però no m'ha agradat. No sé com dir-ho. Original? Bé, si, té moltes idees. Però lamentablement a mi no m'acaben d'interessar, què hi farem?
A París el JS també es menjava Cantaloups d'aquests, ecsss, tot el Blauet feia pudor de meló, argggg
petonets d'ametlla!
Júlia, Expiació no em va desgradar, mira... ni "Dissabte", que l'havia recomanat en Villatoro. Però reconec que no em van aportar res de nou. Però aquestes són del McGregor, no? (o estic equivocada? aix, que ara ho dic de memòria)
Hi ha molts blocs que m'agraden més que moltes novel·les. Què hi farem? la vida és així!
Vaja, vaja, Xurri, ara ja no em sento tan rara!
Una mona preciosa, la que ens has penjat a Transformacions (i molt rodoreriana) :D
Monalitza, a mi Asimov m'avorreix, però és que la ciència ficció mai no ha estat el meu fort. A mi m'agraden les històries de persones humanes que s'aixequen al matí i tenen pipi, que esmorzen, que els passen coses quotidianes... en fi, que ja ho dic, sóc una mica massa normal (perquè hem dit que no era que fos rara, oi?) De Terenci, "Onades sobre una roca deserta", "El dia que va morir Marilyn" i "Món mascle". Quan vaig arribar a les collonades egípcies i a "Garras de astrakán" i tot això, em vaig començar a desentendre de Terenci.
Albert,
Intentaré provar amb Timboktú. de moment em quedo amb els petons!! hehehe, dels melons en plural ja en parlarem en una tertúlia! :D
petonets primulosos.
Bogeries... no té res a veure amb el Brooklyn Follies? O vols dir que és el mateix? (uix, que peix que estic!)
Pere, m'alegra, com dic, que hi hagi més persones a qui els passi una mica com a mi amb aquest autor. Em sento com més acompanyada, hehehe...
Petons de dilluns de pasqua.
Ei Violette! veig que ja has tornat. Aniré a veure què ens expliques, que deu ser molt interessant.
No t'qgrada en Serrat? I Sabina? I Aute?
A mi de Sabina m'agraden les lletres de les cançons, però ell em cau fatal, pobre...
uix, però avui aquest tema no toca!
Un petó de xocolata.
jo l'Auster no l'he provat em deu passar com amb els melons. Si que m'agraden però quan en tinc un a prop també hi tinc una síndria i trio la síndria sempre.
aix, estrip! que jo amb la síndria tampoc no puc! però on hi hagi un bon préssec...
veig que això dels melons dóna per molt!
;)
quina gràcia! a mi no m'ha agradat mai dels mais el meló i cada estiu he fet com tu, tornar a tastar-lo a veure què... i l'estiu passat en vaig menjar i vaig dir: doncs, no està mal! potser algun dia també et passa amb el Sr. Auster, no?
Petonets de la reina mora moooolt dolcets.
jajajaja... a mi em passa amb Proust i la sindria... Haurem d'anar al metge? Nooooo... Visca la diversitat de gustos... que no calen disgustos dona!!! :P
Petonarrus
No m'estranya que no t'agradi en Paul Auster (a mi personalment m'agrada la seva filla!), no escriu bé ni es original... plagiant-se a ell mateix.
Llegeix i rellegeix els clàssics, que per alguna cosa han sobreviscut al pas del temps.
per cert, per aquí he llegit "Expiacio", la novel·la de l'Ian McEwan. Un altre que escriu sense tenir res a dir.
Al què et deia, els clàssics.
M'ha fet molta gràcia la frase "llegir estoïcament", així és com llegeixo jo els llibres de l'universitat. I penses una persona que va a l'universitat i estudia allò que li agrada no hauria d'estar interesada en els llibres que li fan llegir? El meu problema són les imposicions... Jo vaig al meu rollo xD i Paul Auster sempre m'ha cridat l'atenció. Tenia curiositat per qué havia sentit molt a parlar i tinc amigues que els hi agrada. Ara tinc més curiositat encara. Per saber si sóc dels anti-Paul o no. Però el meló m'agrada, el que no m'agrada és embrotir-me els morrus i que et regalimi el suc pels costats, coses de nens ^^'
I tú no ets normal; però cap a bó :)
Ptons!!^^*
PD: Auster no t'agrada, per qué no t'agrada.
(resposta de nen petit...)
Jo potser fora l'únic escriptor que salvaria !!!
soc fan efervescent !!!
=:)
Ah! i el meló es la meva fruita predilecta !!!
=;)
Això, Gulchenruz, Ian McEwan, i no McGregor! (en qui devia estar pensant, jo?)
Els clàssics... doncs encara que no t'ho creguis l'estiu passat en vaig llegir uns quants (si entenem com a clàssics també donya Emília Pardo Bazán i - per exemple- Leopoldo Alas)
I d'altres, és clar!
Escriure sense res a dir... una expressió interessant (es pot escriure, quan no es té res per dir?)
Gràcies per la visita!!
Doncs, ja veus, Esther, ens estem perdent alguna cosa! (amb això del meló, vull dir) haurem de tornar-ho a provar!
M'alegra llegir-te per aquí, reina mora!
Son, i el metge què hi podrà fer? ens receptarà caldo? (per allò de si no quieres caldo...)
Quant de temps sense llegir-te per aquí! m'encanta que hagis tornat. Petonets.
Jessica, m'has fet riure :D
L'Auster és molt guapo, en sèrio!
I del meló... què més puc dir?
i és cert, no m'agrada... perquè no m'agrada!
Feliç retorn a la Uni!
Ohhhh, Jakaaaaaaaa, quina llàstima que no estiguem d'acord (bé, és igual, no podem pas estar d'acord en tot, que llavors semblaria que ens fem la pilota!)
Petons pasquals!
Ja pots veure quatre fotus de Londres! :D
El primer dia ja és "online"
I m'alegro haver-te fet riure :P
Ptons!^^*
a mi si que m'agrada el meló. no em fascina però m'agrada. No m'agrada, però, La sombra del viento, fet que m'ha comportat discusions de sobretaula amb tothom en contra. Però què hi farem si el trobo pesat i de recursos literaris facilons?
M'encanta el formatge de cabra i el formatge en general (excepte els blaus, ecs al roquefort!) La meva xicota, per contra, detesta tots els formatges.
Ja veus, cadascú té els seus gustos, i tu també. T'agrada la síndria?
Uix, em xiulaven les orelles i no podía comprendre els motius...
arare! què et passa que no ets normal? A mi m'agrada Auster i el meló, noia, què vols fer-hi si és així?
Però no cal que hi perdis ni un minut en tot plegat.
Si no t'agrada passa de llarg i ves per un altre.
Em passa amb el formatge de cabra i amb l'escarxofa ( tot i que amb aquesta última ho vaig superant, poc a poc).
Amb Harry Potter vaig arribar al segon, el primer em va costar molt, l'altre no tant, però el tercer ja va ser un impossible. És un estil quee...uixx..igual que amb El Senyor dels anells, si no em va, no em va.
Suposo que com tot.
Ja he rebut el email, però suposo que ja saps que sí que vindrem, (és més, vindrem expressament per això, que treballo tot dissabte a Bcn! jeje)
M'ha sapigut greu avui, que no he tingut temps a passar.
Petons!
I has mirat de menja meló mentre llegeixes l'Auster? Al millor, la comnbinació és explosiva i...petes del tot!
Ui, em sap greu, però a mi m'agrada, i molt, a més, el que passa és que el dosifico, perquè s'ha de llegir de tot...
I ara més que mai, coi d'internet... Petons!
A mi m'encanta el meló, i l'Auster. També m'agradava el blog de l'Arare, però ara no sé què dir.
Ep, ep, ep, (copian-te) que és conya eh?
Si no t'agrada el meló, ni l'Auster, doncs a menjar altra fruita i a llegir altres autors. Que no s'acaba el món aquí.
Passa't per l'illa, arare, hi ha una cosa per tu. :)
Em quedo amb el meló.
D'acord amb Paul Auster, les històries no m'intreressen. Què hi farem?
Sóc rareta també? Síiii i no pas snomés per això, segur que tinc molte altres rareses.
A mi m'ha passat en molts altres casos, em recomanen (sigui el que sigui) i no em fa el pes.
Quant al meló... jo me'l menjo, però ha de ser del meu gust, tot i així després em pica la gola.
Un petonet dolç com el meló.
la veritat es que a mi tambè se'm fa farragos, suposo perquè em parla d'una gent, d'un ambient, d'una ciutat que no cònec.
Ostres, que bé! quantes visites, avui!
Jess, no he vist les fotos de Londres, em sembla que no estic entrant al lloc adequat, després et visitaré als dos blogs, a veure... el que si que he vist és un video de "Romeo and Juliette" de Dire Straits però no pas per Dire Straits... una altra versió! ja l'has sentit, la versió "bona"?
Petonets, maca!
Bellosoli, a mi si que em va agradar l'ombra del vent... ja veus, és que la gent tenim molts gustos i ben diferents, per sort, eh? que si no seria molt avorrit! Continuarem parlant! un petonet.
No, frac, no puc passar de llarg quan tanta gent a qui m'estimo molt em diuen que és bo... no hi puc passar de llarg, encara que si que hi puc passar així, de puntetes, que és el que he fet :)
Ja parlarem, reina mora! Petonsss
Mar, no passa res perquè no haguessis pogut passar, no et preocupis, que ho entenc. Respecte al formatge de cabra, nena, a França me'n vaig fer un tip! (però ara no puc menjar formatge, snif,snif, que estic de carxofes, bledes i espinacs fins al gorrooooooo) ep! però ja començo a veure resultats, que tots els pantalons em van grossos, hehehe...
fins diumenge, bonica!
O sigui, VEÍ, que "la letra con sangre entra", nooooo?
Nananananana. Només em faltaria, menjar meló, llegir Auster i escoltar heavy metal. No home no, per tots els déus!
tot i que... no ens passem: jo no dic que el trobi tan dolent, eh? només que no m'acaba de fer el pes.
Per cert, el cadàver com està?
Et dono la raó, ZEL, que amb els blogs no queda temps per llegir els autors diguem-ne reeixits. Però de vegades no fan cap falta, que consti, perquè llegir segons quins blogs és, com diuen els castellans, una gozada!
Una abraçada, reina mora.
Paseante: què tal si menjo maduixes i llegeixo el blog del Paseante?
;)***
Rita, ja ho he vist, moltes gràcies, passaré a recollir-ho :D
fins ara!
Vaja, Carme, no, ja no penso que siguem tan raretes, que veig que no estem soles!
Fa una paperina de cireres i anem fent petar la xerrada mentre ens les mengem?
nyammm!
Glòria, però a que sap greu, quan t'ho recomanen tant? sap greu no poder compartir un plaer amb un amic /amiga. Però tots no som iguals (per sooooort)
un petonet de... poma!
Si, Francesc Puigcarbó, deu ser això. Per això L'ombra del vent em va agradar... encara que sé que hi ha molta gent que no li ha agradat. I és que és el de sempre: per a gustos s'han fet els colors... i no a tots ens agrada llegir el mateix, com no a tots ens agraden les mateixes pelis, com...
Gràcies per venir. Fins aviat!
Comparto lo del melón al 100x100 por cien y lo de Auster, al 50x100.
:)
Para lo del melón, ya no hay esperanza; en cuanto al señor Auster, sigo leyéndolo, porque algunas de sus obras sí me gustan. Yo tengo 6 en casa y he leído otras tres que ya no compré. La que más me han gustado "Trilogía de Nueva York" y "La invención de la soledad" muy lejos una de otra; muy diferentes.
Es como dices; una no puede elegir lo que le gusta o no le gusta. Es una cuestión de sensaciones que no son manipulables.
Molts petonets, Arare...!
Veig que hi ha overbuquin ja, sobre això dels gustos. Allo d'Expiació no ho deia perquè fos d'Auster, que no, sinó també perquè es tracta d'un llibre al qual 'el valor se le supone'. Darrerament m'agrada poca cosa, però vaig disfrutar amb Incerta Glòria, que havia deixat aparcat, per cert.
A més de que tot són gustos, hi ha un moment per a cada cosa, i llibres que ara no agraden després sí i a l'inrevés, perquè nosaltres també canviem.
Determinat la qualitat és molt difícil, més enllà de quatre tòpics, perquè les modes canvien molt i estem subjectes a aquests canvis, ens agradi o no.
En este mundo traidor, nada es verdad ni es mentira.... como decía Campoamor.
Poeta que, per cert, va triomfar en vida i va fracassar després de mort. Cosa que sempre és més agradable que la contrària, em sembla. Ho dic per intuïció, car encara no he triomfat, ep.
Imagina que a totes ens agradés el mateix senyor, quin problema... bé, per ell poder no. O sí?
Confessió pública:
No em va agradar Expiació.
No m'agrada Auster, amb excepcións puntuals d'alguns paràgrafs excel·lents.
Em va agradar el llibre de la seva senyora.
No em va agradar L'ombra del vent.
No suporto Mendoza, llevat del cas Savolta.
No em va agradar La Pell Freda.
No em va agradar La Catedral del Mar.
Em va agradar i m'agrada Mujercitas.
En Terenci segons com, el mateix que Porcel. Cada llibre és un cas.
M'agrada més llegir els blogs per on paso que molts d'aquests llibres, la verité.
Hola Arare, que en fa de temps que no ens visitavem, no se si em recordaràs de un viatge que va naufragar pel mediterrani, Navegación utópica, crec que es deia.
Aquest es un nou blog meu, amb una mica de tot, com la vida.
A mi el Paul Aster, no es que no m'agradi, es que el començo i mai no l'acabo, o sigui que això vol dir que no m'acava de fer el pes, sap greu dir-ho, perque sembla anar contrecorrent, pero es així. Ara pel que fa al melò mai no deixaria de menjar-ne, es boníssim, i per fer règim em va molt be, hi ha dies que sols sopor una mica de melò, bueno una mica gran. Fins aviat. Petons.
Va, ara seré una mica agoserada...i t'explicaré un acudit...
El del meló...
A veure si així, aconseguim que t'agradi!!! O almenys arranco un somriure!! ja,ja,ja
La princesa, que havia d'anar a la festa amb el príncep! I la madastra, li diu... Mira Princesa pots anar a la festa amb el princep, pero has de tornar d'hora, perque sinó ho fas, el "xoxet" s'et convertirà en un meló...
La princesa, diu, d'acord, així ho faré...
A la festa, i durant el sopar... la princesa observava al princep..1er plat, 2on plat i postre...
Al postre, el princep agafà una tallada de meló... i va començar a devorar-la.. li queia el suc pels dits..i ell menjant-sho amb un plaer exquisit...
Amb això.. que la princesa mira el rellotge i veu que son gairebé les 12h, i el princep li preguntà..
Per cert princesa.. A quina hora has d'estar a casa???
I la princesa:
Ah... a casa??? Tranquil a les 2h, o a les 3h...
ja,ja,ja
Au, aqui una agoserada...ja te l'ha explicat!!!
No et venen ganes de menjar una tallada de meló???
Eli agosarada, benvinguda al meu blog! Això de començar amb un acudit està molt bé, gràcies, que m'has fet somriure, però dubto que m'agradi el meló alguna vegada :D
Fins aviat! petonets
Si que recordo el viatge, Lidia, si que el recordo! però entremig han passat moltes coses, entre altres, que jo vaig anar a fer-ne un de real i no virtual, de viatge :D
Rebenvinguda al meu bloc, si em dius la manera d'arribar al teu, vindré a visitar-te i reprendrem la vella amistat marinera ;)
petonets!!
Júlia, La pell freda si que em va agradar,i molt! el que no em vaig empassar és el segon (vaig pensar que l'autor m'estava intentant prendre el pèl, però es veu que no, que és bo de veritat, o això diuen els entesos) La veritat és que li dono un altre vot de confiança, perquè quan parla per la ràdio m'agrada força.
Mujercitas és "la meva novel·la d'adolescència preferida", si ho podem dir així. I què me'n dius de "La cabaña del tío Tom"? buf buf buf, hauré de fer un post sobre lectures de la meva adolescència, que fa tant de temps que hauré de rumiar mooooooolt!
Gràcies per les teves confessions, ara et sento més humana, hehehehe! (és bromaaaaa)
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada