Melancolía/Malenconia

Plou i ja tocava. Però abans d'ahir, després de tres mesos aproximadament, jo havia decidit gastar-me una pasta rentant el cotxe. Jo sóc així, però us juro que feia un sol esplèndid! Ja és mala llet, oi? coses que em passen a mi...

Plou i el mar és gris. Plou i el cel és discretament blau. La paraula és malenconia. Aquesta és la paraula i no cap altra. (ara que hi penso... cap altra o cap d'altra? algun lingüista o mestre menys rovellat que jo que em corregeixi)

Els de la meva generació recordaran aquesta cançó. Jo era molt petita quan la sentia. És dolenta amb ganes, però és ara, que ho veig.

Plou.



Llueve. Ya tocaba, sólo que anteayer decidí, después de tres meses, gastarme una pasta lavando el coche. Yo soy así. Os juro que hacía un sol espléndido. Ya es mala leche, pero estas cosas me pasan, a mi.

Llueve y el mar está gris. Llueve y el cielo es discretamente azul. La palabra es melancolía. Esa es la palabra y no otra. Los de mi generación recordarán la canción. Yo era muy pequeña cuando la escuchaba. La canción es malísima, pero yo no lo veía entonces. me doy cuenta ahora.

Llueve.