Si, a mi també m'agrada més la versió de la Fitzgerald i l'Armstrong (en la veu) però em venia de gust que balléssiu una mica de claqué, amb òstia final inclosa, hehehe...
Yo ya he votado, así que nada de reflexionar que tengo pocas aspirinas en casa. Tomaca, naturalment, però sols si tinc molta pressa :) No preguntis quan no en tinc. Això no passa :) Molts petonets...!
Huy, querida Trenzas, ahora ya se cabó la reflexión. Yo también he votado ya, y luego he caminado una horita, que mi cuerpo serrano lo necesitaba. Ara vaig a fer un altre post, que ja toca.
13 comentaris:
Et penjo la meva versió preferida de "Let's call the whole thing off"
Reflexionem, companya...,reflexionem... (i resem una miqueta, també) ;)
Aps! I jo dic "tomaca"! XD
I n'hi ha que diuen tomàtiga! (m'encanta)
Si, a mi també m'agrada més la versió de la Fitzgerald i l'Armstrong (en la veu) però em venia de gust que balléssiu una mica de claqué, amb òstia final inclosa, hehehe...
Petonets amb pa amb tomàtiga.
Aquí a baix diem tomaca, i més avall tomàtiga.
Reflexionem!
:*)
Nena, no hi entenc res de res, què parlen??? Ja podrien parlar una llengua majoritària, no? jeje...
Capitana..., lo de "l'hòstia final inclosa" no serà un missatge subliminal, no?
Aissssssenyorrrrr...!!! Continuem reflexionant...
:P
La joana i jo -tanta terra enmig!- diem tomata. Queda dit. Em surt fum del cap de tant reflexionar... o no.
Ei Ramon! Jo mentre reflexiono menjo pa amb tomàquet!
uix, em temo que se m'ha esgotat el temps de reflexió: me'n vaig a votar! Bon dia!
Zel, dona, no siguis tan exigent! ;)
Monalitza, em refereixo a la del video, hehehe... t'ho juro!
:D
Però la Joana també és de les terres de l'Ebre?
tomato, tomeito, tomate, tomata, tomàquet, tomàtiga, rien va plus!
Un petó de diumenge!
Yo ya he votado, así que nada de reflexionar que tengo pocas aspirinas en casa.
Tomaca, naturalment, però sols si tinc molta pressa :)
No preguntis quan no en tinc. Això no passa :)
Molts petonets...!
Huy, querida Trenzas, ahora ya se cabó la reflexión. Yo también he votado ya, y luego he caminado una horita, que mi cuerpo serrano lo necesitaba. Ara vaig a fer un altre post, que ja toca.
Una abraçada, preciosa!
(tomaca, m'ho apunto) :)**
Publica un comentari a l'entrada